Manuel Brunet

La novel·la es titula Vida privada. Té dos volums de 350 quartilles el primer i de 300 justes el segon. La construcció de la novel·la ha durat del 20 de maig al 15 de juliol. Transiten per l’obra setanta o vuitanta personatges, sense comptar-hi els comparses. La família central, els Lloberola, són vuit… És una antiga família aristocràtica arruïnada. Al costat d’ella hi ha banquers i plutocràcia pervinguda. Pel que he pogut jutjar és un llibre de molta ambició i de molt interès de lectura. L’estil és claríssim, menys barroc que el dels Aperitius.

10 juny, 2024

Carles Capdevila

Si no tinguéssim davant dels ulls les seves teles, aquestes dues dades ens donarien la seva filiació estètica; però l’observació atenta de les seves obres ens diu que no té pas el seu problema estètic tan resolt com es creu. Justament el tret més curiós és la lluita que, silenciosament i sense que ni ell mateix se n’adoni potser, entaulen en el seu esperit les teoritzacions de l’“Esperit nouveau” i la tradició realista que existeix en la seva subconsciència.

05 juny, 2024

Josep Pla

Si fos francès o anglès o italià, jo no seria nacionalista sinó internacionalista i lliberal. Com que sóc català, haig d’ésser nacionalista, mentre, ben entès, no hàgim resolt el nostre problema ni tinguem la llibertat assegurada. Quan tot això sigui resolt demanaré que m’esborrin del nacionalisme, perquè no crec que el poble català tingui tants defectes per creure’s —com creu un filòsof del carrer de Provença— el poble ungit i el millor poble del món.

15 maig, 2024

Melcior Font

Josep Carner, el més alt dels nostres poetes, acaba d’ésser homenatjat. Ha arribat suara de viatge. Amb aquest tema encetem la conversa. Ara ens evoca agudament la llunyana Costa Rica, que acaba de deixar: «No sabria enyorar Barcelona —diu el poeta responent a una nostra insinuació. I és que visc a tothora i arreu com si dues illes més enllà hi hagués la Rambla. Ha col·laborat a aquesta confortable sensació la constant troballa de barcelonins.»

12 novembre, 2022

Ferran Soldevila

El català no és un idioma feble: n’ha donat proves eloqüents al llarg de la seva història; les ha donades, sobretot, en els segles de decadència. Però és un idioma afeblit. Els agents de destrucció o d’afebliment no hi troben sempre les defenses que haurien de trobar-hi. Actuen sovint amb tota llibertat. Si no han fet, si no fan més de mal, és perquè no duen més de virulència, no pas perquè trobin resistències eficaces.

08 juny, 2022

Carles Soldevila

La novetat d’ara és el Metro (el metro trenta, com li diuen a Sant Gervasi). Hom hi va tant per necessitat de guanyar temps com per gust de veure els barcelonins en una actitud encara no standarditzada. Segurament no cal soterrar-se per descobrir la ingenuïtat humana; però és evident que a hores d’ara on fa de més bon assaborir és en el túnel del Metro.

12 març, 2022

J. V. Foix

D’ací que, a la seva manera, Dalí sigui un antimodern. L’atmosfera supersticiosa de les seves pintures està carregada de pòsits mil·lenaris. En aquesta eternitat feta plàstica no hi ha, però, ni Idea, ni Voluntat, ni Necessitat, ni, encara que el mateix pintor ho cregui, Inconscient.

29 gener, 2022

Josep Pla

Com tothom sap, s’ha arribat a constituir una comissió internacional d’experts, posada a les ordres de la Comissió de Reparacions, per determinar la capacitat de pagament d’Alemanya. El sol fet de la creació d’aquesta comissió és ja un triomf de la tendència revisionista. Alemanya, ajudada pel corrent revisionista mundial, sobre tot americà i anglès, ha demanat sempre la determinació de la xifra del deute. S’ha passat cinc anys entre la negativa dels uns i la impassibilitat dels altres.

22 gener, 2022

Josep Pla

La literatura catalana és, encara avui, una cosa casolana que es fa a estones perdudes. Això durarà fins que surti un editor que tracti la qüestió del llibre català comercialment i usi tots els trucs que empren els comerciants per fer marxar el seu negoci. Les coses s’han de plantejar d’aquesta manera i tenir escrúpols davant d’aquests mètodes és absurd. El comerç del llibre és acceptat a tot arreu. No admetre’l a Catalunya en nom d’un puritanisme grotesc és voler tallar les poques ales de la nostra producció literària.

29 desembre, 2021

Carles Soldevila

Reconeguem que la situació del nostre idioma és delicada. És com un edifici que hem d’anar adobant sense bastides, fent veritables meravelles d’audàcia i d’equilibri. I a pesar de tot, el nostre idioma progressa constantment, a una velocitat que la generalitat desconeix, perquè la generalitat manca de punts de referència.

02 octubre, 2021

Carles Riba

En canvi, en el cas de Josep Pla, el que essencialment manca és la unitat; i això, pel que d’ell és característic, que és d’haver posat el centre del seu humor, no en la intel·ligència, sinó en el sentiment. La intel·ligència, si de cas, hi juga el paper d’instruir, de dirigir, d’aclarir aquest sentiment, elevant-lo a la categoria més saborosa de sensibilitat.

11 setembre, 2021

Carles Riba

L’estil de Josep Pla es caracteritza no per una mobilitat sinuosa que ens reservi una sorpresa delectable cada tombant, sinó per un impuls d’avançament, regular, gairebé monòton, en què les frases i els períodes fan cadascun la seva acció i la seva reacció, tenen cadascun el seu punt culminant, des del qual el contingut llisca sense fressa cap a la frase o el període següent.

11 setembre, 2021

Carles Riba

Idea cara, i per això la retraiem, al nostre Josep Pla. L’ha expressada, més d’una volta, amb la cruesa enèrgica d’una equació: “La pàtria és el paisatge. L’ascendent rural dels meus avantpassats informa tota la meva vida, els meus actes i els meus pensaments.” “Sóc —conclou més avall— un pagès en tota l’extensió de la paraula.” D’acord. Però ni un pagès és tan simple com això, ni són simples els altres homes i les coses del món.

11 setembre, 2021

Carles Riba

Els seus homes hi són embolcats gradualment, insidiosament, fatalment, com si s’espesseís entorn d’ells un aire fet dels inefables residus de tot allò que no s’és resolt. Hi ha una aspiració precisa, però projectada al lluny de la pròpia imaginació, com un miratge que brilla sobre un fons mat i monòton. L’aspiració infinita, repetidament fallida i represa, els isola: part de fora, el món continua amb el seu ordre, les seves jerarquies de valors, les seves convencions i les seves incomprensions.

11 setembre, 2021

Carles Riba

En canvi, en el cas de Josep Pla, el que essencialment manca és la unitat; i això, pel que d’ell és característic, que és d’haver posat el centre del seu humor, no en la intel·ligència, sinó en el sentiment. La intel·ligència, si de cas, hi juga el paper d’instruir, de dirigir, d’aclarir aquest sentiment, elevant-lo a la categoria més saborosa de sensibilitat.

11 setembre, 2021
Show more
Carregant més articles...
No more posts