Domènec de Bellmunt

Fou per pura casualitat que vàrem descobrir, l’altra tarda, un centre desolador per on han passat i per on aniran passant tots els vagabunds, tots els captaires i tots els morts-de-gana de Barcelona. Eren les set del vespre. El carreró, estret, fosc com la gola d’un llop,...

Tomàs Garcés

Carles Soldevila, en cercar adeptes del Món Exterior, ha bastit una equació imperfecta, momentània, però suggestiva: Valéry-Maragall. “Fóra difícil de trobar dues estètiques més divergents que les d’aquests homes; fóra impossible de posar de costat dues personalitats més poc simpàtiques. I, no obstant, tots dos reten homenatge al...

Feliu Elias

Joan Sutrà no és un simple restaurador, sinó un artista restaurador. Ell restaurà els retaules gairebé desapareguts, invisibles dintre una crosta de brutícia cinc vegades centenària, que es conserven a l’església de Castelló d’Empúries; i els restaurà ambdós a la perfecció. Ultra els dos retaules de Castelló d’Empúries...

Josep Carner

Un país de boira és una capsa tancada que s’entreobre a cada punt, i mai no es bada del tot. O si voleu té un teló que, més que aixecar-se; de cop i volta deixa filtrar un personatge per a reprendre de seguida una aparent impenetrabilitat. Si una...

Francesc Pujols

Oh tu, gran Coromines, que te n’has vist de totes, que has aimat els homes com a germans i has dat el cor a la nostra pàtria, que no coneix igual sobre la terra! Oh tu, que has manat exèrcits catalans, i, posat al seu cap, t’has girat...

Jeroni Martorell

¿Per què ―preguntem nosaltres― ha d'ésser gòtic el cimbori que avuy se faci a la Catedral de Barcelona? No és ja hora de que triomfin noves idees estètiques en l'acabament dels antics edificis? Som en el segle XX. Per què hem de voler parlar ab el llenguatge artístic...

Joaquim Folguera

Aquest Primer Llibre de Poemes d’En Josep Maria de Sagarra, inicia un nou camí en la present evolució de la poesia catalana. Per l’estil i pel pensament se separa el seu autor de la tònica general dels nostres joves poetes. En lo que es refereix a l’estil, adopta...

Josep Maria de Sagarra

En Jaume Brossa, com a espectacle, com a home moral i com a home lleial, ha estat un dels nostres valors més interessants d’aquella època d’avant-guerra, que ara ens sembla una mena de paradís guillat i contradictori. En Brossa parlava d’alta política, d’alta diplomàcia, d’alta filosofia;...

Lluís Nicolau d'Olwer

Avui el pas decisiu ja està donat: del si de les nostres entitats artístiques i culturals més prestigioses va sortir la iniciativa que ha dut a la fundació dels Amics de l’Art Vell. Són legió a Catalunya els qui s’interessen per la història general i per les...

Josep Pla

La generació alliçonada per l’Exposició és una cosa tan grossa, que fa l’efecte, literalment, d’un miracle. Es tracta d’una primera generació, això és, d’una força sense tradició sense experiència, sense elements per treballar. Així i tot aquesta generació no fa més que arribar i moldre....

Joan Maragall

¿Còm és que de Barcelona se'n diu ja arreu «la ciutat de les bombes», y ara de poch se n’ha dit «la ciutat famosa infame»? No'm vinguessiu ab allò de que'ls que fàn el mal son forasters, perque llavores os hauría de dir que major infamia que en...

Tomàs Garcés

Francesc Pujols, adolescent encara, s’acosta al poble. Intenta de fer una poesia popular, a l’ombra directa del romanceret. Aquest acostament voluntari, aquesta subjecció a la lírica tradicional i anònima, de la qual pren àdhuc les incorreccions i la brossa, ens explica el secret del seu cant....

Eugeni d'Ors

No cal que aquesta glosa digui, un cop més, la defensa de l’Imperialisme Català: l’han esgranada, jorn darrera jorn, totes les gloses del Glosari. ―No és hora tampoch de recordar-ne la història; difícil resultaria pera’l Glosador realisar aquesta tasca impersonalment. Però segurament l’historiaire futur no oblidarà que una...

Loading new posts...
No more posts