Josep Pla

L’home de lletres, el filòsof, té l’odi de l’home que suposa estar en possessió de la gran teoria, que suposa haver agafat, viva, la veritat. Els filòsofs no són tan descarnats, perquè tothom ha tingut cura, fins ara, de tenir-los fermats. El dia, però, que es faci la història vertadera i real dels orígens del que s’anomena l’idealisme alemany, es veurà que gairebé tots els sistemes filosòfics han tingut per causa un moviment d’odi personal.

04 desembre, 2021

Josep Carner

Hem de ser generosos en l’or. Tots hem de donar-li almoina, perquè així adquirim la Sagrada Família, l’adquirim, en la significança més noble i més pura del mot! La Sagrada Família serà nostra; la tindrem per a’ls nostres amors, per a’ls nostres dolors, per a la nostra pietat, per a la nostra mort i la nostra resurrecció. La nostra almoina serà títol i segell del nostre domini; ella ens donarà dret, no sols als murs lluminosos, al claustre rioler, a la cripta profonda, més també als prodigis encara invisibles, als somnis encara no realisats, a la gran llum

01 desembre, 2021

Rosa Maria Arquimbau

Els homes tenen una forma una mica estranya de manifestar les seves afectuositats amb els seus consemblants del mateix sexe. Per a demostrar una consideració, una admiració o un afecte no se’ls ocorre més que tustar-se les respectives espatlles. En el lloc que em trobo actualment veig cada dia un tustament d’espatlles que sembla excessiu, potser, però que, us diré, resulta força divertit.

28 novembre, 2021

Jaume Serra i Húnter

La trajectòria de la Revolució marca, encara, un segon caràcter en la marxa espiritual de la nostra rereguarda. Aquest segon caràcter és la unitat. Posada a prova des dels primers moments, l’ha utilitzada com arma de polèmica i com a base de propaganda internacional el conglomerat feixista que lluita enfront de nosaltres. Bé és veritat que la seva unitat no té altre suport que la destrucció i l’extermini de les essències democràtiques, que són les essències de la civilització.

24 novembre, 2021

Melcior Font

A les nou En Rusiñol pren una tassa de llet. Li serveixen en un pot que no sigui de vidre perquè així es fa la il·lusió que no n’hi ha tanta. A quarts de quatre —l’hora de despertar-se— més llet amb molt de sucre. A la tarda, a les set, «un negrito» (gelat de cafè amb llet) a l’«Orxateria». A l’hora de sopar, una tassa de brou amb rovell d’ou i tres o quatre dolços. De vegades pastilles de xocolata, de més a més.

18 novembre, 2021

Carles Soldevila

Reconeguem que la situació del nostre idioma és delicada. És com un edifici que hem d’anar adobant sense bastides, fent veritables meravelles d’audàcia i d’equilibri. I a pesar de tot, el nostre idioma progressa constantment, a una velocitat que la generalitat desconeix, perquè la generalitat manca de punts de referència.

02 octubre, 2021

Josep Carner

La naturalitat de la nostra expansió literària en el propi idioma es veu garantida; ja tothom sab que per un català l’escriure en castellà és traduir-se a un idioma que no coneix. Que vingui una crítica violenta, personal, aristofànica contra la imbecil·litat: que’s faci anar Bòria avall tothom que hagi perdut el sentit de la vergonya de sa nuditat.

24 setembre, 2021

Eugeni Xammar

Per damunt de tot, de tot, de tot. Per damunt de la vanitat i de l’interès. Per damunt de l’afany de poder i govern. Per damunt de les malvestats del temps. Per damunt dels disbarats i de les febleses dels homes. Qui no vol la llibertat de Catalunya per damunt de tot, no és catalanista. Si diu que ho és, comet un delicte d’usurpació.

15 setembre, 2021

Carles Riba

En canvi, en el cas de Josep Pla, el que essencialment manca és la unitat; i això, pel que d’ell és característic, que és d’haver posat el centre del seu humor, no en la intel·ligència, sinó en el sentiment. La intel·ligència, si de cas, hi juga el paper d’instruir, de dirigir, d’aclarir aquest sentiment, elevant-lo a la categoria més saborosa de sensibilitat.

11 setembre, 2021

Carles Riba

L’estil de Josep Pla es caracteritza no per una mobilitat sinuosa que ens reservi una sorpresa delectable cada tombant, sinó per un impuls d’avançament, regular, gairebé monòton, en què les frases i els períodes fan cadascun la seva acció i la seva reacció, tenen cadascun el seu punt culminant, des del qual el contingut llisca sense fressa cap a la frase o el període següent.

11 setembre, 2021

Carles Riba

Idea cara, i per això la retraiem, al nostre Josep Pla. L’ha expressada, més d’una volta, amb la cruesa enèrgica d’una equació: “La pàtria és el paisatge. L’ascendent rural dels meus avantpassats informa tota la meva vida, els meus actes i els meus pensaments.” “Sóc —conclou més avall— un pagès en tota l’extensió de la paraula.” D’acord. Però ni un pagès és tan simple com això, ni són simples els altres homes i les coses del món.

11 setembre, 2021

Carles Riba

Els seus homes hi són embolcats gradualment, insidiosament, fatalment, com si s’espesseís entorn d’ells un aire fet dels inefables residus de tot allò que no s’és resolt. Hi ha una aspiració precisa, però projectada al lluny de la pròpia imaginació, com un miratge que brilla sobre un fons mat i monòton. L’aspiració infinita, repetidament fallida i represa, els isola: part de fora, el món continua amb el seu ordre, les seves jerarquies de valors, les seves convencions i les seves incomprensions.

11 setembre, 2021

Carles Riba

En canvi, en el cas de Josep Pla, el que essencialment manca és la unitat; i això, pel que d’ell és característic, que és d’haver posat el centre del seu humor, no en la intel·ligència, sinó en el sentiment. La intel·ligència, si de cas, hi juga el paper d’instruir, de dirigir, d’aclarir aquest sentiment, elevant-lo a la categoria més saborosa de sensibilitat.

11 setembre, 2021

Josep Pla

En el fons, la qüestió és molt senzilla: es tracta de saber el valor del glossari del senyor d’Ors. Féu tots els possibles perquè la seva feina, les seves idees i gairebé la seva persona fossin considerades com sagrades i indispensables. En realitat, la cultura, com a finalitat, era l’única finalitat del senyor d’Ors. El cert és que fou instaurada una dictadura intolerable. Ja sé que el desig general era deixar-se tiranitzar. Tanmateix, però, s’ha de tenir una mica de caritat, i quan s’accepta el títol de mestre s’entén que és a condició d’ensenyar als altres la llibertat.

01 setembre, 2021

Rafael Moragas

Quan érem estudiants no anàvem a classe, però en canvi ens dedicàvem a seguir “monuments”, com anomenàvem els establiments de begudes els seus habituals feligresos i digníssims parroquians. Ens dirigíem, sortint de la Universitat, cap al carrer de la Lleona, via en què hi havia instal·lada la cèlebre “Catedral”, cap i casal de les tavernes de Barcelona.

24 agost, 2021
Show more
Carregant més articles...
No more posts