Melcior Font

Josep Carner, el més alt dels nostres poetes, acaba d’ésser homenatjat. Ha arribat suara de viatge. Amb aquest tema encetem la conversa. Ara ens evoca agudament la llunyana Costa Rica, que acaba de deixar: «No sabria enyorar Barcelona —diu el poeta responent a una nostra insinuació. I és que visc a tothora i arreu com si dues illes més enllà hi hagués la Rambla. Ha col·laborat a aquesta confortable sensació la constant troballa de barcelonins.»

12 novembre, 2022

Ferran Soldevila

El català no és un idioma feble: n’ha donat proves eloqüents al llarg de la seva història; les ha donades, sobretot, en els segles de decadència. Però és un idioma afeblit. Els agents de destrucció o d’afebliment no hi troben sempre les defenses que haurien de trobar-hi. Actuen sovint amb tota llibertat. Si no han fet, si no fan més de mal, és perquè no duen més de virulència, no pas perquè trobin resistències eficaces.

08 juny, 2022

Francesc Trabal

Tots els compositors catalans joves que he conegut posseeixen —amb variacions molt considerables de cas a cas— dues condicions que cultivades amb energia i amb finor permeten a tot músic jove de covar nobles ambicions: la facultat d’invenció de caràcters musicals i un sentit innat dels problemes formals. Aquestes qualitats les trobeu sovint —salvant les distàncies— àdhuc en els més humils sardanistes. La raça és ben dotada.

17 març, 2022

Carles Soldevila

La novetat d’ara és el Metro (el metro trenta, com li diuen a Sant Gervasi). Hom hi va tant per necessitat de guanyar temps com per gust de veure els barcelonins en una actitud encara no standarditzada. Segurament no cal soterrar-se per descobrir la ingenuïtat humana; però és evident que a hores d’ara on fa de més bon assaborir és en el túnel del Metro.

12 març, 2022

Tomàs Garcés

Jo no sóc gens metòdic. Tot i reconèixer els grans avantatges que té l’escriure sempre a les mateixes hores, he escrit quan m’ha semblat. De vegades una inspiració fortíssima m’ha fet alçar del llit, al vespre, agafar la ploma i escriure hores i hores. D’altra banda, no he volgut mai coaccionar la meva inspiració. Però si alguna vegada m’ha convingut esprémer la intel·ligència i la imaginació, l’obra ha rajat. Tinc, doncs, el convenciment que hauria pogut produir molt més.

06 març, 2022

Prudenci Bertrana

Que la dona és útil no pot negar-ho cap home mitjanament culte. En Michelet i en Sever Catalina no haurien pas escrit els seus llibres a la babalà. Observeu que jo no he dit pas necessària. De la necessitat de la dona no’n tenim pas cap prova certa. Molts se’n passen sense. Lo que és ben patent, i amb això sí que no’m cansaré d’insistir, és amb la utilitat d’ella. Bastaria, per fer-se justíssim cabal d’això, considerar lo que seria un home carregat de fills sense haver existit la dona. Horroritza, senzillament.

30 gener, 2022

J. V. Foix

D’ací que, a la seva manera, Dalí sigui un antimodern. L’atmosfera supersticiosa de les seves pintures està carregada de pòsits mil·lenaris. En aquesta eternitat feta plàstica no hi ha, però, ni Idea, ni Voluntat, ni Necessitat, ni, encara que el mateix pintor ho cregui, Inconscient.

29 gener, 2022

Josep Pla

Com tothom sap, s’ha arribat a constituir una comissió internacional d’experts, posada a les ordres de la Comissió de Reparacions, per determinar la capacitat de pagament d’Alemanya. El sol fet de la creació d’aquesta comissió és ja un triomf de la tendència revisionista. Alemanya, ajudada pel corrent revisionista mundial, sobre tot americà i anglès, ha demanat sempre la determinació de la xifra del deute. S’ha passat cinc anys entre la negativa dels uns i la impassibilitat dels altres.

22 gener, 2022

Eugeni Xammar

Europa no es troba únicament davant d’una sèrie de problemes econòmics i financers de magnitud més o menys considerable, que demanen un tractament tècnic. Europa es troba confrontada amb un problema general de confiança que exigeix un desenllaç moral. Una solució política. Què pot fer Alemanya? Què pot fer França? Hitler, Hugenberg, tots els reaccionaris alemanys, i fins una gran part del centre-dreta asseguren que tenen una patent que no falla, però no volen explicar quina és. L’alçament, la guerra, la catàstrofe? Ells diuen l’«acte alliberador».

21 gener, 2022

Josep Pijoan

Quan el sol recoía las escaldadas pedras de Florencia, ¡que bé s’hi estava a l’airejada llibrería del Palau Riccardi! Florencia és rica en bibliotecas, provinents totas ellas, del arreplech de llibres, fet pels grans banquers florentins. És aquí que ab temps y perfidia he tingut la sort de trobarhi tres manuscrits catalans de valor segurament discutible; peró, que a mí m’han proporcionat l’inmensa joya de retrobar en un país estrany la meva parla tan més estimada com per ser menys sentida.

20 gener, 2022

Gaziel

El senyor Lerroux, potser sense adonàrsen, ha passat del seu període de revolta, de crítica duríssima y implacable, a un període contemporisador, oportunista y condescendent. El senyor Lerroux vol sortir de la seva posició negativa; vol obrar, vol organisar, y, sense adonarsen, torna, poch a poch, a la casa dels pares. Els procediments condemnats ja li semblen més útils y segurs. L’ordre, la condescendencia, el silenci, l’esperit de sacrifici y el ferse càrrech de les miseries humanes, son aconsellats fervorosament pels seus llavis suavisadors.

18 gener, 2022

Víctor Català

No la persegueixis may, donchs, la originalitat; no t’afectis a n’aqueixa mania d’ensa o de neulit. Estudia ab compte les teves aptituts, perfecciónales en lo possible, trevalla ab fe y senceresa y lo que hi haja en tu de valorós y distintiu un dia o altre sortirà. No’t preocupis de fer obra diferenta de la dels demés, sinó de ferla senzillament tal com la sentis, sense postiços ni falsejaments de criteri.

09 gener, 2022

Pompeu Gener

La tasca de descastellanisar Catalunya’s fa cada dia més necessaria; y qui diu Catalunya, diu Mallorca. Aixó vol dir, no solament fer que parli la seva llengua, expressió lógica y fisiológica del organisme de la rassa y del medi, y que no perdi energies adaptantse a una llengua com la castellana.

05 gener, 2022

Josep Pla

La literatura catalana és, encara avui, una cosa casolana que es fa a estones perdudes. Això durarà fins que surti un editor que tracti la qüestió del llibre català comercialment i usi tots els trucs que empren els comerciants per fer marxar el seu negoci. Les coses s’han de plantejar d’aquesta manera i tenir escrúpols davant d’aquests mètodes és absurd. El comerç del llibre és acceptat a tot arreu. No admetre’l a Catalunya en nom d’un puritanisme grotesc és voler tallar les poques ales de la nostra producció literària.

29 desembre, 2021

Josep Pla

L’home de lletres, el filòsof, té l’odi de l’home que suposa estar en possessió de la gran teoria, que suposa haver agafat, viva, la veritat. Els filòsofs no són tan descarnats, perquè tothom ha tingut cura, fins ara, de tenir-los fermats. El dia, però, que es faci la història vertadera i real dels orígens del que s’anomena l’idealisme alemany, es veurà que gairebé tots els sistemes filosòfics han tingut per causa un moviment d’odi personal.

04 desembre, 2021
Show more
Carregant més articles...
No more posts