Les nostres penyes literàries: La de “La Revista”

La penya literària de «La Revista», de «La Revista» de Josep Maria López-Picó, es congrega, actualment, al Cafè de la Rambla.

La història d’aquesta penya és relativament curta ―tretze anys de vida―, però fecunda en iniciatives i realitzacions.

La penya actual

Cada dia, de set a nou del vespre, trobareu a l’interior de l’esmentat cafè, als escriptors i artistes que formen, actualment, la penya de «La Revista».

Les reunions literàries són presidides pel poeta Josep Maria López-Picó, fundador i animador de la penya. Els més habituals concurrents són: Carles Riba, Agustí Esclasans, Millàs-Raurell, Josep Obiols, Rafael Benet, En Foix i l’escultor Rebull.

Hi ha dies, però, de gran ple, i llavors, ultra els escriptors i artistes ja esmentats, hi trobareu Xavier Nogués, En Crespo, En Solani, En Francesc Elies; i, si són a Barcelona, l’escultor Gargallo, el pintor Humbert i encara d’altres.

En aquestes reunions es parla i es comenta l’actualitat literària i artística de Catalunya i de l’estranger, i es van confeccionant els interessants, notabilíssims quaderns de «La Revista», la més antiga publicació literària de la nostra terra.

La història de la penya

La història de la premsa és gairebé la història de «La Revista». En la col·lecció del periòdic i en els llibres editats, hi ha la tasca literària. La història estricta de la premsa hem volgut escoltar-la de llavis del seu animador, el poeta Josep Maria López-Picó.

―La premsa va nàixer a començaments de l’any 1915 ―ens diu l’autor d’«Invocació Secular»―. Era aleshores, al cafè Continental, de cara a la Rambla, ―mirador que abastava la perspectiva del carrer de Pelayo, amb Sant Pere Màrtir al fons, de bell esguard a l’hora de les postes de sol primaverals― quan amb En Manuel Raventós, Carles Riba, Alexandre Plana, Farran i Mayoral i Ramon Rucabado, havíem començat de planejar «La Revista».

De seguida foren habituals de la premsa, l’enyorat poeta Joaquim Folguera, En Martí Esteve, En Martí Casanovas, l’Esteve Monegal, En Poal i Aregall, l’Arús, En Foix, i els artistes Josep Obiols, Josep Aragay, Francesc Vayreda, Marquès Puig, Rafael Benet, Francesc Domingo.

Ben aviat també foren dels nostres Millàs-Raurell, Joan Estelrich, J. M. de Sagarra, i a mesura que els anys empenyien noves promocions, En Gassol. En Salvat-Papasseit, En Tomàs Garcés, En Joan Crexells, En Joan Merli.

No habituals, però sí freqüentadors de la premsa, eren els de les Arts i els artistes que tenien al Continental mateix una altra tertúlia; els escriptors comarcals de pas per Barcelona; En Barber, en Lluís Massot, En Lleonart, En Soldevila, En Campalans, En Marquina i En Permanyer.

Revoltes i versos

Totes les manifestacions i les revoltes d’aquell temps les havien presenciat des del Continental, els concurrents a la penya, sense faltar-hi ni un sol dia.

L’endemà del vespre que hi esclataren dues bombes, el poeta Josep M. López-Picó publicava en «La Revista» aquesta resposta:

Ni la paraula no ens tremola als llavis,
ni el llibre cap soroll no ens treu dels dits.
La veu alada no comenta agravis
i el pensament es desentén dels crits.
Hem vist el flameteig de la metralla
i la cruenta font de l’esvoranc,
però és més alta flama la rialla
i omplim de roses cada vas de sang.

Les publicacions de «La Revista» i altres projectes

―Portàrem a cap ―segueix dient-nos López-Picó― els projectes de publicacions de «La Revista», que tan ben acollides foren en el nostre món intel·lectual. Temps després, i ja en plena creixença de les esmentades publicacions, amb En Segura, del Faiçans Català, projectàvem la instal·lació d’impremta pròpia; i amb En Folguera, alguns dels companys teníem el propòsit d’aprendre l’ofici d’impressor.

Els anys 1918 i 1919 celebràrem els dos sopars de «La Revista» i publicàrem els dos Almanacs.

La mort del poeta Joaquim Folguera, qui tant havia treballat per «La Revista» i tants projectes tenia, féu que suspenguéssim aquests sopars amicals de la penya, i ens imposàrem, com un deure, mantenir els plans de la convivència.

Els escriptors de fora

Han passat per la penya de «La Revista», els escriptors castellans com Enric Díez-Canedo, García Lorca, Ramón, Giménez Caballero, el peruà Gàlvez (traductor de poetes nostres), Joan Mas i Pi l’any 15, poc abans d’abans d’ésser torpedejat el vaixell que el tornava a l’Argentina; Josep S. Pons, Pierre Rouquette, Adolphe Falgairolle, Giannini; els poetes francesos Jules Romains i Charles Vildrac; el poeta anglès John Langdon-Davies; l’alemany Armin T. Wegner; el portuguès Teixeira de Pascoaes; el crític suís Robert de Traz; els amics de València amb Chavarri, i els mallorquins.

Canvi de local

El cafè Continental, situat a la cantonada de la Rambla i Plaça Catalunya, on avui s’aixeca l’edifici de la Banca Arnús, va plegar. El tancament del Continental va contrariar molt els de la penya de «La Revista» i fins En Ramon Rucabado va comentar el fet com una pèrdua.

Calia cercar un local nou; i anaren a instal·lar-se al Cafè de la Rambla, per no sortir de la nostra via sacra.

Un temps, però, un temps molt curt d’interinitat, la penya de «La Revista» es va reunir en un cafè petit del carrer del Carme. Perquè el local semblés més gran, hi havia, al fons, un gran mirall amb un rètol que deia: «No es permet el pas».

En l’actualitat, com ja havem dit en començar aquest reportatge, la penya de «La Revista» es reuneix, de set a nou del vespre, a l’interior del cafè de la Rambla.

―Ara ―ens diu el poeta López-Picó―, tenim de vegades la sort de no ésser homes sols, perquè venen les mullers i ja han començat a venir els nostres fills, que ens empenyen.

Projectes

Individualment, els poetes, escriptors i artistes de la penya preparen tots noves obres que oportunament seran donades al públic i al judici de la crítica.

Col·lectivament, la penya de «La Revista» prepara una antologia, que durà el títol escaient i representatiu d’«Antologia de set a nou».

Es publicarà també un llibre molt interessant: «Balanç del quart de segle», amb la col·laboració de diversos escriptors. La publicació d’aquest llibre es farà l’any 1933, per tal de commemorar el centenari de l’«Oda» d’Aribau.

Martí Martell