Josep Carner

Un matí de març jo anava en tren per la Riviera. Era molt de matí. Clarejava difícilment. El cel era obert. La florida dels fruiterars semblava de paper. Hauríeu dit que la mar era oliosa. La broma s’estava, tota encantada, damunt les muntanyoles. Per les petites ciutats, hom veia passar cares opaques, espatlles deprimides. Pobra gent!

Josep Farran i Mayoral

Divendres passat a l’Ateneu Barcelonès la Conferència de Mestre Serra Húnter: Ell mateix romania sorprès i confós una mica, de trobar-se al davant aquella diversa i fervorosa gentada. Nosaltres, però, ja ens l’esperàvem, i tot i la gran joia, no sentíem cap sorpresa.

Antoni Martí Monteys

La capelleta és una cosa indesitjable. L’encens que a dintre seu es respira enrareix l’aire i us ofega l’esperit. No és aquella mena de sentor venerable, de pàtina autèntica que us entre al moll dels ossos en traspuar la llinda d’una Catedral mil·lenària. No és tampoc la sanitosa flaire bosquerola de les nostres ermites emblancades, encastellades pels turons, ni aquella forta odor de pagesia que s’arrecera entre els plecs de les velles banderes de les confraries, en les nostres parròquies rurals. En la capelleta no es veu enlloc l’or de llei, sols lluu, insolent, la purpurina, i es respira una olor aspra de vernís fresc i enganxós encara. Per dir-ho en un mot, es veu massa el llautó.

Josep Maria de Sagarra

He vist aquests dies anunciada a La Veu la meva futura traducció del Dant amb una pompa que em fa tremolar; he llegit també un amabilíssim article del meu amic M. Brunet, i un altre d’emocionant de Manuel de Montoliu, com alguns comentaris, tots molt considerats i falaguers, en diversos indrets de la premsa diària, i he rebut també lletres d’amics i paraules d’afecte, referents a la traducció de la Divina Comèdia que jo m’he proposat de dur a terme, i les primícies de la qual sortiran periòdicament damunt les planes de La Veu de Catalunya.

Josep Navarro i Costabella

Les teoritzacions de Descartes i Leibniz sobre l’essència del món i de Déu varen portar-nos al descobriment de la geometria analítica i del càlcul infinitesimal, que evidentment no serveixen per a res. Però, sense elles, no hauria estat possible l’electricitat, ni el vapor, ni l’aviació… ni la calefacció central, és a dir, tots els progressos tècnics i pràctics de la mecànica actual.

Raimon Casellas

Més, veusaquí que’l dia 25 d’octubre últim, els treballadors que socavaven la terra d’unes cisternes situades en el mateix recinte se troben tot de sobte ab una major resistència en llur treball d’excavació. Era que’ls picots topaven ab el bust de marbre d’Itàlia d’una figura esdevinguda famosa entre nosaltres. Ja tenien per segon cop lo que negaven que’s trobés a Empúries els constants objectadors, els sempiterns criticaires.

Carles Riba

Si mai per a un poeta la mort fou no un rompiment, sinó una més pura continuació del cant, un amorós despullament del cant, ja inútils, er a la nova joia, les mortals vestidures dels mots, aquest poeta ha estat En Joaquim Folguera.

Prudenci Bertrana

Mai dels mais no m’havia preocupat d’aquesta petita qüestió protocol·lària. Jo no sé fingir, i quan X passava pel meu costat devia mirar-lo inexpressivament, amb cara de tres déus, mentre alzinava un poc la barba i tornava a situar-la darrere la vertical del nas. Ja havia complert i ara pau i després glòria.

Eugeni Xammar

Al començament de 1923, Alemanya no compleix amb els pagaments de les multes que imposava el Tractat de Versalles per la I Guerra Mundial. Així que França decideix ocupar la zona alemanya del Ruhr, rica en mines de carbó, per obtenir matèries primeres com a mesura d’embargament. Els alemanys inicien una campanya de resistència contra l’ocupació en mig d’una època afligida per una terrible devaluació de la moneda. És en aquest moment que Eugeni Xammar és enviat per La Veu de Catalunya per cobrir la situació.

Eugeni Xammar

Alemanya, malgrat les queixes injustificades del canceller Cuno, té avui al seu costat l’opinió del món. Que ningú no en dubti. Ni per a una ocupació prolongada de la conca del Ruhr, ni per a qualsevol pla d’annexió o d’intervenció a les terres del Rin que vagi més enllà del desarmament previst pel Tractat de Versalles, França no pot comptar amb el nombre de simpaties i assentiments que es reuniren al volt seu durant la guerra.