Josep Pla

En Rius i Taulet plantà un arbre; qui collí naturalment els fruits fou la primera generació autènticament catalana. L’any que foren instal·lats, pels volts de can Marianao ―Gran Via i Passeig de Gràcia― els panorames celebrats de Plewna i Waterloo, aquesta generació es composava dels xavals. La impressió que l’Exposició causà fou, però, tan forta, sobretot com a indici d’un futur immancable, que la imaginació d’aquells xicots ―un Prat, un Cambó― en quedà, com aquell que diu, enlluernada. I es pot dir que tota l’enorme vitalitat desplegada entre aquestes dues Exposicions prové d’aquella data.

Josep Pla

En literatura, com en moltes altres coses de la vida, el temperament m’ha portat a jugar fort. Jo he estat, em sembla, un dels primers escriptors catalans que han trencat la tradició de la literatura de diumenge a la tarda, de la literatura feta a estones perdudes, a la manera dels aficionats.

Manuel de Montoliu

Aquest dietari n’és una nova i esplèndida confirmació. Josep Pla posseeix en grau superlatiu les dues qualitats que jutgem indispensables en un escriptor que vulgui excel·lir en aquesta mena de literatura; d’una banda, una fina sensibilitat, una receptivitat extraordinària enfront de tota vibració de vida en l’ambient físic i en el moral i social; d’altra banda, la qualitat complementària d’una força notable de penetració observadora i intel·lectual que ve a ésser com la força de reacció del pensament, amb la qual l’esperit de l’escriptor elabora i interpreta el caòtic material de les seves espontànies impressions.

Eugeni d’Ors

Coneixeu «La senyoreta del Castillo en son llit de mort», de Marian Fortuny? Un primer esguard pot fer creure que per virtut d’aquesta pintura impressionant, Fortuny s’insereix en el ple de la tradició espanyola. Un segon esguard corregirà tal volta el primer…

Eugeni d’Ors

Simmel, l’agud pensador de Berlín, seriós, sociòlech y professor de Filosofía, antich festiu colaborador del «Jugend», ―que ja comença ara, mercès a traduccions oportunes, a veure’s conegut, àdhuc del gran públich, fora dels països germànichs.

Cristòfor de Domènec

Per un bell atzar de les associacions d’idees, Plató ens semblà aquell riquíssim producte original; la respectuosa, recatada i noble traducció de Joan Crexells, que ara ens ofereix la benemèrita «Fundació Bernat Metge», era com la cristal·lització catalana del més gran dels filòsofs grecs.

Ferran Valls i Taberner

Que en fer la compra ritual de llibres d’aquesta diada faci hom una tria intel·ligent de les obres a adquirir, en benefici de la pròpia formació intel·lectual i de l’obra general de la cultura col·lectiva.

Josep Navarro i Costabella

És segur que encara hi ha qui discuteix quin nom hem de donar als trens qui circulen pel subsòl de Barcelona. “Metro”? Subterrani, potser? Quant al Transversal, el deixarem de banda. En això, almenys, que cadascú li doni el nom que més li plagui. Ara, respecte l’altre, el gran, la cosa varia. A ell no li escau ni un nom ni l’altre. Mereix que hom l’anomeni el pas subterrani.

Gaziel

L’aula número VIII del Col·legi de França, els jorns que M. Bergson s’hi manifesta, s’omple només de dames, en el sentit més lliberal de la paraula. El viatger curiós, arribat de nou, té la inesperada sensació de caure en ple music-hall, justament quan pensava refugiar-se en el claustre reclòs on s’escolta la veu del metafísic de la França contemporània.

Joaquim Folch i Torres

La generació literària actual, ben al revés d’aquella joventut pseudoparnasiana de l’any 1907 que era enemiga del «ruralisme», sembla donar-se amb un amor creixent a n’això que ve a constituir per a ella com la «descoberta de Catalunya». Els que som lectors interessats d’una gran part almenys de la producció literària actual hi trobem, sovint, una tan bella i nova reflexió del paisatge nostre i de les figures que el poblen que de fet pot dir-se que aquests escriptors han fet el descobriment de llur terra.