L’imperialisme català

L’imperialisme català

Publicat a La Veu de Catalunya el 13 de juliol de 1909.

També nosaltres, en hora de gràcia, ens havem sentit l’ànima punyida per l’imperatiu categòrich de la responsabilitat. D’aquí, el comens d’una política d’intervenció a Catalunya. ―D’aquí, el nostre Imperialisme.

No cal que aquesta glosa digui, un cop més, la defensa de l’Imperialisme Català: l’han esgranada, jorn darrera jorn, totes les gloses del Glosari. ―No és hora tampoch de recordar-ne la història; difícil resultaria pera’l Glosador realisar aquesta tasca impersonalment. Però segurament l’historiaire futur no oblidarà que una gran revolució d’esperit s’ha desenrotllat a Catalunya en quatre etapes.

Un temps, el Catalanisme practicà radicalment, dins la mateixa Catalunya, la política de l’Abstenció. ―Aquest període no conegué més armes civils que la sàtira y la elegia. Davant del Mal, instaurat a casa nostra, cap activa intervenció. Se deixava fer; se malparlava. ―Encara’s troben esperits entorn nostre que continuen inscrits en aquest període, y en les seves normes de moralitat y de mentalitat… ―La primera etapa de l’Imperialisme Català ha provingut dels qui van dir-se: “De lo que aquí passa nosaltres no tenim la culpa”. ―Ha consistit en la decisió dels catalanistes d’intervenir en el govern de Catalunya.

Però (y aquí entra en joch un dels principis cabdals del Imperialisme teòrich), “la responsabilitat d’un poble no pot mai tancar-se en límits territorials”. ―Conseqüència, el dir-se: “De lo que a tota Espanya passa, de lo que tota Espanya representa avui pera nosaltres, nosaltres ne som responsables, ne tenim la culpa”. ―Donchs, segona etapa de la obra imperialista: intervenció en els afers generals espanyols.

Tercera etapa: ¿Per què a ponent tan sols? ¿Y al Nord, ahont regna aquesta civilització florida? ¿Y l’Orient? ¿Y l’Àfrica? ¿Y aquest Mediterrani, “mar nostre”? ¿Y tot el món y tota la humanitat, ab les inquietuds espirituals y ab els combats que agiten les actuals hores? ―Conseqüència: Humanisme, “Voluntat”, almenys, d’intervenir en els afers mundials; en les coses de l’esperit (lenta substitució de l’art localista per un art humanista, amor a la Ciència, treballs per la llengua internacional, participació en Exposicions y Congressos a l’estranger, etc.), en la expansió comercial (qüestions del Marroc, del mercat d’Amèrica, dels mercats de l’Orient, port franc, etc.); en la política universal (llinatge, intervenció, encara impossible avui, reduïda fins ara a ineficacíssimes y obscuríssimes manifestacions de simpatia, desprovistes de tot sentit imperial y de tota ressonància europea, als cretesos, als böers, etc.)

Quarta etapa de l’Imperialisme Català: S’ajunten en ella les adquisicions de la primera y de la tercera etapes. D’una part els catalans s’han decidit a intervenir en el govern de Catalunya; d’altra part, no volen ignorar ja més les qüestions universals. ―Donchs, com a conseqüència: temptatives d’intervenció en el plantejament y solució a Catalunya dels problemes universals. ―Aquestes temptatives se desenrotllen en tres ordres: lluita per la Cultura (institucions, propaganda, literatura, esforços de vàries menes pera la renaixença cultural de Catalunya), lluita per la Ètica (propagandes de Civilitat y d’Honestitat, Lligues, campanyes per la moralitat), lluita per la Justícia social (tendències al cooperativisme, al sindicalisme, al socialisme pur, a l’estatisme, esclatant aquesta última en el Congrés d’Economia política, però encara resta molt a dir y a fer en aquest camí), lluita pel tecnicisme (Estudi a l’estranger, institucions d’ensenyança, pròxim Congrés de Govern municipal)…

Tinguis present que aquí’ns servim del mot “etapes” pera indicar successives aparicions de les modalitats imperials a Catalunya; no successives consumacions d’aquestes modalitats. Vol dir que avuy les trobem ben viventes, y gairebé totes a l’obra.

Actualment les accions diverses de l’Imperialisme Català, les accions acomplides o a acomplir, poden resumir-se esquemàticament en el següent programa:

A) Accions a Catalunya:
Primer: Intervenció en els problemes locals a Catalunya. Voler posseir a Catalunya els instruments de govern.
Segon: Intervenció en els problemes humans a Catalunya:
a. Lluita per la Cultura.
b. Lluita pel Tecnicisme.
c. Lluita per la Ètica.
d. Lluita per la Justícia Social.

B) Accions fora de Catalunya:
Primera: Intervenció en els afers generals espanyols.
Segon: Intervenció en els afers mundials:
a. Expansió comercial (Esforços!)
b. Expansió espiritual (Desitgs!)
c. Expansió política (Ensomnis!)

Aquesta esquerpa glosa fa temps que m’aletajava presonera als dintres. Li dono llibertat avuy, perque’m sembla, davant de certes desercions de l’obra col·lectiva, davant de certes recaigudes en el liberalisme, etc; que no serà del tot inútil, y que podrà contribuir a aclarar alguns punts. Jo l’adresso y brindo especialment a alguns bons amichs que me n’han indicat alguna vegada la conveniència. Jo’ls adresso y brindo a n’ells lo que en ella’s diu…, però encara més lo que en ella’s calla.

Xenius.