Eugeni d’Ors

No cal que aquesta glosa digui, un cop més, la defensa de l’Imperialisme Català: l’han esgranada, jorn darrera jorn, totes les gloses del Glosari. ―No és hora tampoch de recordar-ne la història; difícil resultaria pera’l Glosador realisar aquesta tasca impersonalment. Però segurament l’historiaire futur no oblidarà que una gran revolució d’esperit s’ha desenrotllat a Catalunya en quatre etapes.

Eugeni d’Ors

Aixís és el destí d’aquest home, dir y fer coses dures, però darrera de les quals viu tot el foch d’una abraçada. El cor ardent puja a la boca, baixa a les mans, en els mots y actes més asprement materialistes. Devegades, hostils y tot: ―cops de puny… Quan en Pere Coromines escriu, sovint ne dona, de cops de puny…

Eugeni d’Ors

¿Aquells solitaris no hauríen pogut, al menys en la efusió nadalenca, reunir les seves soletats y ferne una companyía? ¿Per qué aquell senyor calvo, ab son aire de petit empleat que no ha pogut aspirar al matrimoni, no havia de véncer, un sol cop, aquesta timidesa que li ha inutilisat el viure, y prenent una flor de les que tenía al costat, no havía d’atansarse a oferirla galantment a n’aquella simpatiquíssima senyora vestida de negre, tan endressadeta, tan pulida, tan aixerida ab son cós menut, y sos bandós grisos y ses ulleres d’or, que menjava meticulosament, partint el pá sobre’ls plats, pera que no caiguessin molles a les estoballes?

Eugeni d’Ors

Es comet amb Eckermann una injustícia que se’l considera com un simple «receptacle» de Goethe. No, l’abnegat interlocutor és «una part» de Goethe. Millor, Goethe i Eckermann són parts d’un tot únic, parts d’una sola entitat dins el reialme de l’Esperit.

Eugeni d’Ors

Coneixeu «La senyoreta del Castillo en son llit de mort», de Marian Fortuny? Un primer esguard pot fer creure que per virtut d’aquesta pintura impressionant, Fortuny s’insereix en el ple de la tradició espanyola. Un segon esguard corregirà tal volta el primer…

Eugeni d’Ors

Simmel, l’agud pensador de Berlín, seriós, sociòlech y professor de Filosofía, antich festiu colaborador del «Jugend», ―que ja comença ara, mercès a traduccions oportunes, a veure’s conegut, àdhuc del gran públich, fora dels països germànichs.

Eugeni d’Ors

És una joya ben moderna aquesta de atendre a les manifestacions espirituals de l’hora en que’s viu, prendre conciencia de l’existencia y valor d’elles, oir, en un mot, les palpitacions dels temps. És també una funció social altíssima. Ho és de fa poch.

Eugeni d’Ors

¿Ho haveu remarcat?…. En els òmnibus frèvols y trontollejadors de la pintoresca Companyía que s’anomena «La Catalana», hi va sempre, dreta a una de les plataformes, un cistell als peus, una agulla de falsa pedrería resplandenta al pentinat gegantí, el senyent copiós apoyat a la berana del cotxe, una dòna, grassa, frescassa, fardassa, que dona conversa als empleats…