Catalònia

Aquest nom arcaic serveix de senyal a una nova llibreria que va obrir-se ahir a la Plaça de Catalunya. Hi ha en aquesta inauguració especialíssimes circumstàncies que m’inclinen a parlar-ne públicament i elogiosament, no permetent que es converteixi en una simple gasetilla de recurs.

–Una altra llibreria! –diran els badocs que no veuen sinó una escaparata guarnida amb elegància. I no l’encertaran. En primer lloc, no és just de dir: “Una altra llibreria” amb la mateixa entonació displicent amb què hom exclama: “una altra farmàcia” o “un altre cirabotes”. L’abundor de llibreries representa un senyal que no pot deixar indiferent a la minoria –tan migrada, ai de mi!– que té veritable fe en la cultura.

A més a més, la llibreria que n’Antoni López-Llausàs acaba de plantar amb un gentil aplom, al centre de Barcelona, no és una mera botiga en què es venen llibres amb la mateixa tranquil·litat amb què s’hi podrien vendre articles de cel·luloide. No pretenc pas que cada dependent, en oferir-vos una obra d’En Maragall o d’En Ruyra, d’En Carner o d’En Salvat-Papasseit, cuidi de caure desmaiat per excés d’emoció. No, no. Vull dir només que serà una llibreria on hom tindrà la sensació que s’hi venen llibres i no altra cosa. La base per aconseguir aquesta sensació és que l’amo no sigui un analfabet.

I evidentment, En López-Llausàs no és un analfabet. Tampoc, un intel·lectual. És un home naturalment despert i a bastament fi per portar endavant el negoci dels llibres, com fins ara ha dut a terme el de la tipografia i el de les edicions. (És ell qui fa la publicació de la Història de Catalunya del nostre Rovira i Virgili.)

Els llibreters no cal –ni convé, Déu meu!– que siguin intel·lectuals. N’hi ha prou amb què sentin la dignitat de llur ofici, tot i concebent-lo com un negoci. Tots els que es dediquen a escriure hi ha un moment a la vida que senten la temptació d’esdevenir editors o llibreters… Alerta! El perill d’aquest moment és gravíssim. O bé fracassaran, perdent-hi diners llurs o d’altri, o bé hi reeixiran, perdent-hi la millor part de llur ànima.

És molt essencial per a nosaltres, catalans, que els llibreters es consagrin de valent a la venda dels nostres llibres. Ningú no sap la influència que pot tenir en els nostres destins l’esforç d’una colla d’editors i de llibreters que siguin capaços de convertir el llibre català en un negoci.

Els escriptors serem els primers de guanyar-hi? Els primers, no. Els primers seran els editors i els llibreters; nosaltres, a tot estirar, serem els segons.

Jo crec, tanmateix, que no ens queixarem, com tampoc se’n queixaran els nostres compatricis. El dia que un català llegeixi en la seva llengua tant com un francès en francès o tant com un anglès en anglès, us asseguro que podrem ben riure del mort i de qui el vetlla.