Josep Maria de Sagarra

Totes les literatures del món que han tingut consciència del que representaven, en les diverses èpoques, en els diferents moments culturals, han cercat la manera d’incorporar-se el pensament i la paraula dels clàssics. Les versions de Plató honoren totes les literatures europees; cada nova versió representa un nou combat, un nou esforç, de vegades un nou triomf. A Catalunya no ens podem queixar del que tenim, encara que ens manquen moltes i moltes coses.

Cristòfor de Domènec

Per un bell atzar de les associacions d’idees, Plató ens semblà aquell riquíssim producte original; la respectuosa, recatada i noble traducció de Joan Crexells, que ara ens ofereix la benemèrita «Fundació Bernat Metge», era com la cristal·lització catalana del més gran dels filòsofs grecs.

Lluís Nicolau d’Olwer

La gosadia d’encetar una traducció completa de Plató és de Joan Crexells. Agraïm-li la gosadia, lloem-li la tasca realitzada i fem vots perquè pugui finir-la. Per traduir Plató cal no tan sols conèixer bé la llengua grega, sinó també haver-se especialitzat en estudis filosòfics. Aquesta doble garantia ofereixen, l’un i l’altre, el nom de Joan Crexells i el de Georges Dwelshauvers, que ha estat el seu reglamentari censor.

Ferran Soldevila

Certament: tinguérem una anomenada de gents terribles. Les lluites d’Itàlia i Grècia, principalment, ens la proporcionaren. A Grècia, sobretot, vàrem deixar un record esfereïdor. El nom de català hi és encara un insult. Els almogàvers foren els més eficaços conqueridors d’una semblant anomenada. Eren homes que no vivien sinó de la guerra i per a la guerra.

Jeroni de Moragas

Barcelona sent aquests dies l’orgull de tenir per hoste l’home a l’entorn del qual gira la música del món. Aquest home que és un veritable geni de la tècnica musical, aquest home que sap tots els secrets de la música, a Barcelona hi ha trobat una cosa nova, una cosa insospitable: la sardana. L’Ateneu ha volgut que Ígor Stravinski conegués la nostra dansa, i amb aquest motiu el dia de Sant Josep, al matí, al pati del nostre primer centre cultural, la Cobla tocà davant del gran músic belles sardanes, i el colós de la música russa quedà encisat de la nostra música, dels nostres instruments.

Carles Soldevila

Un dels primers projectes que ha de discutir el Congrés nord-americà en la seva reunió pròxima és el d’una nova llei sobre emigració. Per noves que recullo en un bon article del “Corriere della Sera” el projecte és obra d’un diputat de l’Oest anomenat Johnson, i té una tendència francament restrictiva. Tant, que els italians, veritables virtuosos de l’emigració, consideren que els han tancat la porta.

Carles Soldevila

El cinema va començar per vendre’s a preus irrisoris. Tots el recordem a quinze i a vint-i-cinc cèntims. Després, lentament, cautelosament, ha començat a pujar. A París ―i aquí comença la confidència del meu amic― el cinema és car, francament car, mentre que el circ eqüestre, l’espectacle car per excel·lència, manté una tarifa modesta, d’avant-guerra.

Josep Maria de Sagarra

A propòsit de la inauguració oficial del monument a Mossèn Cinto, voldria dir quatre paraules per honorar la memòria del nostre poeta. En aquestes mateixes planes, el nom de Mossèn Cinto moltes vegades m’ha servit de pretext, i moltes vegades ha estat comentat. Ara confesso que tot el que jo voldria dir, em balla vagament pel cap, sense acabar-se de concretar ni d’ordenar. Quan em passa això, renuncio humilment als meus pensaments, i me’n vaig a cercar en els pensaments dels altres, per veure si trobo la mica de llum que a mi em manca. I com l’anell al dit, em vénen ara a la memòria unes paraules de Goethe, escrites en les notes al seu “West-östlicher Divan”.

Carles Soldevila

És molt essencial per a nosaltres, catalans, que els llibreters es consagrin de valent a la venda dels nostres llibres. Ningú no sap la influència que pot tenir en els nostres destins l’esforç d’una colla d’editors i de llibreters que siguin capaços de convertir el llibre català en un negoci.