Francesc Madrid

Ens calen novel·listes de tota mena. Novel·listes que aprenguin a fer novel·les de grans dimensions històriques i d’arrels psicològiques profundes; ens calen els novel·listes que portin davant dels nostres ulls els esforços d’un poble, d’una Ciutat, d’una col·lectivitat. Poble sense novel·la, no és un poble, és una vila, on tot el que passa és una vulgar anècdota, sense possible enlairament espiritual.

26 juny, 2019

Carles Soldevila

I bé: la nostra novel·lística, com la nostra dramàtica, deixen extenses zones de vida catalana completament intactes. Quina pena fa de contemplar-les! Alguns esperits més vehements que ben inspirats, s’esgargamellen aquests dies parlant contra la literatura burgesa. Convindria demanar-los: “On és aquesta literatura?”

23 juny, 2019

Carles Capdevila

Mai potser cap Jurat, a Catalunya, ha donat un exemple més reconfortant de rectitud i de seriositat; ni pressions ni indiscrecions l’han pertorbat; materialment ha estat invulnerable; aquests set homes han realitzat les seves delicades funcions amb un sentiment de la responsabilitat que els fa honor.

22 juny, 2019

Josep Navarro i Costabella

Que els nostres novel·listes han de guanyar-se la vida en altres activitats? Quin descobriment! Que els editors ―no per culpa d’ells, alguns― paguen preus irrisoris? Que no sap tothom, això? Sí, els preus dels originals oscil·len entre cinc-centes pessetes a mil. Ara, que els que cobren mil pessetes, suposada l’existència, són una excepció.

21 juny, 2019

Prudenci Bertrana

Jo opino que, per a fomentar la novel·la, millor seria cercar un capital ―bé se’n troben per altres empreses no més enlairades que aquesta― i, amb les rendes, pensionar els joves que demostressin facultats i entusiasme de novel·listes. Produïu, els diria, quan el jurat competent els hagués elegit. Produïu a cor tranquil, segons la vostra vocació, i si us adormiu a la palla sereu foragitats del paradís.

19 juny, 2019

Josep Farran i Mayoral

Bé: admetem que, paradoxalment, un Premi Crexells serveixi per a fomentar la novel·la entre nosaltres. És un error insigne el sistema de les obres inèdites, Ultra limitar, com havem dit, i de quina manera!, l’atenció del jurat, complica enormement la seva tasca: aquests concursos, com els Jocs Florals ahir, determinen una allau d’obres de mediocres, d’espontanis, d’incapacitats il·lusos, qui fan perdre un temps preciós, tan sols fos per a donar-hi un conscienciós cop d’ull eliminatori.

19 juny, 2019

Josep Navarro i Costabella

La nostra societat no és completa i la novel·la ha de ressentir-se’n per força. Hom pot afirmar, en el perfectíssim ús del seu dret, que a casa nostra no hi ha novel·listes. Ara, que no hi hagi elements per fer una novel·la i mil novel·les, això resulta insostenible.

18 juny, 2019

Manuel Brunet

Ahir, a quarts de vuit del vespre, a l’Ateneu Barcelonès, quan el Jurat donava per acabades les seves llargues deliberacions, poguérem ja recollir opinions molt oposades. Si haguéssim de resumir el debat que es descabdellava a la porta del menjador on s’havia reunit el Jurat, diríem que ningú no s’atrevia a defensar obertament cap de les obres publicades o inèdites que han estat examinades. La discussió versava sobre raons d’oportunitat. Tothom, però, reconeixia que el Jurat havia obrat amb recta intenció.

17 juny, 2019

Francesc Madrid

Això dels premis literaris, ara es posarà de moda. A cada “season” necessitem un tema de diàleg, de polèmica, d’elogi o de crítica. Si no, ens avorriríem. Un any, vàrem iniciar la campanya de la novel·la, i, tothom, grans i petits, s’entregaren a fer novel·les, curtes i llargues; un altre any, es decidí la gent per demanar revistes literàries, i en sortiren dues o tres; ara hi ha el tema magnífic dels premis literaris.

16 juny, 2019

Josep Maria Junoy

La idea, doncs, que han tingut En Carles Capdevila i En Josep Pla i un grup d’amics d’instituir aquest premi és una idea que mereix la incondicional bona acollida de tots. Tots, d’una manera o altra, ens hi hem de sentir representats. Aquesta idea encertada és esdevinguda un doble encert per la invocació sota la qual ha estat posada des del primer moment. El que d’aquest premi literari se’n digui «Premi Joan Crexells» li atorga un real prestigi, una plena significació.

15 juny, 2019

Josep Pla

Ahir a la tarda ens trobàvem uns quants amics a la famosa penya de l’Ateneu que presideix el doctor Joaquim Borralleras. Algú sortí a parlar del premi Goncourt, l’adjudicació del qual, pel present any, els diaris portaven. Tothom sap el que és el premi Goncourt. És l’esdeveniment literari anual més important de França. L’escriptor que el rep pot considerar-se com un home gairebé, feliç.

14 juny, 2019

Eugeni d'Ors

És una joya ben moderna aquesta de atendre a les manifestacions espirituals de l’hora en que’s viu, prendre conciencia de l’existencia y valor d’elles, oir, en un mot, les palpitacions dels temps. És també una funció social altíssima. Ho és de fa poch.

13 juny, 2019

Josep Maria de Sagarra

Fa vuit anys que vaig conèixer a Madrid dos xicots singulars. Anaven tots dos a la classe del professor Ortega y Gasset. Jo els vaig conèixer en un cafè on es bellugava el pitjor de cada casa; em penso que era l’horrible “Cafè Colonial”, on anaven a parar tots els barrets forts, tots els bigotis negres i totes les ungles brutes de Madrid.

12 juny, 2019

Francesc Mapons i Anglasell

Un cert dia, aviat farà dos anys, En Gaudí va ésser detingut. D’aquest episodi de la seva vida, no li plaïa parlar-ne: no creia que se n’hagués d’enorgullir, ni se’n volia enrojolar; de més a més, considerava la detenció tan natural, que entrava en la categoria d’aquells incidents dels quals no val la pena de dir una paraula.

10 juny, 2019
Show more
Carregant més articles...
No more posts