Manuel Brunet

La novel·la es titula Vida privada. Té dos volums de 350 quartilles el primer i de 300 justes el segon. La construcció de la novel·la ha durat del 20 de maig al 15 de juliol. Transiten per l’obra setanta o vuitanta personatges, sense comptar-hi els comparses. La família central, els Lloberola, són vuit… És una antiga família aristocràtica arruïnada. Al costat d’ella hi ha banquers i plutocràcia pervinguda. Pel que he pogut jutjar és un llibre de molta ambició i de molt interès de lectura. L’estil és claríssim, menys barroc que el dels Aperitius.

10 juny, 2024

Carles Capdevila

Si no tinguéssim davant dels ulls les seves teles, aquestes dues dades ens donarien la seva filiació estètica; però l’observació atenta de les seves obres ens diu que no té pas el seu problema estètic tan resolt com es creu. Justament el tret més curiós és la lluita que, silenciosament i sense que ni ell mateix se n’adoni potser, entaulen en el seu esperit les teoritzacions de l’“Esperit nouveau” i la tradició realista que existeix en la seva subconsciència.

05 juny, 2024

Josep Pla

Si fos francès o anglès o italià, jo no seria nacionalista sinó internacionalista i lliberal. Com que sóc català, haig d’ésser nacionalista, mentre, ben entès, no hàgim resolt el nostre problema ni tinguem la llibertat assegurada. Quan tot això sigui resolt demanaré que m’esborrin del nacionalisme, perquè no crec que el poble català tingui tants defectes per creure’s —com creu un filòsof del carrer de Provença— el poble ungit i el millor poble del món.

15 maig, 2024

Melcior Font

Josep Carner, el més alt dels nostres poetes, acaba d’ésser homenatjat. Ha arribat suara de viatge. Amb aquest tema encetem la conversa. Ara ens evoca agudament la llunyana Costa Rica, que acaba de deixar: «No sabria enyorar Barcelona —diu el poeta responent a una nostra insinuació. I és que visc a tothora i arreu com si dues illes més enllà hi hagués la Rambla. Ha col·laborat a aquesta confortable sensació la constant troballa de barcelonins.»

12 novembre, 2022

Ferran Soldevila

El català no és un idioma feble: n’ha donat proves eloqüents al llarg de la seva història; les ha donades, sobretot, en els segles de decadència. Però és un idioma afeblit. Els agents de destrucció o d’afebliment no hi troben sempre les defenses que haurien de trobar-hi. Actuen sovint amb tota llibertat. Si no han fet, si no fan més de mal, és perquè no duen més de virulència, no pas perquè trobin resistències eficaces.

08 juny, 2022

Francesc Trabal

Tots els compositors catalans joves que he conegut posseeixen —amb variacions molt considerables de cas a cas— dues condicions que cultivades amb energia i amb finor permeten a tot músic jove de covar nobles ambicions: la facultat d’invenció de caràcters musicals i un sentit innat dels problemes formals. Aquestes qualitats les trobeu sovint —salvant les distàncies— àdhuc en els més humils sardanistes. La raça és ben dotada.

17 març, 2022

Carles Soldevila

La novetat d’ara és el Metro (el metro trenta, com li diuen a Sant Gervasi). Hom hi va tant per necessitat de guanyar temps com per gust de veure els barcelonins en una actitud encara no standarditzada. Segurament no cal soterrar-se per descobrir la ingenuïtat humana; però és evident que a hores d’ara on fa de més bon assaborir és en el túnel del Metro.

12 març, 2022

Tomàs Garcés

Jo no sóc gens metòdic. Tot i reconèixer els grans avantatges que té l’escriure sempre a les mateixes hores, he escrit quan m’ha semblat. De vegades una inspiració fortíssima m’ha fet alçar del llit, al vespre, agafar la ploma i escriure hores i hores. D’altra banda, no he volgut mai coaccionar la meva inspiració. Però si alguna vegada m’ha convingut esprémer la intel·ligència i la imaginació, l’obra ha rajat. Tinc, doncs, el convenciment que hauria pogut produir molt més.

06 març, 2022

Prudenci Bertrana

Que la dona és útil no pot negar-ho cap home mitjanament culte. En Michelet i en Sever Catalina no haurien pas escrit els seus llibres a la babalà. Observeu que jo no he dit pas necessària. De la necessitat de la dona no’n tenim pas cap prova certa. Molts se’n passen sense. Lo que és ben patent, i amb això sí que no’m cansaré d’insistir, és amb la utilitat d’ella. Bastaria, per fer-se justíssim cabal d’això, considerar lo que seria un home carregat de fills sense haver existit la dona. Horroritza, senzillament.

30 gener, 2022

J. V. Foix

D’ací que, a la seva manera, Dalí sigui un antimodern. L’atmosfera supersticiosa de les seves pintures està carregada de pòsits mil·lenaris. En aquesta eternitat feta plàstica no hi ha, però, ni Idea, ni Voluntat, ni Necessitat, ni, encara que el mateix pintor ho cregui, Inconscient.

29 gener, 2022

Josep Pla

Com tothom sap, s’ha arribat a constituir una comissió internacional d’experts, posada a les ordres de la Comissió de Reparacions, per determinar la capacitat de pagament d’Alemanya. El sol fet de la creació d’aquesta comissió és ja un triomf de la tendència revisionista. Alemanya, ajudada pel corrent revisionista mundial, sobre tot americà i anglès, ha demanat sempre la determinació de la xifra del deute. S’ha passat cinc anys entre la negativa dels uns i la impassibilitat dels altres.

22 gener, 2022

Eugeni Xammar

Europa no es troba únicament davant d’una sèrie de problemes econòmics i financers de magnitud més o menys considerable, que demanen un tractament tècnic. Europa es troba confrontada amb un problema general de confiança que exigeix un desenllaç moral. Una solució política. Què pot fer Alemanya? Què pot fer França? Hitler, Hugenberg, tots els reaccionaris alemanys, i fins una gran part del centre-dreta asseguren que tenen una patent que no falla, però no volen explicar quina és. L’alçament, la guerra, la catàstrofe? Ells diuen l’«acte alliberador».

21 gener, 2022

Josep Pijoan

Quan el sol recoía las escaldadas pedras de Florencia, ¡que bé s’hi estava a l’airejada llibrería del Palau Riccardi! Florencia és rica en bibliotecas, provinents totas ellas, del arreplech de llibres, fet pels grans banquers florentins. És aquí que ab temps y perfidia he tingut la sort de trobarhi tres manuscrits catalans de valor segurament discutible; peró, que a mí m’han proporcionat l’inmensa joya de retrobar en un país estrany la meva parla tan més estimada com per ser menys sentida.

20 gener, 2022

Gaziel

El senyor Lerroux, potser sense adonàrsen, ha passat del seu període de revolta, de crítica duríssima y implacable, a un període contemporisador, oportunista y condescendent. El senyor Lerroux vol sortir de la seva posició negativa; vol obrar, vol organisar, y, sense adonarsen, torna, poch a poch, a la casa dels pares. Els procediments condemnats ja li semblen més útils y segurs. L’ordre, la condescendencia, el silenci, l’esperit de sacrifici y el ferse càrrech de les miseries humanes, son aconsellats fervorosament pels seus llavis suavisadors.

18 gener, 2022

Víctor Català

No la persegueixis may, donchs, la originalitat; no t’afectis a n’aqueixa mania d’ensa o de neulit. Estudia ab compte les teves aptituts, perfecciónales en lo possible, trevalla ab fe y senceresa y lo que hi haja en tu de valorós y distintiu un dia o altre sortirà. No’t preocupis de fer obra diferenta de la dels demés, sinó de ferla senzillament tal com la sentis, sense postiços ni falsejaments de criteri.

09 gener, 2022
Show more
Carregant més articles...
No more posts