Carles Soldevila

Reconeguem que la situació del nostre idioma és delicada. És com un edifici que hem d’anar adobant sense bastides, fent veritables meravelles d’audàcia i d’equilibri. I a pesar de tot, el nostre idioma progressa constantment, a una velocitat que la generalitat desconeix, perquè la generalitat manca de punts de referència.

Josep Carner

La naturalitat de la nostra expansió literària en el propi idioma es veu garantida; ja tothom sab que per un català l’escriure en castellà és traduir-se a un idioma que no coneix. Que vingui una crítica violenta, personal, aristofànica contra la imbecil·litat: que’s faci anar Bòria avall tothom que hagi perdut el sentit de la vergonya de sa nuditat.

Eugeni Xammar

Per damunt de tot, de tot, de tot. Per damunt de la vanitat i de l’interès. Per damunt de l’afany de poder i govern. Per damunt de les malvestats del temps. Per damunt dels disbarats i de les febleses dels homes. Qui no vol la llibertat de Catalunya per damunt de tot, no és catalanista. Si diu que ho és, comet un delicte d’usurpació.

Carles Riba

En canvi, en el cas de Josep Pla, el que essencialment manca és la unitat; i això, pel que d’ell és característic, que és d’haver posat el centre del seu humor, no en la intel·ligència, sinó en el sentiment. La intel·ligència, si de cas, hi juga el paper d’instruir, de dirigir, d’aclarir aquest sentiment, elevant-lo a la categoria més saborosa de sensibilitat.

Carles Riba

L’estil de Josep Pla es caracteritza no per una mobilitat sinuosa que ens reservi una sorpresa delectable cada tombant, sinó per un impuls d’avançament, regular, gairebé monòton, en què les frases i els períodes fan cadascun la seva acció i la seva reacció, tenen cadascun el seu punt culminant, des del qual el contingut llisca sense fressa cap a la frase o el període següent.

Carles Riba

Idea cara, i per això la retraiem, al nostre Josep Pla. L’ha expressada, més d’una volta, amb la cruesa enèrgica d’una equació: “La pàtria és el paisatge. L’ascendent rural dels meus avantpassats informa tota la meva vida, els meus actes i els meus pensaments.” “Sóc —conclou més avall— un pagès en tota l’extensió de la paraula.” D’acord. Però ni un pagès és tan simple com això, ni són simples els altres homes i les coses del món.

Carles Riba

Els seus homes hi són embolcats gradualment, insidiosament, fatalment, com si s’espesseís entorn d’ells un aire fet dels inefables residus de tot allò que no s’és resolt. Hi ha una aspiració precisa, però projectada al lluny de la pròpia imaginació, com un miratge que brilla sobre un fons mat i monòton. L’aspiració infinita, repetidament fallida i represa, els isola: part de fora, el món continua amb el seu ordre, les seves jerarquies de valors, les seves convencions i les seves incomprensions.

Carles Riba

En canvi, en el cas de Josep Pla, el que essencialment manca és la unitat; i això, pel que d’ell és característic, que és d’haver posat el centre del seu humor, no en la intel·ligència, sinó en el sentiment. La intel·ligència, si de cas, hi juga el paper d’instruir, de dirigir, d’aclarir aquest sentiment, elevant-lo a la categoria més saborosa de sensibilitat.

Josep Pla

En el fons, la qüestió és molt senzilla: es tracta de saber el valor del glossari del senyor d’Ors. Féu tots els possibles perquè la seva feina, les seves idees i gairebé la seva persona fossin considerades com sagrades i indispensables. En realitat, la cultura, com a finalitat, era l’única finalitat del senyor d’Ors. El cert és que fou instaurada una dictadura intolerable. Ja sé que el desig general era deixar-se tiranitzar. Tanmateix, però, s’ha de tenir una mica de caritat, i quan s’accepta el títol de mestre s’entén que és a condició d’ensenyar als altres la llibertat.

Rafael Moragas

Quan érem estudiants no anàvem a classe, però en canvi ens dedicàvem a seguir “monuments”, com anomenàvem els establiments de begudes els seus habituals feligresos i digníssims parroquians. Ens dirigíem, sortint de la Universitat, cap al carrer de la Lleona, via en què hi havia instal·lada la cèlebre “Catedral”, cap i casal de les tavernes de Barcelona.

Josep Carner

Catalanista impacient, tu que ets entusiasta com jo i com tothom, tu que tens la fe bona, tu que fa tant de temps que lluites generosament, tu que ets anònim i heroich; cada matí agafes el diari, i, nerviosament, el fulleges i cerques els telegrames que parlen de la Solidaritat a Madrid, i repasses mil vegades els plans, els acorts, els discursos dels representants de Catalunya.

Josep Maria Corredor

Davant d’aquests rètols anunciadors que recentment han aparegut en alguns dels nostres carrers i places, d’un gust força dubtós, però d’una ortografia del tot inacceptable, volem creure que l’Ajuntament o qui sigui intervindrà seriosament per a evitar que perdurin aquests models ortogràfics.

Josep Pla

Només hi ha dos països al món que han fet la seva revolució nacional: Anglaterra i França. Tots els altres, vull dir totes les altres democràcies nacionals, viuen del reflex purament verbal que han irradiat, la revolució francesa i la revolució anglesa. Per això són tan febles i estan a la mercè del primer que passa.

Miquel Utrillo

El talent del jove pintor andalús, que parla castellà amb accent barceloní (segons digué en l’únic número de la revista madrilenya Mercurio), se revelà entre companys de l’ofici, jurat que mereix més crèdit que’ls que donen medalles als quadros, com si fossin arts de xacolata. Algunes obres mig-exposades als Quatre Gats, foren ràpidament adquirides per els que busquen les fruites primerenques de l’Art.

Carles Cardó

Caldria que els nostres liberals, que no ens guanyaran mai en amor a la llibertat, meditessin aquestes conseqüències de llur exageració i veiessin clar d’una vegada, que no els costaria gens, que l’exageració de la llibertat és la mort de la llibertat.

Carregant més articles...
No more posts