Carles Riba

Col·lectivament, pot ésser igual; en l’obra lírica hem aplegat, a Catalunya, un tresor d’experiències del llenguatge i de la sensibilitat utilíssim, si no indispensable, per a la creació novel·lística. Però per fer cap, de ple, en aquesta, cal tot un desplaçament de front; si és que no es...

Josep Maria de Sagarra

En Jaume Brossa, com a espectacle, com a home moral i com a home lleial, ha estat un dels nostres valors més interessants d’aquella època d’avant-guerra, que ara ens sembla una mena de paradís guillat i contradictori. En Brossa parlava d’alta política, d’alta diplomàcia, d’alta filosofia;...

Josep Pla

Perquè la gent s’arribi a cansar de les animalades progressistes i de les llums de l’esperit, ha d’arribar fins a tocar el cul del sac del fàstic i de les enganyadores il·lusions. Mentrestant ens hem de resignar a considerar-nos uns civilitzats i uns homes respectables i seriosos, a...

Joaquim Xirau

Ara es comprendrà perfectament perquè Catalunya no ha rebut cap influència de Kant com no ha rebut gairebé cap altra influència filosòfica, perquè ha prevalescut aquí la vaga divagació fantàstica i anecdòtica sobre el rigor d'una veritable filosofia, perquè els homes que per acàs parlen ací de coses...

Carles Rahola

Tant en Brossa com jo estàvem entusiasmats, ara fa una vintena d’anys, amb l’obra d’Anatole France, a qui admiràvem, no sols com a escriptor perfecte, sinó també per la seva intervenció en l’affaire Dreyfus, al costat de Zola i d’altres benemèrits cavallers de la justícia ciutadana.

...

Joan Crexells

O sobre el no-res. O la filosofia. Un car amic, des d’una altra secció del diari anuncià que jo escriuria un article parlant de les emocions del meu primer vol. Escriure un article sobre el primer vol en 1925 és segurament quelcom desplaçat. Però per a mi...

Joan Crexells

Quan un hom s’apassiona per una ciència particular fins a fer-ne quelcom de central en la seva vida, hom acaba per trobar que cap estudi ni cap ensenyança és de més utilitat que aquella en la qual s’han esmerçat tantes hores....

Joan Crexells

Hi ha un cert progrés anant endavant de la Història com hi ha un cert progrés anant endarrere de la Història. Però, totes dues línies de progrés són secundàries davant de la unitat fonamental de la natura humana.

...

Josep Maria de Sagarra

Sí, senyors, avui dia una de les figures untada de cap a peus del perfum irresistible del triomf i de la glòria, és un xicot fill de Gràcia que es diu Josep Gironès, i que s’ha guanyat l’entusiasme públic enfilant-se al ring i etzibant cops de...

Carles Soldevila

Hem trobat al nostre humanista en un petit pupitre de l’Ateneu, en el que sol ocupar sempre, a prop del balcó. La palmera del jardí gairebé frega els vidres; alçant una mica l’esguard, hom albira una llenca de cel ensolellat. En Carles Riba no sol seure mai en...

Josep Pla

El que s’ha de posar de manifest, donat el programa anunciat i l’absoluta manca de Mussolini, és la falsedat de la tesi feixista en voler justificar l’ús dels mètodes violents amb uns anomenats “drets de la revolució”. Si no hi ha hagut revolució en res, d’on neixen els...

Carles Soldevila

Pujava Rambla amunt, en una hora particularment amable, per bé que molt agitada: a quarts de vuit del vespre. Caminava per la voravia dreta, els ulls naturalment fits en la casa del senyor Pich i Pon i en les seves lluminàries....

Carles Soldevila

En Josep Pla ha publicat un llibre: Coses vistes. Mitjançant un canvi de notes infinitament menys ensopides i menys perilloses que les que solen canviar els diplomàtics, hem arribat a construir un diàleg, que ens apressem a oferir als nostres lectors....

Carles Soldevila

Som al carril subterrani. Les finestres són closes. Tots els fumadors fumen. Jo nodreixo una esperança: “ara vindrà el revisor i, tot foradant el bitllet, advertirà als fumadors que fumar és cosa prohibida.” Però l’home de l’uniforme es limita a foradar els bitllets en silenci. Si ara vull...

Adrià Gual

Ens vàrem dir que sí, i l’un darrera l’altre vàrem oblidar el tallar-nos els cabells. Cert que la gent es reia de nosaltres. Però que pot la rialla inculta contra una dèria generosa? La burla de la vulgaritat ens esperonava més aviat a persistir en el nostre afany...

Loading new posts...
No more posts