El pas submarí

És segur que encara hi ha qui discuteix quin nom hem de donar als trens qui circulen pel subsòl de Barcelona. “Metro”? Subterrani, potser?

Quant al Transversal, el deixarem de banda. En això, almenys, que cadascú li doni el nom que més li plagui.

Ara, respecte l’altre, el gran, la cosa varia. A ell no li escau ni un nom ni l’altre. Mereix que hom l’anomeni el pas subterrani.

I que no ho dic pas perquè sí és fàcil de comprovar. Només cal prendre’s la molèstia d’entaforar-se a l’estació de la Plaça d’Urquinaona.

Això no és una recomanació. Déu em reguard de fer semblant cosa. Tota la vida em doldria. Per descendir a les profunditats de la bonica plaça ―una de les més belles que tenim a Barcelona― cal estar entrenat de valent a menjar quilòmetres. Tant és així que si hi hagués instal·lada l’estació de terme, caldria prevenir que el primer o l’últim tren surt, per exemple, a les 6’30 a baix i a les 6’20 a dalt.

Però, en fi, aquesta no seria la màxima dificultat. Els barcelonins som persones que sabem fer-nos càrrec de les coses. Què hi farem si en construir l’estació no es va tenir en compte la comoditat del públic? Què hi direm si la irregularitat del passadís fa dificilíssim l’instal·lar-hi un “tapis roulant”? No res. Arronsar les espatlles.

La dificultat grossa és trobar els passadissos i les andanes subterrànies plenes d’aigua. L’altre dia ―que la pluja va caure a bots i a barrals― vam notar que un foraster hi posava molt mala cara en veure aquells bassals. L’home no hi comptava, segurament. Anava sense paraigües i gairebé podríem jurar que havia entrat al “metro” ―sigui dit amb tota mena de reserves― per no mullar-se.

Bé: en direm el pas subterrani, el “metro”, o bé el subterrani: mentrestant la Companyia, amabilíssima ―no li vull negar aquesta qualitat― posarà un servei de barquetes per transportar viatgers del peu de l’ascensor al peu del ferrocarril; però em sembla que ja ha arribat l’hora de decidir-se a tapar les goteres monumentals que converteixen l’estació subterrània de la Plaça Urquinaona en una cova dels degotalls tota ciutadana.

Signat com Roger