La diada d’Innocents

Josep Navarro i Costabella

He notat que, d’uns quants anys ençà, la diada d’Innocents ha perdut molt del seu prestigi. En dir prestigi em refereixo, naturalment, a tot allò que la festa té d’infantil i bullanguer. Actualment les facècies de la diada queden reduïdes a la mínima expressió: estrena de tres o quatre comèdies i algun solt periodístic d’aquells que ensenyen la cua.

El pas submarí

Josep Navarro i Costabella

És segur que encara hi ha qui discuteix quin nom hem de donar als trens qui circulen pel subsòl de Barcelona. “Metro”? Subterrani, potser? Quant al Transversal, el deixarem de banda. En això, almenys, que cadascú li doni el nom que més li plagui. Ara, respecte l’altre, el gran, la cosa varia. A ell no li escau ni un nom ni l’altre. Mereix que hom l’anomeni el pas subterrani.

Conversa amb el professor Joaquim Xirau

Josep Navarro i Costabella

Les teoritzacions de Descartes i Leibniz sobre l’essència del món i de Déu varen portar-nos al descobriment de la geometria analítica i del càlcul infinitesimal, que evidentment no serveixen per a res. Però, sense elles, no hauria estat possible l’electricitat, ni el vapor, ni l’aviació, ni la calefacció central, és a dir, tots els progressos tècnics i pràctics de la mecànica actual.

El blau i el caqui

Josep Navarro i Costabella

Fa temps que fou iniciada la batalla contra el color blau en el vestit dels obrers. Els primers d’aixecar-se en armes, diguem, van ésser els mateixos interessants. El vestit blau fou víctima de la seva pròpia popularitat. Adquirí massa el caràcter d’uniforme.

El problema econòmic del novel·lista

Josep Navarro i Costabella

Que els nostres novel·listes han de guanyar-se la vida en altres activitats? Quin descobriment! Que els editors ―no per culpa d’ells, alguns― paguen preus irrisoris? Que no sap tothom, això? Sí, els preus dels originals oscil·len entre cinc-centes pessetes a mil. Ara, que els que cobren mil pessetes, suposada l’existència, són una excepció.

No podem tenir novel·la?

Josep Navarro i Costabella

La nostra societat no és completa i la novel·la ha de ressentir-se’n per força. Hom pot afirmar, en el perfectíssim ús del seu dret, que a casa nostra no hi ha novel·listes. Ara, que no hi hagi elements per fer una novel·la i mil novel·les, això resulta insostenible.