Josep Pijoan

Quan el sol recoía las escaldadas pedras de Florencia, ¡que bé s’hi estava a l’airejada llibrería del Palau Riccardi! Florencia és rica en bibliotecas, provinents totas ellas, del arreplech de llibres, fet pels grans banquers florentins. És aquí que ab temps y perfidia he tingut la sort de trobarhi tres manuscrits catalans de valor segurament discutible; peró, que a mí m’han proporcionat l’inmensa joya de retrobar en un país estrany la meva parla tan més estimada com per ser menys sentida.

20 gener, 2022

Gaziel

El senyor Lerroux, potser sense adonàrsen, ha passat del seu període de revolta, de crítica duríssima y implacable, a un període contemporisador, oportunista y condescendent. El senyor Lerroux vol sortir de la seva posició negativa; vol obrar, vol organisar, y, sense adonarsen, torna, poch a poch, a la casa dels pares. Els procediments condemnats ja li semblen més útils y segurs. L’ordre, la condescendencia, el silenci, l’esperit de sacrifici y el ferse càrrech de les miseries humanes, son aconsellats fervorosament pels seus llavis suavisadors.

18 gener, 2022

Josep Pla

L’home de lletres, el filòsof, té l’odi de l’home que suposa estar en possessió de la gran teoria, que suposa haver agafat, viva, la veritat. Els filòsofs no són tan descarnats, perquè tothom ha tingut cura, fins ara, de tenir-los fermats. El dia, però, que es faci la història vertadera i real dels orígens del que s’anomena l’idealisme alemany, es veurà que gairebé tots els sistemes filosòfics han tingut per causa un moviment d’odi personal.

04 desembre, 2021

Josep Carner

Hem de ser generosos en l’or. Tots hem de donar-li almoina, perquè així adquirim la Sagrada Família, l’adquirim, en la significança més noble i més pura del mot! La Sagrada Família serà nostra; la tindrem per a’ls nostres amors, per a’ls nostres dolors, per a la nostra pietat, per a la nostra mort i la nostra resurrecció. La nostra almoina serà títol i segell del nostre domini; ella ens donarà dret, no sols als murs lluminosos, al claustre rioler, a la cripta profonda, més també als prodigis encara invisibles, als somnis encara no realisats, a la gran llum

01 desembre, 2021

Josep Carner

La naturalitat de la nostra expansió literària en el propi idioma es veu garantida; ja tothom sab que per un català l’escriure en castellà és traduir-se a un idioma que no coneix. Que vingui una crítica violenta, personal, aristofànica contra la imbecil·litat: que’s faci anar Bòria avall tothom que hagi perdut el sentit de la vergonya de sa nuditat.

24 setembre, 2021

Josep Pla

En el fons, la qüestió és molt senzilla: es tracta de saber el valor del glossari del senyor d’Ors. Féu tots els possibles perquè la seva feina, les seves idees i gairebé la seva persona fossin considerades com sagrades i indispensables. En realitat, la cultura, com a finalitat, era l’única finalitat del senyor d’Ors. El cert és que fou instaurada una dictadura intolerable. Ja sé que el desig general era deixar-se tiranitzar. Tanmateix, però, s’ha de tenir una mica de caritat, i quan s’accepta el títol de mestre s’entén que és a condició d’ensenyar als altres la llibertat.

01 setembre, 2021

Josep Carner

Catalanista impacient, tu que ets entusiasta com jo i com tothom, tu que tens la fe bona, tu que fa tant de temps que lluites generosament, tu que ets anònim i heroich; cada matí agafes el diari, i, nerviosament, el fulleges i cerques els telegrames que parlen de la Solidaritat a Madrid, i repasses mil vegades els plans, els acorts, els discursos dels representants de Catalunya.

18 agost, 2021

Àngel Pons i Guitart

El català que no ha visitat Mallorca, veu Mallorca com una prolongació de la terra catalana, un brot més del Pirineu surant damunt d’una mar blava i meravellosa. Fins i tot, en contemplar les seves costes daurades, les seves valls florides i els seus pobles en puixança, sent una mena d’orgull íntim, com aquell que contempla una cosa que li pertany

02 juny, 2021

Joan Draper

El pollastre no ha fet senyal de moure’s —en acabat m’he adonat que duia les potes lligades—, però haig de confessar que m’ha mirat malament. Després, comprenent que els meus intents no eren cobdiciosos sinó purament sensuals, ha anat agafant confiança. Aleshores, per un prodigi inversemblant, «he sentit» la veu solemne i descoratjada del pollastre. I, en veritat us dic, que «hem tingut» aquesta conversa.

24 maig, 2021

Carles Riba

Col·lectivament, pot ésser igual; en l’obra lírica hem aplegat, a Catalunya, un tresor d’experiències del llenguatge i de la sensibilitat utilíssim, si no indispensable, per a la creació novel·lística. Però per fer cap, de ple, en aquesta, cal tot un desplaçament de front; si és que no es vol retrocedir cap a la novel·la reflex de més o menys espectaculars superfícies del caràcter o de les passions, de la vida urbana o rural, o cap a la novel·la d’expansió personal més o menys poemàtica, que és d’on ja ens pensàvem tornar.

16 maig, 2021

Josep Pla

La generació alliçonada per l’Exposició és una cosa tan grossa, que fa l’efecte, literalment, d’un miracle. Es tracta d’una primera generació, això és, d’una força sense tradició sense experiència, sense elements per treballar. Així i tot aquesta generació no fa més que arribar i moldre.

02 març, 2021

Joan Maragall

¿Còm és que de Barcelona se'n diu ja arreu «la ciutat de les bombes», y ara de poch se n’ha dit «la ciutat famosa infame»? No'm vinguessiu ab allò de que'ls que fàn el mal son forasters, perque llavores os hauría de dir que major infamia que en ferlo hi ha en sofrirlo. Donchs, deixemho còrrer això: som nosaltres.

24 febrer, 2021

Eugeni d'Ors

No cal que aquesta glosa digui, un cop més, la defensa de l’Imperialisme Català: l’han esgranada, jorn darrera jorn, totes les gloses del Glosari. ―No és hora tampoch de recordar-ne la història; difícil resultaria pera’l Glosador realisar aquesta tasca impersonalment. Però segurament l’historiaire futur no oblidarà que una gran revolució d’esperit s’ha desenrotllat a Catalunya en quatre etapes.

09 febrer, 2021

Llucieta Canyà

A Arbúcies vaig conèixer En Santiago Rusiñol. Estava assegut al cafè de la «Fonda Torres»; prenia una copeta d’absenta i enraonava amb uns quants admiradors arbuciencs. Jo era aquell any a Arbúcies a passar l’estiu i a fer salut; Rusiñol era per a mi l’alegria que passa. No creguéssiu pas que jo faig intervius al primer qui passa.

20 gener, 2021

Llucieta Canyà

Dones de Catalunya! Si no comencem per exigir allò que podem exigir, és fàcil que els homes el dia de demà, pensin que quan havem deixat passar tant de temps sense fer valer els nostres drets, és perquè no hi teníem gaire interès.

17 gener, 2021
Show more
Carregant més articles...
No more posts