Carles Riba

Col·lectivament, pot ésser igual; en l’obra lírica hem aplegat, a Catalunya, un tresor d’experiències del llenguatge i de la sensibilitat utilíssim, si no indispensable, per a la creació novel·lística. Però per fer cap, de ple, en aquesta, cal tot un desplaçament de front; si és que no es...

Josep Pla

La generació alliçonada per l’Exposició és una cosa tan grossa, que fa l’efecte, literalment, d’un miracle. Es tracta d’una primera generació, això és, d’una força sense tradició sense experiència, sense elements per treballar. Així i tot aquesta generació no fa més que arribar i moldre....

Joan Maragall

¿Còm és que de Barcelona se'n diu ja arreu «la ciutat de les bombes», y ara de poch se n’ha dit «la ciutat famosa infame»? No'm vinguessiu ab allò de que'ls que fàn el mal son forasters, perque llavores os hauría de dir que major infamia que en...

Eugeni d'Ors

No cal que aquesta glosa digui, un cop més, la defensa de l’Imperialisme Català: l’han esgranada, jorn darrera jorn, totes les gloses del Glosari. ―No és hora tampoch de recordar-ne la història; difícil resultaria pera’l Glosador realisar aquesta tasca impersonalment. Però segurament l’historiaire futur no oblidarà que una...

Llucieta Canyà

A mi, mai no m’ha interessat la política; i em sembla que mai no hauria d’interessar les dones; l’única política que reconec per a elles, és que, essent ben catalanes, donin uns fills ben catalans. I quant a les ministresses i regidores, crec que no els han de...

Llucieta Canyà

Dones de Catalunya! Si no comencem per exigir allò que podem exigir, és fàcil que els homes el dia de demà, pensin que quan havem deixat passar tant de temps sense fer valer els nostres drets, és perquè no hi teníem gaire interès....

Josep Navarro i Costabella

He notat que, d’uns quants anys ençà, la diada d’Innocents ha perdut molt del seu prestigi. En dir prestigi em refereixo, naturalment, a tot allò que la festa té d’infantil i bullanguer. Actualment les facècies de la diada queden reduïdes a la mínima expressió: estrena de...

Joan Maragall

Aquesta llengua és la senyal d'una nació: Occitania. Y are dieume si gascons y provençals, catalans y mallorquins y valencians, no tenim tots efectivament un mateix tirat d'esperit, un sentit planer de claretat y enteniment ab un gra de follia que'ns fa ben germans y hereus d'aquells que...

Pere Coromines

Heusaquí una obra poderosa, digna de la nostra joventut. Que sigui Barcelona l’iniciadora de la primera tentativa per relligar de nou els pobles dispersos de la raça llatina. Ens diran que ab això volem conquistar l’hegemonia mediterrània y que despertarem la gelosia de Gènova, Nàpols y Marsella. Deixemlos dir:...

Eugeni d'Ors

Aixís és el destí d’aquest home, dir y fer coses dures, però darrera de les quals viu tot el foch d’una abraçada. El cor ardent puja a la boca, baixa a les mans, en els mots y actes més asprement materialistes. Devegades, hostils y tot: ―cops de puny...

Eugeni d'Ors

¿Aquells solitaris no hauríen pogut, al menys en la efusió nadalenca, reunir les seves soletats y ferne una companyía? ¿Per qué aquell senyor calvo, ab son aire de petit empleat que no ha pogut aspirar al matrimoni, no havia de véncer, un sol cop, aquesta timidesa que li...

Josep Puig i Cadafach

Demaném treure l’administració de nostres cabals de las mans pródigas que’ls malversan, demaném ser lo que som, demaném que se’ns reconegui’l dret á viure la vida propia, no la d’altri y á Madrid ens execran y á Madrid excitan al Govern á que’ns persegueixi, y fins...

Joaquim Folguera

Joan Maragall, nascut a Barcelona, íntim de Barcelona, mort potser d’ella mateixa, no desmentí mai la carta de naturalesa. Com a poeta i com a home fou barceloní....

Eugeni d'Ors

Es comet amb Eckermann una injustícia que se’l considera com un simple «receptacle» de Goethe. No, l’abnegat interlocutor és «una part» de Goethe. Millor, Goethe i Eckermann són parts d’un tot únic, parts d’una sola entitat dins el reialme de l’Esperit....

Aurora Bertrana

Jo experimento un cert temor en singularitzar-me davant la serietat suïssa, i dissimulo que sien companyes meves; però, en baixar del tramvia, em sento enllaçada per un braç decidit i meseu. «Gut noit». I ens dirigim, en grup, a «Victoria Hall». Barrejades amb la gentada que entra, es...

Loading new posts...
No more posts