29 set. El blau i el caqui
El blau i el caqui
Publicat a La Veu de Catalunya el 18 de novembre de 1928.
Fa temps que fou iniciada la batalla contra el color blau en el vestit dels obrers. Els primers d’aixecar-se en armes, diguem, van ésser els mateixos interessants. El vestit blau fou víctima de la seva pròpia popularitat. Adquirí massa el caràcter d’uniforme. I encara que els nostres obrers consideren que la formació és imprescindible quan hom torna de menjar el be pasqual, senten una evident repugnància per la lliurea.
D’altra banda, el vestit blau va perdre, com qui diu, de cop i volta, tot el seu prestigi. I això que havia estat considerable. No dubto a assegurar que fer la història del vestit blau equivaldria a historiar, en un aspecte, les darreries del segle anterior i gairebé tot el primer quart de la present centúria.
El vestit blau, quan era únicament la indumentària còmoda i econòmica, pogué veure que els seus dominis s’estenien cada vegada més. D’una especialització metal·lúrgica esdevingué útil tant als que manejaven ferro com als qui manejaven fusta.
Però, desgraciadament per a ell, pel color blau, home l’eleva a símbol. I llavors començaren les dificultats. La crisi dels vestits blaus era oberta. Eren una colla els qui el consideraven un color suspecte. Fou per aquesta raó que hom el repudià.
Provocar la crisi del vestit blau va ésser cosa fàcil. Bastà mirar-lo de reüll. Però, i la solució d’aquesta crisi? Algú, per ventura, havia pensat en la substitució?
De moment va semblar que el substitut fóra el vestit corrent a l’hivern i el de dril a l’estiu. Però la col·lectivitat detentora del color blau en el vestit no acabava de decidir-se. El dril no s’adaptava prou bé al seu tarannà; el vestit corrent no satisfeia les exigències de l’home que no pot tenir gaires miraments amb la roba de treballador.
En aquestes circumstàncies, totes favorables, es presentà la «granota» color caqui. La lluita no fou llarga ni cruenta. El vestit blau retrocedí immediatament. Ara, derrotat del tot, només de tant en tant gosa fer alguna aparició.
Per molt greu que em sàpiga confessar-ho, ho he de dir: Ha vençut l’internacionalisme. Perquè la realitat és aquesta: el vestit blau era el tipisme, era la nostra fàbrica i el nostre taller; la «granota» caqui, en canvi, és la fàbrica i el taller de tot arreu.
Decididament és un mal convertir les coses en símbols.
Signat com Roger.