Passat, present i pervindre dels ideals artístics

De tant en tant, entre els esdevenidors que’ls homes d’aquest món, desitgen i somnien, s’hi veuen quatre pinzellades que’ns volen venir a pintar els colors vius d’un esdevenir artístic, predit per alguns teoritzadors del fet estètic, que l’anuncien com una era de pau artística, que coronant tots els esforços fets i que’s fan, arribarà a satisfer tots els ideals estètics haguts i per haver i serà la concreció arrodonida de tots els desitjos que neixen i surten de la sensibilitat humana.

Nosaltres que’ns guardarem prou de negar la perspectiva ideal i final que’ns anuncien i que nosaltres desitgem, si més no, almenys tant com la pugui desitjar un altre, hem de fer constar en lletres de motllo que aixís com la major part dels esdevenidors curullats de glòria, predits a la humanitat, que viu assedegada de prediccions, no s’han vist mai realitzats ni’s pot dir si s’hi veuran (deixant de banda els utòpics, perquè d’aquest ja no’n parlem ni’n volem parlar), l’esdevenidor artístic que’ns fan ballar davant dels ulls, com l’aigua davant dels que tenen set, i que segons diuen tindrà totes les perfeccions d’aquest món, si no pot esdevenir efectivament un esdevenidor, almenys podem assegurar amb totes les lletres que és un passat que ha existit i ha deixat el rastre que veiem escrit amb lletres de sang, que encara corre, en els poemes, les tragèdies i la lírica grega i esculpit en aquells marbres que valen un imperi i que avui encara són i seran mentres durin la carn viva i definitiva dels temples i les estàtues de la Grècia d’aquell temps, que tots admirem i venerem com se mereix i que per gran sia l’esdevenidor artístic que s’ens prediqui i se’ns prometi, si les coses van seguint el camí que diuen qu’han de seguir, podem molt ben assegurar que no arribaran més enllà de la fita que va deixar marcada el poble grec, que en un moment d’inspiració va arribar al capdamunt dels ideals estètics assolint no solsament l’essència viventa, que’s hi té d’ésser el fonament de l’estètica, i que altres pobles l’han trobat amb més o menys potència, sinó que va assolir la forma acadèmica que de tan definitiva que és, els homes se la voldrien anar passant de pares a fills, com si fos la millor herència artística.

Davant de la flamarada de l’art hel·lènic, que cada petjada que va deixar és un model guardat per Homer i Fídies, que són els dos acadèmics més grans que’s coneixen, totes les perspectives anunciades a só de tabals o a la quieta, per les diferentes escoles modernes que’s caracteritzen per apartar-se qui més qui menys de l’hel·lenisme, i de l’academisme que l’acompanya, són esllanguides i esblaimades, no solament perquè la flamarada hel·lènica crema damunt la terra que trepitgem, perquè existeix com un fet consumat, i l’ideal anunciat per demà, només es veu contra claror de les paraules, que’l vent se les emporta, i perquè encara no hem trobat cap predicció que’ns faci pressentir un art més acabat que l’hel·lènic, sinó, i aquesta és la raó principal, perquè la ciència pot demostrar que donada la naturalesa coneguda de l’home, no hi pot haver cap escola d’art que satisfaci tant i d’una manera tan arrodonida i complerta les necessitats estètiques de la sensibilitat humana que’s la facultat de l’home encarregada d’aquestes qüestions tan vives, que’ns arriben tant a l’ànima, com les satisfà l’escola grega que ve a ésser la síntesi de totes les lleis artístiques.

Per xó, nosaltres, conseqüents fins a morir, creiem qu’aixís com els ideals humans que surten dels ous dels nostres desitjos, s’han de posar o almenys es posen a l’esdevenir, com una esperança, l’ideal estètic s’ha de posar al passat, com un record i per a mirar-se’l en comptes de girar-se de cara al camí que va fent el temps, ens hi hem de posar d’esquena, com els historiadors quan escrivim la història, i, sobretot en comptes de somniar i contentar-se amb la mitja llum dels somnis, que per clars i catalans que siguin, sempre pateixen del mateix mal d’anar embolcallats per un vel d’ombra que’ls enfosqueix i els entela com una mala alenada, més val anar directament al llegat i a la deixa del geni grec, que’s una deixa que val més que totes les il·lusions que’ns puguem fer respecte els temps que encara han de venir, encara, que, no voldríem de cap de les maneres, que’ls deixebles de les altres escoles artístiques que no són la grega, es poguessin arribar a pensar que dient el que diem els hi volem faltar al respecte o privar les intencions, a fi i efecte de nega’ls-hi la importància i el mèrit que tenen o poden tenir, perquè nosaltres hem sigut, som i serem, sempre els primers de reconèixer els mèrits que poden tenir totes les escoles d’art, siguin les que siguin, quan arriben a dar vida a les obres llurs, perquè quan un artista porta el flam vital a les obres que fa, ja ha complert en ço que’l problema estètic té de fonamental, encara que en la qüestió de forma no arribi al capdamunt que’s allí on dèiem que va arribar el poble grec portant-hi la vida i fent el que’n dugues paraules, en podríem dir l’acadèmia viventa i per això, ara que’s del cas, tenim l’honor d’endressanse a tots els artistes de totes les escoles de tot arreu i de tot temps, sense distinció de partits ni de banderes, per a dir-los-hi que sostenint a peu i a cavall tot el que sostenim i ho sostindrem el dia de demà amb arguments que’s podran comprovar de la manera que convingui, aprofitem l’ocasió per a saludar-los i ofrena’ls-hi el testimoni de la nostra consideració més distingida.