Francesc Pujols

La província de Barcelona, resguardada per la capa fonètica del lleidatà, del gironí i del tortosí, pot viure mantenint la fonètica en estat de puresa constant, segura pel cantó de terra, com el mar la protegeix contra els aires fonètics que podrien venir d’Itàlia.

Francesc Pujols

Les ciutats tanquen i lliguen els jardins i se’ls posen als peus estesos com una catifa, Barcelona l’obre de bat a bat i el deslliga i en comptes de posar-se’l als peus el jardí li posa el peu al coll, i Montjuïc en comptes de ser el jardí de la ciutat, fa ser a Barcelona la ciutat del jardí.

Francesc Pujols

Davant de la flamarada de l’art hel·lènic, que cada petjada que va deixar és un model guardat per Homer i Fídies, que són els dos acadèmics més grans que’s coneixen, totes les perspectives anunciades a só de tabals o a la quieta, per les diferentes escoles modernes que’s caracteritzen per apartar-se qui més qui menys de l’hel·lenisme, i de l’academisme que l’acompanya, són esllanguides i esblaimades.

Francesc Pujols

Si sense moure els ulls i la mirada del present de Catalunya, reblert de virior nacionalista i xarbotant de modernitat, examinem els ideals catalans, els trobarem mancats d’aquella volada que té d’acompanyar sempre als ideals pròpiament dits, que és una volada que arriba fins al punt de dalt de les aspiracions humanes i seguint l’examen veurem que els pocs catalans que cerquen aital volada en comptes de mirar si la troben aquí mateix a Catalunya que és allí on tindrien obligació de buscar-la primer de tot, la busquen a les nacions que avui van al davant de la civilització del món, que són les nacions del nord d’Europa, perquè deixant-se enlluernar per l’esforç i l’esclat material que brilla en l’activitat d’aquestes nacions que treballen nit i dia per l’avenç.