Els ideals catalans

Si sense moure els ulls i la mirada del present de Catalunya, reblert de virior nacionalista i xarbotant de modernitat, examinem els ideals catalans, els trobarem mancats d’aquella volada que té d’acompanyar sempre als ideals pròpiament dits, que és una volada que arriba fins al punt de dalt de les aspiracions humanes i seguint l’examen veurem que els pocs catalans que cerquen aital volada en comptes de mirar si la troben aquí mateix a Catalunya que és allí on tindrien obligació de buscar-la primer de tot, la busquen a les nacions que avui van al davant de la civilització del món, que són les nacions del nord d’Europa, perquè deixant-se enlluernar per l’esforç i l’esclat material que brilla en l’activitat d’aquestes nacions que treballen nit i dia per l’avenç, els hi sembla que a les valors materials hi ha de correspondre necessàriament la valor espiritual que hi faci joc i sigui com un equivalent de la importància capital que té la materialitat de la gran civilització septentrional, que com és molt natural s’emporta el cor i l’admiració de tots els homes de la terra, perquè vulgues no vulgues s’ha de reconèixer que dintre la història no n’hi ha cap que en aquest sentit se li pugui comparar ni de lluny ni d’aprop, perquè les altres que hi ha hagut no li arriben ni a la sola de la sabata; però com que reconeixent, com els primers, que aquesta civilització no passa, ni pot passar de la materialitat que la caracteritza, ens permetrem fer observar als catalans que hi busquen la volada dels grans ideals que no li busquin perquè no li trobaran, i si ens volen creure a nosaltres, que no els hem d’enganyar, no han de fer més que repassar la llista dels ideals d’aquests pobles en llur punt més enlairat i veuran de seguida que si ens tanquem en ço que fa referència al ram científic, al punt més alt d’aquest ram no hi trobarem res més que hipòtesis i més hipòtesis que fan rodar el cap i que comptat i debatut porten al dubte i a la negació, que són les pitjors boires que poden embolcallar el pensament i la raó humanes. I si del ram científic saltem a l’artístic hi trobarem que en comptes de l’ideal d’art realitzat pels grecs en aquella època, busquen tant com poden la negació d’aquest ideal rosegant i podrint les arrels de la bellesa pura, per arribar costi el que costi al cor del què en podríem molt ben dir la deformació absoluta, com si del ram artístic passem al moral trobarem que fan exactament el mateix perquè a l’ètica dictada per la realitat, que és l’única reina que pot dictar les lleis, hi oposen un socialisme, un comunisme, un anarquisme o una altra abstracció per l’estil d’aquestes, que són filies naturals de la ignorància i la misèria i que si hem de dir la veritat no han passat mai ni poden passar d’ésser la ronya de la llei natural, perquè no deixen d’estar inspirades en un ideal de justícia que no toca de peus a terra.

I si tot això no fos prou per a convèncer als que busquen la gran solució dels ideals d’aquest món i de l’altre als països més civilitzats d’avui al dia, els hi direm que es fixin en el més alt i sublim que pot interessar a l’home que és la religió i veuran que en aquest ram, que és el ram dels rams, perquè els lliga, presideix i domina a tots i a tants com n’hi ha, és allí on encara aquests pobles hi han fet menys, com si la idealitat que tenen estès en raó inversa de l’alçària de l’ideal, perquè en aquestes qüestions, allí on no han deixat una cosa tan gran com la religió en mans de quatre capellans, que ja és tot el que es pot dir, l’han abandonada al mig del carrer com un gos, com si fos una desferra passada de moda, tractant-la a puntades de peu i girant-li la cara per a no veure-la ni recordar-se’n mai més, que és el pitjor que es pot fer, perquè sense religió no hi ha res que s’aguanti. I fetes aquestes quatre observacions, ens permetrem demanar als catalans que fins aquest moment s’han fet la il·lusió de trobar la solució o el camí dels grans ideals fora de Catalunya, que girin els ulls envers la nostra estimada pàtria, per a veure si s’hi pot trobar el que, com havem vist, no’s troba fora d’aquí.