Carles Riba

Si mai per a un poeta la mort fou no un rompiment, sinó una més pura continuació del cant, un amorós despullament del cant, ja inútils, er a la nova joia, les mortals vestidures dels mots, aquest poeta ha estat En Joaquim Folguera.

Francesc Pujols

Si sense moure els ulls i la mirada del present de Catalunya, reblert de virior nacionalista i xarbotant de modernitat, examinem els ideals catalans, els trobarem mancats d’aquella volada que té d’acompanyar sempre als ideals pròpiament dits, que és una volada que arriba fins al punt de dalt de les aspiracions humanes i seguint l’examen veurem que els pocs catalans que cerquen aital volada en comptes de mirar si la troben aquí mateix a Catalunya que és allí on tindrien obligació de buscar-la primer de tot, la busquen a les nacions que avui van al davant de la civilització del món, que són les nacions del nord d’Europa, perquè deixant-se enlluernar per l’esforç i l’esclat material que brilla en l’activitat d’aquestes nacions que treballen nit i dia per l’avenç.