Rafael Moragas

Quan érem estudiants no anàvem a classe, però en canvi ens dedicàvem a seguir “monuments”, com anomenàvem els establiments de begudes els seus habituals feligresos i digníssims parroquians. Ens dirigíem, sortint de la Universitat, cap al carrer de la Lleona, via en què hi havia instal·lada la cèlebre “Catedral”, cap i casal de les tavernes de Barcelona.

Carles Pi i Sunyer

“Aloma” és un testimoni directe del sentir, amb un fons dens i complexe, de les noies que viuen entre nosaltres. Una ànima de dona enamorada de la casa tradicional i dels records de família, que són a l’ensems una nosa i un empar, sensible a la petita i trista tragèdia del nen malalt, sotmesa a les urpades de la passió cega, i que recorda, per l’accent, la d’una Katherine Mansfield, que en lloc de créixer a la cala neo-zelandesa de Karori, ha viscut en els barceloníssims carrers de Sant Gervasi.

Francesc Pujols

La província de Barcelona, resguardada per la capa fonètica del lleidatà, del gironí i del tortosí, pot viure mantenint la fonètica en estat de puresa constant, segura pel cantó de terra, com el mar la protegeix contra els aires fonètics que podrien venir d’Itàlia.

Carregant més articles...
No more posts