Error a la base de dades del WordPress: [INSERT command denied to user 'VL009US00001'@'81.25.112.31' for table `papersvells-mysql`.`pv_options`]
INSERT INTO `pv_options` (`option_name`, `option_value`, `autoload`) VALUES ('_transient_doing_cron', '1711692972.8421878814697265625000', 'yes') ON DUPLICATE KEY UPDATE `option_name` = VALUES(`option_name`), `option_value` = VALUES(`option_value`), `autoload` = VALUES(`autoload`)

Jaume Serra i Húnter - L’experiència insubstituïble | Papers Vells

L’experiència insubstituïble

L’experiència insubstituïble

Publicat a Meridià el 18 de març de 1938.

Cada nova etapa de la vida és una nova experiència de la persona individual. No hi ha lliçó més eloqüent com la de la pròpia experiència, perquè tant en exactitud com en lluminositat l’esforç de l’individu no pot tenir una sortida ni una aplicació més lògicament reeixida, si vol orientar-se en el món de les coses existents i dels actes dels homes.

L’home, però, no és una pura receptivitat, ni un aparell registrador d’impressions i de commocions orgàniques… té aquesta facultat, sens dubte; però no és l’única, ni menys encara la superior de què disposa. L’home transforma i crea. Potser, per aquesta raó, no rep mai les coses passivament, sinó que les adapta a la seva personal idiosincràsia amb una mena de facultat selectiva que treballa quasi sempre d’una manera ignorada o, almenys, inconscient.

Per altra part, cada esdeveniment extraordinari té en la complexitat de l’ordre social la significació d’un fet privilegiat i insòlit. Com tots els fets d’altres categories, pot ésser determinat i classificat segons principis; però hi ha sempre quelcom imponderable en la seva aparició i desenvolupament que incita el sociòleg a construir sobre les noves dades la seva teoria de les Revolucions.

Heus ací, doncs, el veritable fonament del valor social i històric de l’experiència. En cada moviment revolucionari hi ha motius nous que el justifiquen, al costat de les velles aspiracions de l’home, el qual, no ha encertat encara a assolir la satisfacció de totes les seves inquietuds ancestrals. Uns motius i altres es conjuminen per tal de revoltar les masses. Però enmig de la convulsió general que tota Revolució comporta i que sovint traspassa els límits de l’equitat col·lectiva, cada moment d’aquesta naturalesa té característiques que l’especifiquen. Si allò que se n’ha dit repetició cíclica de la història no és mai una reproducció literal d’esdeveniments passats, amb més raó tenim dret a considerar-la com una nova experimentació, de la qual el sociòleg ha de treure noves conseqüències, que, si més no puguin completar el quadre de tots els períodes revolucionaris.

Les induccions de la Sociologia, sobretot en el seu aspecte de psicologia de les multituds, descansen en l’observació d’aquells períodes, tant com en la contemplació del procés evolutiu de les col·lectivitats humanes. De més, aquelles induccions tenen un segon reforç, perquè evolució i revolució es condicionen mútuament, al llarg de la vida històrica dels pobles. Si girem els ulls vers els inicis de la guerra actual i mirem el camí fressat per les noves promocions, trobarem en els organismes polítics, socials i culturals els primers fruits d’aquesta nova experiència que havent d’ésser evolutiva, es podria convertir, per obra i gràcia dels nostres adversaris, coneguts o ignorats, en una lluita interior pel predomini ideològic o doctrinari, en uns moments que són essencialment d’unitat i de col·laboració. Per això aquesta experiència, per a tots més que dolorosa, cruenta, està avui encara plena de perills i de vacil·lacions. Rica en idealitat, sobretot per l’esforç de la massa, ha necessitat recolzar-se en contínues aportacions de nuclis i d’estaments que abans restaven per convicció o per conveniència al marge d’actituds i d’actuacions estrictament polítiques.

Un primer resultat el trobem en el fracàs de la indiferència política de la neutralitat. Ha estat inútil que l’home, ensuperbit en el clos de la seva personalitat i mirant amb menyspreu el vaivé de la cosa pública, s’hagi volgut desentendre dels problemes de l’Estat i de la societat. La seva intervenció en els fets més insignificants de la vida l’ha classificat, vulguis o no, com amic o com adversari. Ell creia poder mantenir-se en el món pur de les idees, i ha esdevingut militant d’una o d’altra doctrina.

La trajectòria de la Revolució marca, encara, un segon caràcter en la marxa espiritual de la nostra rereguarda. Aquest segon caràcter és la unitat. Posada a prova des dels primers moments, l’ha utilitzada com arma de polèmica i com a base de propaganda internacional el conglomerat feixista que lluita enfront de nosaltres. Bé és veritat que la seva unitat no té altre suport que la destrucció i l’extermini de les essències democràtiques, que són les essències de la civilització; però, nosaltres hem de demostrar davant del món que lluitem per un programa ple de realitats i d’afirmacions, i que posem al servei d’aquest programa la força de valor més combatiu: o sigui, la mancomunitat de totes les organitzacions polítiques i sindicals de Catalunya. Pensem, si no, ¿com han estat assolits els èxits en la nostra rereguarda?: quan la unificació ha estat un fet i no una paraula; quan tothom ha posat en el primer pla de les seves consideracions la consciència d’un deure que traspassa les fronteres de la pàtria i de l’Estat.

Heus ací, doncs, quines són les dues modalitats de la nova experiència de la Revolució i de la guerra: la negació de la diversitat confusionària i la negació de l’apolicisme utilitarista, negacions que són sols aparents, perquè enclouen dues afirmacions reals: la unitat i la solidaritat humanes.