Prudenci Bertrana

Mai dels mais no m’havia preocupat d’aquesta petita qüestió protocol·lària. Jo no sé fingir, i quan X passava pel meu costat devia mirar-lo inexpressivament, amb cara de tres déus, mentre alzinava un poc la barba i tornava a situar-la darrere la vertical del nas. Ja havia complert i ara pau i després glòria.

Josep Carner

Hi ha un bell nombre de ciutadans que semblen entestats a proscriure dues deesses, en les quals hom reconeix, a través de deferències de temperament, l’aire de família, i a través de la diversitat de tons, l’usual entreajut. Llurs noms són Ironia i Passió. L’una és més cohibida i púdica i intel·lectualitzada en la seva flama; l’altra, més mostradissa i de veu més viva, es dóna tota a l’escomesa del desig.

Josep Maria Junoy

La idea, doncs, que han tingut En Carles Capdevila i En Josep Pla i un grup d’amics d’instituir aquest premi és una idea que mereix la incondicional bona acollida de tots. Tots, d’una manera o altra, ens hi hem de sentir representats. Aquesta idea encertada és esdevinguda un doble encert per la invocació sota la qual ha estat posada des del primer moment. El que d’aquest premi literari se’n digui «Premi Joan Crexells» li atorga un real prestigi, una plena significació.

Josep Pla

Ahir a la tarda ens trobàvem uns quants amics a la famosa penya de l’Ateneu que presideix el doctor Joaquim Borralleras. Algú sortí a parlar del premi Goncourt, l’adjudicació del qual, pel present any, els diaris portaven. Tothom sap el que és el premi Goncourt. És l’esdeveniment literari anual més important de França. L’escriptor que el rep pot considerar-se com un home gairebé, feliç.

Prudenci Bertrana

No podeu imaginar-vos l’efecte que produïa una tal bellugadissa d’infants saltironant amb ritme frenètic i salvatge sobre el sòl fangós, dins la penombra d’aquella escletxa formada de cases brunes, en les parets de les quals hi havia molsa de caverna, esvorancs catastròfics i fantàstiques clapes d’humitat.