Lluís Nicolau d’Olwer

Tinc sota els ulls els plecs, humits encara, del primer volum, per sortir dins aquesta setmana, de la Fundació Bernat Metge. L’empresa de dur al català tota la literatura clàssica havia estat fins avui envisatjada com un somni irrealitzable: calia una forta base econòmica, lluny de tot negoci editorial, per dur-la a terme.

Josep Carner

Un matí de març jo anava en tren per la Riviera. Era molt de matí. Clarejava difícilment. El cel era obert. La florida dels fruiterars semblava de paper. Hauríeu dit que la mar era oliosa. La broma s’estava, tota encantada, damunt les muntanyoles. Per les petites ciutats, hom veia passar cares opaques, espatlles deprimides. Pobra gent!

Eugeni Xammar

Al començament de 1923, Alemanya no compleix amb els pagaments de les multes que imposava el Tractat de Versalles per la I Guerra Mundial. Així que França decideix ocupar la zona alemanya del Ruhr, rica en mines de carbó, per obtenir matèries primeres com a mesura d’embargament. Els alemanys inicien una campanya de resistència contra l’ocupació en mig d’una època afligida per una terrible devaluació de la moneda. És en aquest moment que Eugeni Xammar és enviat per La Veu de Catalunya per cobrir la situació.

Eugeni Xammar

Alemanya, malgrat les queixes injustificades del canceller Cuno, té avui al seu costat l’opinió del món. Que ningú no en dubti. Ni per a una ocupació prolongada de la conca del Ruhr, ni per a qualsevol pla d’annexió o d’intervenció a les terres del Rin que vagi més enllà del desarmament previst pel Tractat de Versalles, França no pot comptar amb el nombre de simpaties i assentiments que es reuniren al volt seu durant la guerra.

Eugeni Xammar

La tasca de resumir amb brevetat les impressions rebudes, els fets observats, les declaracions recollides, amb el fi d’arribar a conclusions precises i relativament certes, no es troba gens planera. Ben al contrari. Car formular les conclusions d’una enquesta a la regió del Ruhr equival a voler contestar aquestes preguntes. Primera: com acabarà la nova guerra i quan. Segona: quines seran les condicions de la nova pau.

Eugeni Xammar

Mentre sou al Ruhr, a tot arreu i a tot hora sentiu la presència de l’exèrcit francès. Ara és un sentinella que no us deixa passar per un carreró; més tard és un general que deambula cerimoniosament acompanyat dels seus ajudants i seguit d’una escorta armada. Les ametralladores blindades circulen amb tanta abundor com els autotaxis, i els «tanks» esdevenen vehicles de ciutat. A Essen i a les carreteres de la conca del Ruhr hom gaudeix avui del mateix espectacle que a Amiens i a les carreteres de la conca del Somme durant l’estiu de 1916.

Eugeni Xammar

A Bochum els incidents de sang són, des que va començar l’ocupació, més freqüents que en cap altre indret de la conca del Ruhr. Avui com avui, no hi ha a Alemanya política possible sense el concurs actiu o tàcit de les organitzacions obreres.

Eugeni Xammar

Aquest oficial francès, capità d’infanteria, amb el qual parlem llargament durant una visita als allotjaments de les tropes franceses a Essen, vivia a Mayença, ja feia tres anys, quan el seu regiment rebé l’ordre d’anar a ocupar el Ruhr.

Eugeni Xammar

El general Degoutte ha ordenat l’expulsió del president del govern del districte de Düsseldorf i de l’alcalde de la ciutat de Düsseldorf. Aquestes expulsions principals han anat acompanyades de l’expulsió d’un bon nombre de funcionaris, han provocat protestes i tancaments de portes, han estat causa que els diaris publiquessin articles violents contra l’ocupació i que a conseqüència d’aquests articles els diaris fossin suspesos.

Eugeni Xammar

La conca del Ruhr està isolada. Únicament la línia d’Essen a Berlín roman encara oberta per al tràfec de passatgers. Entre els centres urbans de l’interior de la conca els trens van i vénen. Però a les grans línies, essencials per al proveïment de l’exèrcit d’ocupació i per al transport de carbó cap a França i Bèlgica, l’atur és complet.