Un premi-aniversari

No ens n’adonem prou, potser; és un fet incontestable, però, que d’un breu espai de temps ençà l’esperit i les coses relacionades amb l’esperit a casa nostra segueixen una rapidíssima marxa ascendent.

S’està creant una atmosfera. S’està formant un ambient favorable a la desclosió d’una sèrie de projectes enormement interessants.

El balanç actual de la nostra situació literària i artística és un balanç evidentment encoratjador. Les nostres principals tares es van atenuant; els nostres defectes més característics es van corregint. De tant en tant diríeu que es clava una fita definitiva en el decurs ininterromput del nostre espiritual avançament.

Una d’aquestes fites és, sens dubte el projecte ―que serà, probablement, molt aviat, una realització― de crear un important premi literari per a honorar i recompensar una obra remarcable publicada durant l’any.

En països com a França, saturats de literatura i de premis literaris, fins a l’excés i fins i tot, gosaríem a dir, fins a l’embafament, aquest fet tindria una escassa importància. El món intel·lectual veí és molt vell i molt treballat per tota mena de tradicions i de pàtines. Tot funciona normalment, sota aquest punt de vista, d’una manera tan segura i tan confortable que fins s’hi pot jugar a bastir-hi, si tant voleu, més d’una facècia a l’entorn.

Aquest no és el nostre cas.

Per a nosaltres un premi literari independent i seriós, creat i atorgat amb consciència, té una altra importància. Cal considerar, en primer lloc, el premi en si mateix, la materialitat del fet. Cal pensar, sobretot, en el nou estat d’esperit individual i col·lectiu que la creació i l’atorgament d’un premi semblant representa.

La idea, doncs, que han tingut En Carles Capdevila i En Josep Pla i un grup d’amics d’instituir aquest premi és una idea que mereix la incondicional bona acollida de tots. Tots, d’una manera o altra, ens hi hem de sentir representats.

Aquesta idea encertada és esdevinguda un doble encert per la invocació sota la qual ha estat posada des del primer moment. El que d’aquest premi literari se’n digui «Premi Joan Crexells» li atorga un real prestigi, una plena significació.

Joan Crexells, el malaguanyadíssim, representa, en la seva més pura i franca accepció, un ideal d’alta intel·ligència i d’alt pairalisme, exemplar.

Ningú més indicat que ell ―amb tota la gràcia dramàtica de la seva joventut arrabassada per la mort― per a presidir aquesta institució d’estímul i d’esperança.

En Josep Pla, en l’article on ens informava de la seva excel·lent iniciativa ha remarcat la coincidència de dues dates: la diada de Sant Joan i la diada de Santa Llúcia, ajuntades per l’atzar.

La luciditat d’esperit ―(la bona vista dels ulls)― i la generositat de sentiment ―(la bona vista del cor),― són, en efecte, dues grans qualitats o virtuts conjuntament immortals…

El «Premi Joan Crexells», certament, no podia haver estat posat sota uns millors auspicis.