Un símptoma curiós

L’evolució dels costums sol ésser tan imperceptible, tan lenta, tan fina que no solem adonar-nos-en d’una manera quotidiana. Cal que un fet d’aire extraordinari ens obligui a estimular ensems la nostra atenció i el nostre record. Un viatge, posem per cas.

Un viatge ha fet que un amic nostre s’adonés, a l’estranger, d’un fenomen que també, encara que en termes menys acusats, és observable a Barcelona. Em refereixo a la puja de preu del cinema i a l’abaratiment del teatre i del circ eqüestre.

Tenim la idea que, en regla general, les coses noves són les més cares i les coses velles les més barates. Però aquesta regla té excepcions. El cinema n’és una.

El cinema va començar per vendre’s a preus irrisoris. Tots el recordem a quinze i a vint-i-cinc cèntims. Després, lentament, cautelosament, ha començat a pujar.

A París ―i aquí comença la confidència del meu amic― el cinema és car, francament car, mentre que el circ eqüestre, l’espectacle car per excel·lència, manté una tarifa modesta, d’avant-guerra.

Veure la pel·lícula “Koenigsmark” a la “Salle Marivaux” li ha costat, al meu amic, la suma de 10 francs. Els val? El meu amic almenys ho assegura i canta amb delectació el treball que hi executa Mme. Huguette Duflos. No és aquesta la qüestió. La qüestió és que una sessió de cinema que dura tot just cinc quarts val 10 francs.

En canvi, una nit al Circ Medrano, en seients de pista, val 4’50. Només 4’50 francs. Sospitareu, potser, que el Circ Medrano està en decadència? No, per l’amor de Déu. El Circ Medrano, a més a més de servar un regust clàssic ―els clowns es passegen pel corredor i la gent va a dur terrossets de sucre als poneys durant l’intermedi― té un programa de primer ordre. Hi figuren els famosos clowns germans Fratellinis, adés condecorats amb la Legió d’Honor, vint cavalls, un elefant i altres bèsties honorables. A més a més ―detall inoblidable per a mi― els dissabtes a la nit no hi falta mai el nostre admirat Pere Inglada.

Tot plegat, 4’50 francs, al canvi, una mica més de sis rals.