Manuel Brunet

La novel·la es titula Vida privada. Té dos volums de 350 quartilles el primer i de 300 justes el segon. La construcció de la novel·la ha durat del 20 de maig al 15 de juliol. Transiten per l’obra setanta o vuitanta personatges, sense comptar-hi els comparses. La família central, els Lloberola, són vuit… És una antiga família aristocràtica arruïnada. Al costat d’ella hi ha banquers i plutocràcia pervinguda. Pel que he pogut jutjar és un llibre de molta ambició i de molt interès de lectura. L’estil és claríssim, menys barroc que el dels Aperitius.

Manuel Brunet

No creiem que hi hagi al món una cosa tan absurda, i com que s’hi fa bona música, hi assisteixen estrangers, i això ens compromet molt. És intolerable la decoració del sostre, aquelles columnes de rajoleta que hi ha a les llotges; són intolerables les penjarelles plenes de caramel·los de les baranes, i és abominable tot l’escenari.

Manuel Brunet

Ahir, a quarts de vuit del vespre, a l’Ateneu Barcelonès, quan el Jurat donava per acabades les seves llargues deliberacions, poguérem ja recollir opinions molt oposades. Si haguéssim de resumir el debat que es descabdellava a la porta del menjador on s’havia reunit el Jurat, diríem que ningú no s’atrevia a defensar obertament cap de les obres publicades o inèdites que han estat examinades. La discussió versava sobre raons d’oportunitat. Tothom, però, reconeixia que el Jurat havia obrat amb recta intenció.

Carregant més articles...
No more posts