La música a la cort d’Alfons IV el Magnànim

L’especialitat musicològica que cultiva mossèn Higini Anglès és d’aquelles que viuen tancades en una mena de clausura científica rigorosa. Això fa que només poques persones a casa nostra, no del tot alienes aquestes matèries, tinguin idea de la veritable importància de l’obra de mossèn Anglès i sàpiguen que en el món internacional de la musicologia el seu nom figura avui dia entre els tres o quatre noms de primera fila. Les seves publicacions del Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya representen aportacions invaluables per al coneixement de la cultura musical hispànica. En molts aspectes fins ara totalment desconeguts dels historiògrafs, els treballs de Mn. Anglès han revolucionat i tot una mica les perspectives històriques tradicionals. El paper del nostre país a l’Edat mitjana, per exemple ―tingut per gairebé inexistent fins fa poc― es va perfilant a través de les erudites aportacions de mossèn Higini Anglès, com un paper de protagonista dintre de la cultura musical de l’època.

Igual és el cas de la cort musical d’Alfons el Magnànim. Gràcies als treballs del nostre il·lustre musicòleg, en els nous textos històrics la cort del Magnànim alterna parellament amb les famoses corts de França i de Borgonya.

Mossèn Anglès parla d’aquestes matèries d’àrdua erudició en un to gairebé familiar. Té un riquíssim anecdotari capaç de fer les delícies de qualsevol públic. A més, posa una passió tan viva en el seu tema, improvisa el seu discurs amb tan graciosa desimboltura i se’l sent tan autènticament enamorat dels vells mestres que evoca, que tot plegat es fa encomanadís i el públic està a punt de prendre la musicologia per una de les ciències més captivadores i divertides que hi hagi.

La música a la cort del Magnànim és un tema d’un excepcional interès pel seu contingut com pel fet que tot el que en pugui dir mossèn Anglès és fruit d’investigació personal i directa i, en bona part, inèdita encara.

Els arxius de la Cancelleria de Barcelona són rics a desdir en documentació històrica sobre la música i els músics que passaren per la cort de Catalunya-Aragó durant els segles XIV i primera meitat del XV. Precisament s’escau que és aquesta l’època de la qual manquen dades a altres països. Es conserven manuscrits amb música de finals del XIV i començ del XV a França i a Itàlia i alguns dels autors que hi figuren restaven desconeguts fins ara. Gràcies als nostres arxius es demostra que molts d’aquests autors vingueren a les corts dels nostres reis.

Concretant-nos a la cort d’Alfons IV el Magnànim (1416-1458) coincideix amb l’època de floració de la cançó amorosa acompanyada, de l’escola flamenca dels Dufay i Binchois. El Magnànim va conèixer i va estimar aquesta música conreada a la cort de Borgonya i també al seu palau. Ell estimà i practicà personalment la música des de petit, i en esdevenir rei de Catalunya es voltà d’un bell rengle de músics per a la seva cambra i d’altres per a la seva capella. En realitat, els precedents de la música amorosa de la cort de Castella de finals del segle XV es troben ja a la cort del Magnànim. Johannes Cornago, per exemple, escrivia composicions amb text castellà, al començament, seguint una mica a l’estil dels neerlandesos i acusant més tard ja un tipisme hispànic, 40 o 50 anys abans del repertori de Castella practicat sota el regnat dels Reis Catòlics.

La senyoreta Pilar Rufí, molt ben acompanyada per un petit conjunt d’instruments de corda i flauta, cantà exquisidament diverses composicions del segle XV, il·lustracions del tipus de música que apassionà el Magnànim i féu les delícies de la seva cort a Catalunya i a Nàpols. La majoria d’aquestes cançons tenen textos preciosos i un encís musical innegable, una mica esquerp, a vegades, tot aureolat de la gràcia virginal dels primitius.