Les nostres penyes literàries: La colla del “Colón”

Les nostres penyes literàries: La colla del “Colón”

Publicat a La Veu de Catalunya el 30 d’octubre de 1928.

Passat l’estiu i al ple de la tardor, la vida literària i artística ha recomençat a Barcelona. S’han inaugurat les exposicions d’art i els concerts, han començat la temporada teatral, els cicles de conferències culturals als ateneus i societats i les penyes a reunions literàries es veuen concorregudes i completes.

Ara és l’hora, doncs, de fer uns reportatges sobre les nostres penyes literàries. Començarem per la penya que es reuneix cada dia, cap al tard, al cafè Colom i que en el nostre món literari és coneguda per «la colla dels vells», encara que hi ha alguns que no ho són, i per la joia i l’optimisme que dominen en la penya, cap no ho sembla.

 

El lloc de reunió

Al cafè Colom, entrant a mà dreta i agafant tot l’extens angle del darrer compartiment, s’instal·la, cada dia, de set a nou del vespre, la penya literària que els seus components han batejat amb el nom de «Colla del Colom», d’ençà que es reuneixen a l’esmentat cafè de la plaça de Catalunya.

La penya, en arribar nosaltres, és gairebé completa. La presideixen, en aquest moment, el novel·lista Narcís Oller, l’historiador i bibliòfil, Eduard Toda i el poeta Francesc Matheu. En la reunió hi ha un ambient de joia; les converses són animades, l’humor apunta o esclata en totes elles.

Seiem entre Francesc Matheu i Ruíz Porta, els quals ens expliquen, responent al nostre prec, la història de la penya.

―La nostra colla ―ens diu Francesc Matheu― va començar a reunir-se al cafè Continental i a la mateixa hora, a les primeries del present segle.

Aleshores i a més de molts dels presents, entre els que no mancaven mai l’Oller i jo, hi concorrien Miquel dels Sants Oliver, Ramon Bassegoda, i altres literats i amics.

Naturalment, en aquell temps, com ara, en les nostres reunions es parlava de tot i es discutia tot: literatura, art, política i actualitats diverses.

 

La colla d’ara

―Quins són els literats que formen ara la colla?

Ens responen:

―Narcís Oller, Alexandre Font, Francesc Matheu, J. Ruíz Porta, Enric de Fuentes, Ferran Agulló, Joan M. Guasch, Mr. Martel, Amadeu Vives, Joan Santamaria, Joaquim Cabot, Lluís Via.

Entre els escriptors que viuen a fora i concorren a la penya sempre que venen a Barcelona, hi ha l’Eduard Toda, el senyor del castell d’Escornalbou; Francesc M. Masferrer, de Vich; Josep Estadella, de Lleyda; Manuel Vilà i Francesc Mestre i Noé, de Tortosa, i alguns escriptors del Roselló.

També estan en correspondència i en esperit amb la penya, els poetes Àngel i Ramon Garriga, Antoni Navarro i altres escriptors de Catalunya.

 

Unes excursions i una col·lecció de llibres

Com totes les nostres penyes literàries, aquesta és una penya activa, però aquesta, potser més, per raó de les seves excursions.

Entre les activitats de la colla del Colom, figuren unes excursions col·lectives, a les quals poden assistir-hi les dones, i que es realitzen, de tant en tant, per terres de Catalunya i de Llengua d’Oc, excursions que ara pensen fer també per diversos països estrangers.

La darrera excursió, realitzada el mes de maig últim tingué per objecte visitar totes les contrades de la Provença que serviren d’escenari als immortals poemes de Mistral.

Els excursionistes visitaren la casa i la tomba del poeta, a Maiano, i també el famós Molí de Daudet.

De cada una d’aquestes excursions s’edita un llibre.

Els escriptors que formen part de l’excursió, es comprometen a escriure, cada un d’ells, una composició en vers o en prosa sobre allò que més l’hagi emocionat o interessat. Cap d’ells no en torna a parlar; i quan tothom ha enllestit llur treball, aleshores es reuneix tota la colla en un sopar, a les postres del qual cada autor llegeix llur composició.

Amb els treballs literaris de cada excursió, fa un llibre. L’edició és limitada. S’imprimeixen tan sols uns trenta exemplars en paper de fil, bellament impresos i presentats.

D’aquestes edicions, que no són posades a la venta, es donen dos exemplars a cada un dels escriptors que col·laboren en el llibre; i es destinen tres exemplars per a la persona a la qual és dedicat en homenatge; un per a la Biblioteca de Catalunya; un altre per a l’Arxiu de la ciutat de Barcelona; i un tercer per a la biblioteca del lloc o país objecte de l’excursió o per a una biblioteca designada per la persona a la qual ha estat dedicat el llibre.

Aquests llibres són avui molt cercats pels bibliòfils, els quals han arribat a oferir milers de pessetes per un sol volum.

 

«Cireres»

És aquest el primer llibre de la col·lecció, dedicat al poeta Morera i Galícia, amb motiu del present d’un cistell de cireres a la colla i d’una visita dels amics al poeta.

En el llibre figuren composicions en prosa i en vers de la majoria dels escriptors de la colla i el següent sonet de l’enyorat poeta:

Les garrofals de Lleyda

Com miroya d’una horta riallera,

grassa, calenta, exuberant, florida,

galleja vora el Segre la exquisida

cirera garrofal, la gran cirera.

Ve tard i dura poc: dues setmanes

de juny, clouen sa vida fastuosa,

que us deixa amb l’enyorança somniosa

d’haver banquetejat amb les sultanes.

Brandant l’arbre, dents i mans s’hi estiren

i els ulls festegen el roig fruit que admiren;

i en clavar la golosa queixalada,

ja sabreu quin gust té una carn encesa,

que cruix molsuda sota pell tibada,

més fina que cap pell de japonesa

MAGÍ MORERA I GALÍCIA

 

Els altres llibres

El segon llibre porta per títol «Llevant de taula» i és dedicat al mestre en Gai Saber mossèn Ramon Garriga, amb motiu d’una visita a la seva residència de Samalús.

«Escornalbou», és el tercer llibre. Porta il·lustracions fotogràfiques. Record d’una visita al castell d’Escornalbou i homenatge a Eduard Toda.

Un exemplar d’aquest llibre, magníficament enquadernat, figura al Museu Britànic, de Londres.

El quart llibre porta el nom de «Tossa». Va néixer amb motiu d’una excursió i d’una pesquera a Tossa. El llibre és dedicat al poeta Manuel Vilà, que passava l’estiu a l’esmentada vila.

«Sant Martí del Canigó», porta per títol el llibre editat darrerament. Respon a la visita realitzada l’onze de novembre de 1927, amb motiu de lliurar la Medalla de Reconeixença Catalana, al bisbe de Perpinyà, monsenyor Carsalade. Al llibre, ultra els treballs literaris, hi ha fotografies i una benedicció autografiada del bisbe Carsalade.

El llibre de l’excursió a la Provença és ara a la impremta i sortirà aviat.

 

Projectes i realitats

Com la nota final del nostre reportatge demanem als de la colla del Colom que ens diguin els seus projectes.

Entre els projectes figuren diverses excursions molt interessants.

―I llibres a publicar, obres de cada un dels escriptors de la colla.

―Nosaltres mai no parlem ací dels nostres llibres, ni dels nostres projectes literaris ―ens responen―. Ací fem broma de bona mena i passem l’estona el millor que podem ―diu l’Enric de Fuentes.

Nosaltres, però, insistim, vencem qualque resistència i en traiem les següents notícies: L’Alexandre Font publicarà aviat un llibre de novel·letes que encara no té títol; i ha fet l’escenificació de la seva novel·la «El niu del Cucut», a la qual hi posarà música el mestre Vives.

El poeta Joan M. Guasch ha donat a la impremta un volum de poesies i treballa en un poema coral que musicarà el mestre Vives.

Del novel·lista Joan Santamaria sortirà, un d’aquests dies, el segon volum de les «Visions de Catalunya». Abans de fi d’any publicarà la novel·la «Adan i Eva» i a la primavera de l’any vinent una nova novel·la «Al mig del cor».

L’Eduard Toda publica ara el segon volum de la Bibliografia Espanyola a Itàlia i ha enllestit ja el tercer volum. Aquesta obra es publica en una edició magnífica amb gravats. Són uns llibres realment meravellosos.

Finalment estan, com tothom sap, en curs de publicació les obres complertes del novel·lista Narcís Oller i el poeta Francesc Matheu té preparat un llibre de versos, que no sap encara quan podrà publicar.

Heus ací la història, l’actuació i els projectes d’una de les nostres més antigues penyes literàries: la colla del Colom.

Signat Martí Martell