Un premi literari

Això dels premis literaris, ara es posarà de moda. A cada “season” necessitem un tema de diàleg, de polèmica, d’elogi o de crítica. Si no, ens avorriríem. Un any, vàrem iniciar la campanya de la novel·la, i, tothom, grans i petits, s’entregaren a fer novel·les, curtes i llargues; un altre any, es decidí la gent per demanar revistes literàries, i en sortiren dues o tres; ara hi ha el tema magnífic dels premis literaris. Degut a l’èxit que porta “le prix Goncourt”, En Joaquim Borralleras, un metge que no ha exercit mai i que és una de les persones més excel·lents que hem conegut, ha llançat la idea de crear una mena de “prix Goncourt” que portaria el nom d’aquell malaguanyat escriptor amic Joan Crexells. El doctor Borralleras és el president de la “Penya Mediterrània” de l’Ateneu, i la seva autoritat és gran i és justa. Poques persones com ell es dediquen a interessar-se per les coses d’art i pels homes artistes com ell. Ara, aquesta idea del premi literari, si arriba a realitzar-se, li deurem a ell. Però, naturalment, “el premi Joan Crexells” no serà a Catalunya una cosa semblant al dels Goncourt, perquè aquí sembla que se li vol donar al millor llibre català, sense especificar si és una comèdia, una novel·la, un llibre de física o un conjunt d’assaigs… I aquesta ens sembla l’equivocació. Aquesta barreja, més que afavorir, perjudicarà el repartiment i el bon èxit del llibre. El truc de l’èxit del “prix Goncourt” ha estat aquesta mena de “match” que existeix entre els novel·listes i que produeix les campanyes de propaganda dels editors.

Així, més que demanant novel·les, es propagaria l’amor a la novel·la. Nosaltres creiem que el premi Joan Crexells no pot ésser repartit entre tota mena de llibres que surtin, perquè això li farà perdre qualitat, més que donar-n’hi. Els novel·listes ja no voldran enviar llurs produccions al Concurs, perquè comprendran que davant d’un llibre d’assaigs de Carles Riba, per exemple, o un llibre de versos de Josep Carner, no hi ha res a fer. Altrament que el perill per al Jurat, és molt més fort que limitat tan sols al camp de la novel·la. És molt fàcil especificar quina és la millor novel·la, i sinó, almenys en les polèmiques que s’establirien, en pro i en contra, es formaria la veritable opinió literària que ens manca per al manteniment d’una generació de novel·listes. En canvi, mantenir el premi per a tots els llibres, siguin els que siguin, ens sembla un fet equivocat.

El “premi Joan Crexells” deu ésser per a un llibre superior als altres en el seu gènere. Si es vol seguir l’esperit de l’obra per al que fou en vida En Joan Crexells, es podria fer entre els millors llibres d’economia i finances, o entre els millors llibres humanistes, o entre les millors traduccions clàssiques… I no oblidem tampoc de dir als que formin aquest jurat, que es recordin que Joan Crexells era un home d’esquerra, un home liberal i anticlerical… Que no ho oblidin els que l’hagin de donar el dia de demà, perquè seria molt divertit que la primera vegada que es repartís el premi, caigués en mans de Mossèn Llorenç Riber o el Pare Miquel d’Esplugues, per exemple.

Fins i tot seria massa divertit.