Simmel

Tornem, donchs, al net conversar de filosofia que es bò y no enganya, y tornemhi pera dir alguns mots sobre Simmel, l’agud pensador de Berlín, seriós, sociòlech y professor de Filosofía, antich festiu colaborador del «Jugend», ―que ja comença ara, mercès a traduccions oportunes, a veure’s conegut, àdhuc del gran públich, fora dels països germànichs.

Simmel es home qui’m torba, perquè jo sempre he cregut que la passió per la unitat, al menys per un cert grau de unitat, es condició indispensable a l’exercici de una gran força d’inteligencia; y ell me dona l’inesperat espectacle d’una inteligencia indubtablement molt forta, y, en cambi, desprovista radicalment d’aquella passió. És més, sembla content de no tenirla. ―May per ventura un filosoph s’ha sapigut prendre ab tanta d’alegria la contradicció y la irracionalitat. L’agnosticisme, que en molts es una desesperació, en altres, una resignació, té en Simmel la picanta sabor d’una entremaliadura. A voltes ell prèn l’aire triomfal d’un hàbil prestidigitador. ―Figureuvos un prestidigitador que hagués perdut el secret de sos jochs de mans, però que, automàticament, sense comprendre’ls, sense donarse’n compte, continués executantlos a perfecció, entre les ovacions de son públich. Aixís Simmel sembla victoriós quan demostra no entendre ―com habitualment els filosophs ho semblen, quan demostre haver entès. ―Recordo d’un «màgich mondà», el Cavaliero no sé còm, qui tenia costum de dir, en mig de ses proeses taumatúrgiques: «L’imbroglio c’e, ma non si vede.» Simmel ens diu, lluintli els ulls d’una diabòlica gaubansa, que hi hà indubtablement una trampa, que hi hà un embull, però que ell tampoch hi veu gota clar.

El «Relativisme» es una doctrina vella, si no com l’anar a peu, com el rahonar. Però ja sabem que no es la doctrina pas, lo que fà la novetat de les filosofies, sinó l’«accent». ―L’accent del Relativisme de Simmel resulta molt nou, potser massa nou, potser massa última hora y «modern Berlín». Y tal vegada es per això que a la Universitat de Heidelberg no volgueren per professor un varó de tant alt enginy; y que aquest, malgrat tenir el curs més brillant que’ls altres, ―malgrat tenir més valor que tants y tants dels altres que han fet millor camí, ―continui encara en la secundaria categoria dels anomenats professors extraordinaris.

XENIUS