Les festes dels solitaris

Nadal, Cap d’any, Reys… A les cases, entorn de les taules pairals s’apleguen y estrényen les families. No faltará lloch pera el bon amich. Mes encara queden, part de fora, solitaris sense família, sense casa, sense generosa taula d’amistat…

Jo prou me’n recordo de l’aire que teníen tots els qui vaig veure dinar, el mitgdía de Nadal, en un petit restaurant económich. Hi entraven indecisos, ab certa recansa de deixar els carrers, ja buits, pel trist menjador, buit també. Se coneixía que aquells solitaris havien aprofitat les darreres engrunes de l’animació pública… acás ab l’esperansament remot d’alguna imprevista invitació, ploguda a última hora… No: cap n’havía plogut. Y ja encomenaven son dinar. ¡Oh, el gust amarg de ferse un menú al propi gust, aquet dia!… L’un, com en certa protesta, no solament defugia de tot lo tradicional a la diada, mes cercava una nota ben extravagant en els plats y en son ordre: que fiambres, que rostit al principi…. L’altre, mes cobart, se rendia; y, previa ullada consultadora de preu, no podía estarse de demanar una racció de aquell gall d’indi, qual nom figurava, manuscrit, al cap d’avall de la llista impresa.

Y l’un mirava a l’altre, a travers del buit menjador, desde l’esquerp castell de la propia tauleta… ¿Aquells solitaris no hauríen pogut, al menys en la efusió nadalenca, reunir les seves soletats y ferne una companyía? ¿Per qué aquell senyor calvo, ab son aire de petit empleat que no ha pogut aspirar al matrimoni, no havia de véncer, un sol cop, aquesta timidesa que li ha inutilisat el viure, y prenent una flor de les que tenía al costat, no havía d’atansarse a oferirla galantment a n’aquella simpatiquíssima senyora vestida de negre, tan endressadeta, tan pulida, tan aixerida ab son cós menut, y sos bandós grisos y ses ulleres d’or, que menjava meticulosament, partint el pá sobre’ls plats, pera que no caiguessin molles a les estoballes? ¿Y per qué aquet bon mosso rós, que en un recó llegeix tot dinant Il Pópolo, no hvía d’entaularse ab aquella interessant dolorida, de cara tan blanca y d’aspecte tan equívoch de viudetat, y contarli tot el secret de sa vida, y preguntarli’l seu, y endúrsela tot seguit, mon enllá, a travers dels camins de la vida? ¿No vindría, en tot lo llarch d’aquell dinar de desamparats, un moment en que’ls deseamparats s’amparessin?…

No, no va venir. Moltes vegades, per molt temps, se miraren l’un a l’altre, a travers del buit menjador, desde l’esquerp castell de la propia tauleta. Y la efusió nadalenca no va dur de l’un a l’altre cap consól. Y ni jo, jo mateix, que me’ls estimava a tots, no vaig saber rés dirlos… Avensava la tarde. Ja fosquejava’l menjador. Soná soroll agre de monedes… Y destilaren, y er les víes de la ciutat, encara nues de gent, se perderen aquells homes y aquelles dones que, caminant ab passa lenta, feyen la vida de ses soletats a ses soletats.

ORS