Eckermann

Es comet amb Eckermann una injustícia que se’l considera com un simple «receptacle» de Goethe. No, l’abnegat interlocutor és «una part» de Goethe. Millor, Goethe i Eckermann són parts d’un tot únic, parts d’una sola entitat dins el reialme de l’Esperit.

És corrent entre els editors i traductors moderns de les «Conversacions» el creure que poden suprimir o almenys reduir extremament la part d’Eckermann en les mateixes, com un destorb a la collita del pensament goethià… Mal fet, mal fet. El llibre que així s’obté resulta més substanciós tal volta; però constitueix un transsumpte més infidel del bon esperit goethià. Goethe era un home de diàleg, no de monòleg; que és com dir home de pensament científic, no de pensament dogmàtic. En la seva intel·ligència entrava doncs forçosament, la intel·ligència d’un altre; i solament ella era en quant ella era múltiple així.

Si Eckermann no hagués existit, Goethe hauria degut inventar-lo (de fet, una invenció així no la va ja acomplir Sòcrates, l’interiorment solitari, en mig de les alegres companyies? Què altra cosa és, sinó un «interlocutor», sinó una manera d’Eckermann, aquell que ell batejava de «dimoni familiar»?)

XENIUS