Església catòlica i estat feixista

L’al·locució de Pius XI a la Junta diocesana de Roma és un dels fets més importants d’aquests temps. No sols arribem a un moment crític en la qüestió de les relacions entre el Vaticà i el Govern d’Itàlia, sinó que es planteja d’una manera clara i punyent el problema de les relacions entre la doctrina catòlica i l’acció política. Les paraules del Papa representen l’enfonsada dels esforços per a inscriure l’Església dins l’òrbita del Feix. Poques vegades un Papa empra mots tan precisos i tan aguts. Llegint els paràgrafs de l’al·locució, un hom s’adona que són com l’esclat de pensaments i de sentiments retinguts fins avui per motius de discreció i de tàctica. “Callar en públic ―ha dit Pius XI― no és pas callar purament i simplement”. Heu-vos ací unes belles i magnífiques paraules.

El Papa ha dit allò que fins ara no deia. S’ha trencat el silenci i la paraula del cap de l’Església Catòlica ha ressonat fortament. El plany papal s’ha adreçat directament als catòlics del Centre Nacional italià, format pels catòlics feixistes, antics dissidents d’aquell Partit popular que dirigí Dom Sturzo. Però a través d’aquests catòlics, Pius XI ha donat un categòric advertiment als que segueixen les direccions polítiques que contradiuen els principis essencials de la doctrina catòlica. En els mots de Pius XI no hi ha l’habilitat subtil de Lleó XIII, ni l’energia ferrenya de Pius IX. Però aquests mots s’assemblen més a les declaracions del Pontífex batallador que a les del Pontífex diplomàtic.

Què ha passat en aquests últims mesos? Quins són els motius profunds de l’actitud del Vaticà? Alguns periodistes parlen del fracàs de les negociacions iniciades per Mussolini amb l’intent d’aconseguir la solució del conflicte existent entre l’Estat italià unificat i la Santa Seu des de l’any 1870. En tot cas, això no seria sinó un dels motius de l’actitud pontifícia. Cal remarcar que, en la seva al·locució, el Papa es plany especialment del monopoli de l’educació de la joventut, monopoli organitzat pel feixisme. Les causes de conflicte entre l’Estat i l’Església són agreujades i multiplicades per la política d’accentuat estatisme que el Govern italià segueix. I és evident que Pius XI ha cregut arribada l’hora d’oposar l’aturador de la seva protesta a la invasió creixent del camp eclesiàstic i espiritual per part del feixisme tentacular.

Potser hi hagi gent que se sentin sorpresos davant l’aspecte que acaben de prendre les relacions de l’Església Catòlica amb l’Estat feixista. Hi havia hagut interès a fer creure que s’estava a dos dits d’una avinença completa. Però el manteniment del cardenal Gasparri en el seu lloc de secretari d’Estat era una prova de la persistent resistència a la política feixista. Les repetides ofensives contra el cardenal Gasparri no han pogut tombar-lo. I és prou conegut el pensament del vell cardenal davant els problemes que planteja a l’Església el corrent feixista dels nostres dies.

No hem d’entrar nosaltres en el comentari de l’actitud papal. Però creiem d’una alta significació el fet que els feixistes acusen el Vaticà d’afavorir la política democràtica. En el seu article de Il Popolo d’Italia, Arnaldo Mussolini, germà del Duce, retreu al Vaticà l’excomunió dels homes de l’Action Française, l’hostilitat al feixisme i “la protecció de la democràcia”. Això confirma que Pius XI defensa les institucions democràtiques i que troba incompatible la concepció cristiana i la concepció estatista que té en Maurras la seva màxima representació teòrica. Avui, com mesos enrere, podem parlar del liberalisme papal.

El Duce ha vist de seguida la transcendència de la batalla iniciada, i ha donat a l’al·locució pontifícia una resposta ràpida i ben pròpia del seu temperament. ¿No s’ha queixat Pius XI del monopoli de l’educació de la joventut? I bé: Mussolini, en el Consell de Ministres celebrat abans-d’ahir, declarà que des de l’anterior reunió del Gabinet han entrat 80.000 minyons més dins la milícia feixista, i digué que estimava com un deure de l’Estat el tenir cura de l’educació i de la formació total dels ciutadans. Afegí que, per tant, no seran tolerades d’ací endavant les organitzacions de la joventut italiana fora de les organitzacions feixistes, i que les lleis seran modificades en aquest sentit. La Premsa feixista, que de cop s’havia mostrat reservada, parla ara amb certa aspror. Un dels periòdics més exaltats, L’Impero, escriu, referint-se a l’al·locució del Papa: “No sols aquest discurs inoportú i ingrat detura bruscament la marxa cap a la reconciliació de l’Estat i de la Santa Seu, sinó que anul·la i destrueix tots els esforços de bona voluntat que s’havien fet per les dues bandes per a arribar a un acord.”