Jornades a la conca del Ruhr

Eugeni Xammar

Al començament de 1923, Alemanya no compleix amb els pagaments de les multes que imposava el Tractat de Versalles per la I Guerra Mundial. Així que França decideix ocupar la zona alemanya del Ruhr, rica en mines de carbó, per obtenir matèries primeres com a mesura d'embargament. Els alemanys inicien una campanya de resistència contra l'ocupació en mig d'una època afligida per una terrible devaluació de la moneda. És en aquest moment que Eugeni Xammar és enviat per La Veu de Catalunya per cobrir la situació.

De la nova guerra a la nova pau II

Eugeni Xammar

Alemanya, malgrat les queixes injustificades del canceller Cuno, té avui al seu costat l’opinió del món. Que ningú no en dubti. Ni per a una ocupació prolongada de la conca del Ruhr, ni per a qualsevol pla d’annexió o d’intervenció a les terres del Rin que vagi més enllà del desarmament previst pel Tractat de Versalles, França no pot comptar amb el nombre de simpaties i assentiments que es reuniren al volt seu durant la guerra.

De la nova guerra a la nova pau

Eugeni Xammar

La tasca de resumir amb brevetat les impressions rebudes, els fets observats, les declaracions recollides, amb el fi d’arribar a conclusions precises i relativament certes, no es troba gens planera. Ben al contrari. Car formular les conclusions d’una enquesta a la regió del Ruhr equival a voler contestar aquestes preguntes. Primera: com acabarà la nova guerra i quan. Segona: quines seran les condicions de la nova pau.

Els enginyers esperen la seva hora

Eugeni Xammar

Mentre sou al Ruhr, a tot arreu i a tot hora sentiu la presència de l’exèrcit francès. Ara és un sentinella que no us deixa passar per un carreró; més tard és un general que deambula cerimoniosament acompanyat dels seus ajudants i seguit d’una escorta armada. Les ametralladores blindades circulen amb tanta abundor com els autotaxis, i els «tanks» esdevenen vehicles de ciutat. A Essen i a les carreteres de la conca del Ruhr hom gaudeix avui del mateix espectacle que a Amiens i a les carreteres de la conca del Somme durant l’estiu de 1916.

La resistència dels minaires

Eugeni Xammar

A Bochum els incidents de sang són, des que va començar l’ocupació, més freqüents que en cap altre indret de la conca del Ruhr. Avui com avui, no hi ha a Alemanya política possible sense el concurs actiu o tàcit de les organitzacions obreres.

Converses amb gent de poca importància

Eugeni Xammar

Aquest oficial francès, capità d’infanteria, amb el qual parlem llargament durant una visita als allotjaments de les tropes franceses a Essen, vivia a Mayença, ja feia tres anys, quan el seu regiment rebé l’ordre d’anar a ocupar el Ruhr.

Intermedi a Düsseldorf

Eugeni Xammar

El general Degoutte ha ordenat l’expulsió del president del govern del districte de Düsseldorf i de l’alcalde de la ciutat de Düsseldorf. Aquestes expulsions principals han anat acompanyades de l’expulsió d’un bon nombre de funcionaris, han provocat protestes i tancaments de portes, han estat causa que els diaris publiquessin articles violents contra l’ocupació i que a conseqüència d’aquests articles els diaris fossin suspesos.

El gran problema. D’Essen a Düsseldorf en un tren militar francès

Eugeni Xammar

La conca del Ruhr està isolada. Únicament la línia d’Essen a Berlín roman encara oberta per al tràfec de passatgers. Entre els centres urbans de l’interior de la conca els trens van i vénen. Però a les grans línies, essencials per al proveïment de l’exèrcit d’ocupació i per al transport de carbó cap a França i Bèlgica, l’atur és complet.

L’ocupació d’una ciutat

Eugeni Xammar

En arribar i saltar del tren o del tramvia, us trobeu a una ciutat alemanya moderna del model patentat. Carrers amples i ben empedrats, places ben dibuixades, urbanització model. Una casa de la vila, una casa de Correus, un hospital, un institut, un teatre municipal; tot construït de vint anys ençà i del més pur estil gòtic alemany del segle XV. Però, un cop explicat els jardins i parcs de Gelsenkirchen són una cosa molt més complicada del què semblen. Són un lloc d’esbarjo i són una obra científica.

Consells de guerra

Eugeni Xammar

És una sola quadra bastida de fusta, força espaiosa, amb un taulell pel despatx de begudes a la dreta i al fons un escenari petit de colors molt virolats. Normalment, a la «Sängers Halle» hi havia cinematògraf els dijous, ball el dissabte, i el diumenge teatre d’aficionats o concert de l’orfeó. Ahir, de les nou del matí a les sis de la tarda, s’hi van celebrar tres consells de guerra.

Dia d’arribada a Essen II

Eugeni Xammar

Essen, avui, és, decididament, un indret extraordinari. Passegeu per la Kettwigerstrasse i mentre esteu aturat davant de l’aparador d’una ganiveteria sentiu que algú us fica la mà a la butxaca de l’abric que portàveu mig badada. En girar-vos veieu un home que s’allunya i us llença una mirada d’intel·ligència, mentre la mà que instintivament heu portada a la butxaca ensopega amb un paper mig arrugat. És una crida als obrers perquè facin el seu deure d’Alemanys i es neguin a acceptar les ofertes de treball que els fan els francesos.

Dia d’arribada a Essen

Eugeni Xammar

Cap mena de dubte, doncs. A la conca del Ruhr hi ha la guerra. A l’estació d’Essen no hi ha signes ostentatoris de l’ocupació. No s’hi veu ni un soldat. Molt modest de proporcions, un sol cartell en el vestíbul, indica el lloc de les oficines militars.