Prudenci Bertrana

Jo opino que, per a fomentar la novel·la, millor seria cercar un capital ―bé se’n troben per altres empreses no més enlairades que aquesta― i, amb les rendes, pensionar els joves que demostressin facultats i entusiasme de novel·listes. Produïu, els diria, quan el jurat competent els hagués elegit. Produïu a cor tranquil, segons la vostra vocació, i si us adormiu a la palla sereu foragitats del paradís.

19 juny, 2019

Josep Farran i Mayoral

Bé: admetem que, paradoxalment, un Premi Crexells serveixi per a fomentar la novel·la entre nosaltres. És un error insigne el sistema de les obres inèdites, Ultra limitar, com havem dit, i de quina manera!, l’atenció del jurat, complica enormement la seva tasca: aquests concursos, com els Jocs Florals ahir, determinen una allau d’obres de mediocres, d’espontanis, d’incapacitats il·lusos, qui fan perdre un temps preciós, tan sols fos per a donar-hi un conscienciós cop d’ull eliminatori.

19 juny, 2019

Josep Navarro i Costabella

La nostra societat no és completa i la novel·la ha de ressentir-se’n per força. Hom pot afirmar, en el perfectíssim ús del seu dret, que a casa nostra no hi ha novel·listes. Ara, que no hi hagi elements per fer una novel·la i mil novel·les, això resulta insostenible.

18 juny, 2019

Josep Maria Junoy

La idea, doncs, que han tingut En Carles Capdevila i En Josep Pla i un grup d’amics d’instituir aquest premi és una idea que mereix la incondicional bona acollida de tots. Tots, d’una manera o altra, ens hi hem de sentir representats. Aquesta idea encertada és esdevinguda un doble encert per la invocació sota la qual ha estat posada des del primer moment. El que d’aquest premi literari se’n digui «Premi Joan Crexells» li atorga un real prestigi, una plena significació.

15 juny, 2019

Eugeni d'Ors

És una joya ben moderna aquesta de atendre a les manifestacions espirituals de l’hora en que’s viu, prendre conciencia de l’existencia y valor d’elles, oir, en un mot, les palpitacions dels temps. És també una funció social altíssima. Ho és de fa poch.

13 juny, 2019

Francesc Mapons i Anglasell

Un cert dia, aviat farà dos anys, En Gaudí va ésser detingut. D’aquest episodi de la seva vida, no li plaïa parlar-ne: no creia que se n’hagués d’enorgullir, ni se’n volia enrojolar; de més a més, considerava la detenció tan natural, que entrava en la categoria d’aquells incidents dels quals no val la pena de dir una paraula.

10 juny, 2019

Prudenci Bertrana

Certes originalitats acrobàtiques mereixen molta més atenció i representen energies i estudis considerables que no algunes pensades de certs artistes d’avantguarda. (Això de l’avantguardisme té una relativitat enorme. Mai no podeu saber, dels molts que hi ha, quin és el que va al cap i quin va a la cua.)

09 juny, 2019

Josep Pla

És ver això que l’artista d’avui ―sigui la que sigui la seva posició polèmica immediata― no es proposa la Bellesa, sinó la captació de la realitat. I si hi ha algun artista encara al qual no ofengui del tot la paraula Bellesa, us dirà que en tot cas està continguda en la Realitat.

08 juny, 2019

Joaquim Folch i Torres

Els joves avantguardistes, d’altra part, són gent que tenen la sensació d’ésser «dégoûtants», i tenen l’encert estratègic d’exposar les seves obres a crits, sens dubte amb el fi que tots els qui no hi estan conformes, sàpiguen per endavant que si diuen res, s’hauran de conformar a tenir raons, la qual cosa, a molts, fa una mena de respecte.

07 juny, 2019

Josep Carner

Estic decidit a bastir-me un clos. Vull dir que he pres el determini de defensar una propietat. La nostra literatura, encara adolescent, cal que comenci de prendre en mà la defensa dels seus interessos, massa negligits fins ara en un ambient d’abusiva familiaritat, de deixadesa i de mal entès idealisme.

03 juny, 2019

Eugeni d'Ors

¿Ho haveu remarcat? En els òmnibus frèvols y trontollejadors de la pintoresca Companyía que s’anomena «La Catalana», hi va sempre, dreta a una de les plataformes, un cistell als peus, una agulla de falsa pedrería resplandenta al pentinat gegantí, el senyent copiós apoyat a la berana del cotxe, una dòna, grassa, frescassa, fardassa, que dona conversa als empleats.

30 maig, 2019

Josep Pla

Antigament, el viatjar era un privilegi de gran senyor. Generalment, era la coronació normal dels estudis d’un home. Ara el viatjar s’ha generalitzat i democratitzat considerablement. Viatja molta gent. Però, potser, les persones que viatgen per arrodonir i afermar la seva visió del món i dels homes són més rares avui que fa cent anys. En el nostre país hi ha tres pretextos essencials per a passar la frontera: la peregrinació a Lourdes, la lluna de mel i els negocis.

17 maig, 2019

Prudenci Bertrana

No podeu imaginar-vos l’efecte que produïa una tal bellugadissa d’infants saltironant amb ritme frenètic i salvatge sobre el sòl fangós, dins la penombra d’aquella escletxa formada de cases brunes, en les parets de les quals hi havia molsa de caverna, esvorancs catastròfics i fantàstiques clapes d’humitat.

09 maig, 2019
Carregant més articles...
No more posts