Melcior Font

A les nou En Rusiñol pren una tassa de llet. Li serveixen en un pot que no sigui de vidre perquè així es fa la il·lusió que no n’hi ha tanta. A quarts de quatre —l’hora de despertar-se— més llet amb molt de sucre. A la tarda, a les set, «un negrito» (gelat de cafè amb llet) a l’«Orxateria». A l’hora de sopar, una tassa de brou amb rovell d’ou i tres o quatre dolços. De vegades pastilles de xocolata, de més a més.

Rosa Maria Arquimbau

El mateix senyor Capdevila diu que com a bon ciutadà se sent una mica avergonyit dins la seva cabina en plena Rambla. I que per ciutadania les cabines no haurien d’existir. I que un Ajuntament que vota tants milers de pessetes per unes lluminàries de més o menys bon gust, bé podria votar-ne unes quantes per combatre l’analfabetisme.

Àngel Pons i Guitart

Una de les coses més belles i edificants de Barcelona, és la Biblioteca pública del Passeig de Sant Joan. Per palesar-ho, només cal que hi feu una visita. Hivern i estiu, aquest lloc és visitat per tota mena de gent. Hi veureu des del rentista panxacontent que s’embadaleix amb les obres de Campoamor, a l’obrer que aprofita uns moments de lleure per a sadollar-se de tots aquells coneixements que la manca de temps i de posició social no li han permès adquirir.

Àngel Pons i Guitart

«Per a mi allò era un paradís. Aquelles setmanes les vaig omplir totes en excursions i prenent apunts pels meus treballs literaris en preparació. Creieu: per palar amb completa solvència d’aquest lloc, s’hi ha d’haver viscut. S’ha d’haver viatjat en piroga, per sentir l’esgarrifança perillosa d’aquells rius i braços de mar.»

Irene Polo

Tot i amb això, i per això mateix, calia veure en Cambó; calia intentar el que fos; els nostres lectors no podien quedar-se sense unes fotos i unes paraules de l’home que aquests dies interessa a tot Barcelona.

Carregant més articles...
No more posts