Els memorialistes de la Virreina

A l’hora d’anar al mercat és quan els arriba la feina als memorialistes de la Virreina.

Sovint a la vora de les cabines se sent sospirar allò tan antic i tan tronadet d’aquell senyor que es deia Campoamor: «¡Quien supiera escribir!», i de seguida li encomanen al memorialista: «Digui-li que…»

Això, és poc més o menys el que acostumen a dir les criades que encarreguen una lletra setmanal per al soldat que l’han destinat a qualsevol altra regió.

Però no totes les lletres parlen d’amor. Se n’escriuen de tots els caires, Qüestions d’herències, de parentius, de malalties, en fi, tota mena de temes.

Naturalment, que les criades sumen el major nombre en la clientela del senyor Miquel Capdevila que és el memorialista més antic i que porta cinquanta anys (ara en té 78) escrivint lletres per l’ínfima quantitat de seixanta cèntims.

—Són homes o dones els que li encarreguen més lletres? —li preguntem.

—Per un igual —ens respon—, si fa no fa tants homes com dones. N’hi ha molts que no són analfabets i es fan escriure les lletres per diversos motius, per exemple, aquests sempre encarreguen memorials i escriptures, instàncies o bé lletres en francès.

—I mai no hi ha hagut ningú que li demanés d’escriure cap anònim? —inquirim.

—Ja ho crec. Això és precisament el que demanen més i fins sembla que s’hagi donat de moda. Però això ho hem de refusar sempre amb tot i haver-hi ara tanta crisi…

—I, s’ha fixat a quines regions pertanyen principalment els seus parroquians?

—Generalment —diu—, són aragonesos i valencians i algun que altre gallec. De catalans, poquíssims, els menys.

—Ha dit que hi havia crisi en l’actualitat? I això, doncs, a què és degut? Tal vegada és que hi ha menys analfabets, sortosament?

—I ca —fa el senyor Capdevila amb un gran pessimisme. Això és degut a que no hi ha diners, vet ací. Perquè d’analfabets n’hi ha molts, massa, per una ciutat de les pretensions de la nostra, amb una Exposició que ha costat tants milions i una Plaça Catalunya que… etc., etc.

El mateix senyor Capdevila diu que com a bon ciutadà se sent una mica avergonyit dins la seva cabina en plena Rambla. I que per ciutadania les cabines no haurien d’existir. I que un Ajuntament que vota tants milers de pessetes per unes lluminàries de més o menys bon gust, bé podria votar-ne unes quantes per combatre l’analfabetisme.

Li donem les gràcies per haver respost les nostres preguntes i abans d’acomiadar-nos encara li preguntem:

—Vostè escriu en català també?

—I és clar —contesta—, com a bon fill d’aquesta terra.