Feliu Elias

Hi ha homes rics que fins despenen grans quantitats per posseir una col·lecció d’art, per un abonament a l’òpera o al concert, per mecenar un literat, un músic o un pintor, per construir bells edificis, etcètera. Són pocs, raríssims, entre aquests amateurs del gran art, els que s’hi complauen de debò, els que el comprenen. Els professionals de l’art que havem tractat de prop, els potentats decantats a la contemplació artística, els havem trobat gairebé sempre snobs, afectats, vanitosos o bé simplement filantrops en relació a l’art que col·leccionen o protegeixen, més aviat que perfectament identificats.

05 juny, 2019

Eugeni Xammar

No podré votar, diumenge que ve, perquè no seré a Barcelona. Si hi fos, votaria la candidatura del partit catalanista republicà. Votaria la candidatura del partit catalanista republicà, perquè soc catalanista de tota la vida, i —de tota la vida— republicà. Primer catalanista i després, per catalanisme, republicà. Ni regionalista, ni nacionalista, ni centrista, ni col·lectivista, ni socialista, ni radical,ni comunista, ni sometenista de barret fort, ni sindicalista, ni esquerrista, ni dretista, ni anarquista de Terrassa, ni —menys que res— monàrquic, això és: súbdit del rei d'Espanya.

05 juny, 2019

Joan Puig i Ferreter

No sé per què avui tot el dia que penso en nens pobres. Serà perquè ahir al vespre vaig llegir al diari que una criatura malalta fou abandonada, tota despullada, al mig del carrer?

02 juny, 2019

Josep Maria de Sagarra

A Barcelona ha vingut aquests dies un gran home. La seva grandesa no la comprenen la majoria per no dir la totalitat dels barcelonins. És un home que ha fet importantíssimes troballes en un camp científic assequible solament per uns rars iniciats. Malgrat la saviesa hermètica, aquest home s’ha fet popular a tot el món, les revistes gràfiques han estampat la seva figura, un bé de Déu d’articles, comentaris i llibres s’han escrit sobre la seva doctrina i personalitat. La majoria dels que retenen el nom i la imatge visual, no s’han preocupat d’esbrinar ni les

29 maig, 2019

Carles Soldevila

Els barcelonins que porten una vida activa i que a l’ensems són afectats al teatre o a la música, han de dormir poc per força. En virtut d’una mena de relaxament estúpid, l’horari barceloní s’ha anat retardant cada any una mica fins a arribar a l’actual estat de desballestament. Trenta anys enrere, l’hora de començar els espectacles era dos quarts de vuit del vespre; hom en podia sortir abans de mitjanit, àdhuc comptant amb l’abús dels entreactes llargs. Vint anys enrere, l’hora de començar els espectacles era les nou. D’una manera gradual, els empresaris i el públic han

27 maig, 2019

Josep Maria de Sagarra

A propòsit de la inauguració oficial del monument a Mossèn Cinto, voldria dir quatre paraules per honorar la memòria del nostre poeta. En aquestes mateixes planes, el nom de Mossèn Cinto moltes vegades m’ha servit de pretext, i moltes vegades ha estat comentat. Ara confesso que tot el que jo voldria dir, em balla vagament pel cap, sense acabar-se de concretar ni d’ordenar. Quan em passa això, renuncio humilment als meus pensaments, i me’n vaig a cercar en els pensaments dels altres, per veure si trobo la mica de llum que a mi em manca. I

25 maig, 2019

Josep Pla

Diferents escriptors catalans han parlat ja del “manifest supra-realista” del jove escriptor Breton. És un manifest romàntic escrit per un home intel·ligent. Breton sap el que vol i ho diu clar. Vol la llibertat pura, és a dir, l’art il·limitat, instintiu i fresc com una rosa ―o almenys el que se’n diu l’art fresc com una rosa. La polèmica és més vella que l’anar a peu. Hi ha dues menes de temperaments. Hi ha qui creu que l’art, si ha de donar un resultat, ha de tenir límits. Altres sostenen que els límits són contraris a la producció

23 maig, 2019

Tomàs Garcés

Enguany, els Jocs Florals de Barcelona han tingut una solemnitat més severa que mai. La festa va passar en silenci, com “un àgape catacumbari”. El primer diumenge de maig no va aplegar la tradicional concurrència, atreta pel so de la lira i la sentor de les roses. I cap cartell no havia, abans d’aquella data, convidat a platònic torneig els poetes de les terres de llengua catalana. La festa dels Jocs, doncs, per quin miracle s’ha sobreviscut?

22 maig, 2019

Josep Pla

En els països a base de cultura de divulgació, aquestes fórmules són la veritat insuperable. És lícit, però, d’adoptar davant d’aquestes fórmules una actitud destructiva, inquisitiva; és lícit de tractar de mirar què hi ha dins del rellotge o de la joguina. Ara bé, el que sostinc és que aquesta actitud destructiva es manifesta fatalment en forma de paradoxa. No és pas ben entès que l’home que diu una paradoxa tracti únicament i exclusivament de dir una paradoxa: el que vol aquest home és acostar-se a la veritat. La gent, però, es revolta contra tot intent encaminat a

16 maig, 2019

Joan Crexells

Avui el gust de la paradoxa domina també notablement. Tots els escriptors i mitjos escriptors la cultiven. La gent que té una constitució únicament sensible al lloc comú, creuen fugir-ne dient el contrari del lloc comú. Sense comptar que en el fons és la mateixa cosa, amb la diferència que això darrer mostra encara una més gran frivolitat.

15 maig, 2019

Josep Pla

Els llibres clàssics de la culinària i de la gastronomia francesa eren plens de fórmules i de plats catalans, els quals eren molt celebrats i estimats per totes les persones de gust. Ara es troba molt de tard en tard, sobre les cartes dels restaurants, l’ofrena d’un plat català, i això és una desgràcia. És una desgràcia per a nosaltres i sobretot una desgràcia per als estrangers que no saben ni podran saber mai el que s’han perdut.

14 maig, 2019

Joan Crexells

L’any 1920, l’ésser més odiat d’Alemanya era el «Schieber». El «Schieber» era el que havia fet diners. Amb la guerra o amb la revolució especialment el que els havia guanyat, fent passar a l’estranger productes necessaris pel poble alemany. Avui l’ésser més odiat a Alemanya és l’estranger.

12 maig, 2019

Carles Soldevila

És molt essencial per a nosaltres, catalans, que els llibreters es consagrin de valent a la venda dels nostres llibres. Ningú no sap la influència que pot tenir en els nostres destins l’esforç d’una colla d’editors i de llibreters que siguin capaços de convertir el llibre català en un negoci.

08 maig, 2019

Josep Carner

Els trossos de jardí són per a mares i fills; perquè les criatures –ni que sigui una de sola– no caben en un pis, o per a vídues tan velles que encara fan “crochet”, i el fan allí perquè el pis solitari els cau a sobre. Les profunditats boscoses són per als enamorats, per a algun lector verament romàntic i sobretot per als moixons.

30 març, 2019

Josep Pla

El diumenge és un bon dia per perdre’s pels carrers deserts i per les places mortes. Es troba només un grumoll de gent a la porta de les esglésies o a la porta de les tavernes. També es pot trobar al centre algun músic ambulant, bufant, amb un harmònium minúscul i atrotinat, la música d’un himne místic. Tot és tancat i barrat i la poca gent que transita té, o cara de badoc recalcitrant, o cara d’avergonyit de veure-s’hi. Aquests darrers abunden. Si no fossis tan pocasolta –sembla que es diuen a si mateixos– t’hauries quedat a casa

10 març, 2019
Show more
Carregant més articles...
No more posts