Error a la base de dades del WordPress: [INSERT command denied to user 'VL009US00001'@'81.25.112.31' for table `papersvells-mysql`.`pv_options`]
INSERT INTO `pv_options` (`option_name`, `option_value`, `autoload`) VALUES ('_transient_doing_cron', '1711666666.0417509078979492187500', 'yes') ON DUPLICATE KEY UPDATE `option_name` = VALUES(`option_name`), `option_value` = VALUES(`option_value`), `autoload` = VALUES(`autoload`)

1933 archivos | Papers Vells

Agustí Esclasans

Intel·lectualment, Amadeu Hurtado és allò que el vell Horaci en diria una daurada mediocritat. Políticament, Amadeu Hurtado és l’home que es pensa guiar un sector més o menys vast del nostre poble i que en realitat no sap mai on va. Ja és un símptoma alarmat veure que quan Amadeu Hurtado s’ha decidit a actuar intensament en el catalanisme modern, ho ha fet després d’esperar que els altres fessin triomfar la República.

Mercè Rodoreda

M’agrada el dia de Nadal. I m’agrada passar-lo a casa. I recordar. Evocar imatges que fugisseres s’escapoleixen negant-se a venir. Records de criatura, per purs, els millors quan ja ets gran. Jo, enamorada de l’hivern: de les vetlles llargues, de l’encís de les tardes de desembre barcelonines quan cau gassa boirosa damunt la ciutat i les muntanyes són ombres una mica esfumades damunt la grisor del cel, irisat com perles, mica abans, a la posta.

Mercè Rodoreda

S’obre la porta i veig baixar per l’escala la senyoreta Maria Macià. El seu aspecte és molt agradable, té una figura bonica, i el millor elogi que es pot fer d’ella és la seva naturalitat. I si tripliqueu el mot obtindreu el to just, el que més li escau, amagant un fort temperament i una gran dosi d’energia.

Mercè Rodoreda

I, en les paraules de Joan Arbó, reflex de les seves novel·les, hi ha aquell odi contra tot i tothom, contra d’ell mateix, contra el món tan petit, tan mesquí, tan ple d’odis i misèries: és una rebel·lió constant contra el que li sembla que l’endogalla, gasiu de llibertat i de vida, aquest xicot fet de passions.

Marià Manent

Ja és sabut que aquests poemes, considerats per la crítica com el pinacle de la poesia rilkiana, foren concebuts al castell de Duino molts anys abans de llur cristal·lització definitiva. Rilke els escriví en el petit “château” de Muzot, voltat d’aspres muntanyes solitàries, on el poeta menà des de 1921 fins a la seva mort, una vida “d’intimitat excessiva amb el silenci ―ha escrit Valéry― com si visqués en el temps pur”.

Rodolf Llorens

Per bé que a l’Àsia es troben les doctrines que més abonen la passivitat i la desgana, cal no oblidar que també s’hi troba la religió més activa que existeix: la dualista persa de Zoroastre, que mana lluitar contra el principi del mal, no per mitjà de meditació solitària i de misticisme, sinó per mitjà d’una actuació enèrgica.

Mercè Rodoreda

S’ha creat una atmosfera, al voltant d’Agustí Esclasans, una mica hostil. Els qui no coneixen l’Esclasans només que de nom, o bé per haver-li llegit llibres o articles que han aixecat la polseguera de la polèmica, imaginen l’autor dels «Ritmes», del «Sistema», del «Víctor», una mena de Narcís, ple de pedanteria. Això és cert que es pensa, però no que ho sigui.

Carregant més articles...
No more posts