Josep Navarro i Costabella

La nostra societat no és completa i la novel·la ha de ressentir-se’n per força. Hom pot afirmar, en el perfectíssim ús del seu dret, que a casa nostra no hi ha novel·listes. Ara, que no hi hagi elements per fer una novel·la i mil novel·les, això resulta insostenible.

Manuel Brunet

Ahir, a quarts de vuit del vespre, a l’Ateneu Barcelonès, quan el Jurat donava per acabades les seves llargues deliberacions, poguérem ja recollir opinions molt oposades. Si haguéssim de resumir el debat que es descabdellava a la porta del menjador on s’havia reunit el Jurat, diríem que ningú no s’atrevia a defensar obertament cap de les obres publicades o inèdites que han estat examinades. La discussió versava sobre raons d’oportunitat. Tothom, però, reconeixia que el Jurat havia obrat amb recta intenció.

Francesc Madrid

Això dels premis literaris, ara es posarà de moda. A cada “season” necessitem un tema de diàleg, de polèmica, d’elogi o de crítica. Si no, ens avorriríem. Un any, vàrem iniciar la campanya de la novel·la, i, tothom, grans i petits, s’entregaren a fer novel·les, curtes i llargues; un altre any, es decidí la gent per demanar revistes literàries, i en sortiren dues o tres; ara hi ha el tema magnífic dels premis literaris.

Prudenci Bertrana

Certes originalitats acrobàtiques mereixen molta més atenció i representen energies i estudis considerables que no algunes pensades de certs artistes d’avantguarda. (Això de l’avantguardisme té una relativitat enorme. Mai no podeu saber, dels molts que hi ha, quin és el que va al cap i quin va a la cua.)

Josep Pla

És ver això que l’artista d’avui ―sigui la que sigui la seva posició polèmica immediata― no es proposa la Bellesa, sinó la captació de la realitat. I si hi ha algun artista encara al qual no ofengui del tot la paraula Bellesa, us dirà que en tot cas està continguda en la Realitat.

Josep Carner

Estic decidit a bastir-me un clos. Vull dir que he pres el determini de defensar una propietat. La nostra literatura, encara adolescent, cal que comenci de prendre en mà la defensa dels seus interessos, massa negligits fins ara en un ambient d’abusiva familiaritat, de deixadesa i de mal entès idealisme.

Josep Pla

Antigament, el viatjar era un privilegi de gran senyor. Generalment, era la coronació normal dels estudis d’un home. Ara el viatjar s’ha generalitzat i democratitzat considerablement. Viatja molta gent. Però, potser, les persones que viatgen per arrodonir i afermar la seva visió del món i dels homes són més rares avui que fa cent anys. En el nostre país hi ha tres pretextos essencials per a passar la frontera: la peregrinació a Lourdes, la lluna de mel i els negocis.

Joan Puig i Ferreter

De vegades, repeteixo, he imaginat que sota el títol general de “Papers vells” hom en podria treure una sèrie d’articles prou curiosos per a cridar més l’atenció que moltes actualitats d’avui. Car sovint el passat ens dóna una idea del present tan viva almenys com els fets d’aquest matí i més intel·ligent, puix que els anys l’han filtrada amb la seva ironia.