Prudenci Bertrana

Aquest silenci característic de les vagues generals us desperta de bon matí talment com podria fer-ho un espetec d’artilleria. Cap allà a la matinada en començar el brunzir dels tramvies i el terratrèmol dels autos és quan habitualment, el son devé d’una dolcesa exquisida. De tant en tant, una guspira de consciència us permet notar que sou ditxosos entre la tebior dels matalassos i flassades. La fresa de la ciutat activa us canta la non-non.

02 desembre, 2020

Francesc Pujols

Les ciutats tanquen i lliguen els jardins i se'ls posen als peus estesos com una catifa, Barcelona l’obre de bat a bat i el deslliga i en comptes de posar-se’l als peus el jardí li posa el peu al coll, i Montjuïc en comptes de ser el jardí de la ciutat, fa ser a Barcelona la ciutat del jardí.

24 novembre, 2020

Francesc Pujols

Davant de la flamarada de l’art hel·lènic, que cada petjada que va deixar és un model guardat per Homer i Fídies, que són els dos acadèmics més grans que’s coneixen, totes les perspectives anunciades a só de tabals o a la quieta, per les diferentes escoles modernes que’s caracteritzen per apartar-se qui més qui menys de l’hel·lenisme, i de l’academisme que l’acompanya, són esllanguides i esblaimades.

27 maig, 2020

Eugeni d'Ors

Coneixeu «La senyoreta del Castillo en son llit de mort», de Marian Fortuny? Un primer esguard pot fer creure que per virtut d’aquesta pintura impressionant, Fortuny s’insereix en el ple de la tradició espanyola. Un segon esguard corregirà tal volta el primer.

04 maig, 2020
Carregant més articles...
No more posts