Per a la Sagrada Família

Josep Carner

Hem de ser generosos en l’or. Tots hem de donar-li almoina, perquè així adquirim la Sagrada Família, l’adquirim, en la significança més noble i més pura del mot! La Sagrada Família serà nostra; la tindrem per a’ls nostres amors, per a’ls nostres dolors, per a la nostra pietat, per a la nostra mort i la nostra resurrecció. La nostra almoina serà títol i segell del nostre domini; ella ens donarà dret, no sols als murs lluminosos, al claustre rioler, a la cripta profonda, més també als prodigis encara invisibles, als somnis encara no realisats, a la gran llum

La dignitat literària

Josep Carner

La naturalitat de la nostra expansió literària en el propi idioma es veu garantida; ja tothom sab que per un català l’escriure en castellà és traduir-se a un idioma que no coneix. Que vingui una crítica violenta, personal, aristofànica contra la imbecil·litat: que’s faci anar Bòria avall tothom que hagi perdut el sentit de la vergonya de sa nuditat.

Catalanista impacient

Josep Carner

Catalanista impacient, tu que ets entusiasta com jo i com tothom, tu que tens la fe bona, tu que fa tant de temps que lluites generosament, tu que ets anònim i heroich; cada matí agafes el diari, i, nerviosament, el fulleges i cerques els telegrames que parlen de la Solidaritat a Madrid, i repasses mil vegades els plans, els acorts, els discursos dels representants de Catalunya.

Traspuament de la llum

Josep Carner

Un matí de març jo anava en tren per la Riviera. Era molt de matí. Clarejava difícilment. El cel era obert. La florida dels fruiterars semblava de paper. Hauríeu dit que la mar era oliosa. La broma s’estava, tota encantada, damunt les muntanyoles. Per les petites ciutats, hom veia passar cares opaques, espatlles deprimides. Pobra gent!

Les deeses proscrites

Josep Carner

Hi ha un bell nombre de ciutadans que semblen entestats a proscriure dues deesses, en les quals hom reconeix, a través de deferències de temperament, l’aire de família, i a través de la diversitat de tons, l’usual entreajut. Llurs noms són Ironia i Passió. L’una és més cohibida i púdica i intel·lectualitzada en la seva flama; l’altra, més mostradissa i de veu més viva, es dóna tota a l’escomesa del desig.

Bastir-se un clos

Josep Carner

Estic decidit a bastir-me un clos. Vull dir que he pres el determini de defensar una propietat. La nostra literatura, encara adolescent, cal que comenci de prendre en mà la defensa dels seus interessos, massa negligits fins ara en un ambient d’abusiva familiaritat, de deixadesa i de mal entès idealisme.