Prudenci Bertrana

Que la dona és útil no pot negar-ho cap home mitjanament culte. En Michelet i en Sever Catalina no haurien pas escrit els seus llibres a la babalà. Observeu que jo no he dit pas necessària. De la necessitat de la dona no’n tenim pas cap prova certa. Molts se’n passen sense. Lo que és ben patent, i amb això sí que no’m cansaré d’insistir, és amb la utilitat d’ella. Bastaria, per fer-se justíssim cabal d’això, considerar lo que seria un home carregat de fills sense haver existit la dona. Horroritza, senzillament.

Pere Coromines

De fa molts anys a Barcelona, les penyes, les tertúlies, les taules de cafè i les llotgetes dels teatres són i han estat petits remolins de crítica ciutadana, projectadors d’idees, iniciadors de moviments i rectors de corporacions públiques. Aqueixes minúscules i canviants colles no admeten compromís de partit. Talment, que veureu reunides en elles homes de les filiacions més contradictòries, els quals, en sortir d’allí es reincorporaran en la seva escola, en la seva religió, en les seves empreses socials, en els seus partits, en el seu grup financier. Allí són de la colla, que té un tarannà

Francesc Madrid

En Josep Pla ha escrit el segon volum sobre Cambó. És un llibre apassionat i divertit alhora. En Pla ha perdut els estreps sense adonar-se’n. I és llàstima. En Pla, que és un xicot intel·ligent, d’una cultura innegable i d’un talent viu i feréstec, no ha sabut donar el punt agredolç al seu llibre.

Francesc Madrid

Ens calen novel·listes de tota mena. Novel·listes que aprenguin a fer novel·les de grans dimensions històriques i d’arrels psicològiques profundes; ens calen els novel·listes que portin davant dels nostres ulls els esforços d’un poble, d’una Ciutat, d’una col·lectivitat. Poble sense novel·la, no és un poble, és una vila, on tot el que passa és una vulgar anècdota, sense possible enlairament espiritual.

Francesc Madrid

Això dels premis literaris, ara es posarà de moda. A cada “season” necessitem un tema de diàleg, de polèmica, d’elogi o de crítica. Si no, ens avorriríem. Un any, vàrem iniciar la campanya de la novel·la, i, tothom, grans i petits, s’entregaren a fer novel·les, curtes i llargues; un altre any, es decidí la gent per demanar revistes literàries, i en sortiren dues o tres; ara hi ha el tema magnífic dels premis literaris.

Carregant més articles...
No more posts