L’ortografia i els nous rètols

Una de les coses més significatives de la nostra psicologia, de la nostra manera d’ésser, és el que ve succeint amb la gramàtica catalana, el coneixement de la qual sembla hauria de seguir una trajectòria paral·lela als entusiasmes i als anhels pel renaixement de la personalitat de Catalunya.

Doncs no és així. Ens plau tota l’ampul·lositat verbalista, on hi ha tanta faramalla, per les “coses nostrades”. Ens hi emocionem, i fins ens posem sentimentals davant una caputxeta i una barretina; però passar algunes hores d’estudi davant les regles ortogràfiques, extraure de les complicades excepcions de la dièresi o de la posposició de pronoms alguna idea clara i precisa, ho considerem una feina molt accessòria i completament inútil.

I per això veiem sempre tants disbarats, encara que hem de creure que amb les noves disposicions sobre ensenyament aniran desapareixent gradualment.

Però una cosa és la correspondència privada o les publicacions rurals, sense gaire transcendència pública, i altra molt diferent és quan es tracta d’inscripcions que contínuament estan exposades als ulls de tothom, que serveixen desgraciadament de desorientació general, i que, per damunt de tot, no deuen permetre’s sense enrogir-se en una població amb un mínim de cultura.

Davant d’aquests rètols anunciadors que recentment han aparegut en alguns dels nostres carrers i places, d’un gust força dubtós, però d’una ortografia del tot inacceptable, volem creure que l’Ajuntament o qui sigui intervindrà seriosament per a evitar que perdurin aquests models ortogràfics. No som maniàtics; però en els països on hi ha una mica de valoració intel·lectual —o almenys de bon gust— els principis elementals de la Gramàtica constitueixen quelcom sagrat i que no pot consentir-se es vulnerin tranquil·lament. Si no s’ha estès encara un coneixement primari de la gramàtica catalana, almenys que alguna Corporació pública estableixi un servei de consultes, on prèviament hom pugui documentar-se i a l’ensems se’ns evitin aquestes visions tan poc interessants.