Joaquim Folguera

Aquest Primer Llibre de Poemes d’En Josep Maria de Sagarra, inicia un nou camí en la present evolució de la poesia catalana. Per l’estil i pel pensament se separa el seu autor de la tònica general dels nostres joves poetes. En lo que es refereix a l’estil, adopta una posició de sinceritat. Però la sinceritat d’estil de la poesia d’En Sagarra no és, en el fons, la que un temps predicava En Joan Maragall.

Josep Maria Capdevila

El Glosari quotidià que’s fa ressò de les «palpitacions del temps» dins els aconteixements del jorn. La seva posició promovia revolta de passions. Com sa doctrina moral entra dins les més pures tradicions antigues i’s limita a allò de perennal que hi ha en elles, els atacs foren només personals i, però, més furients.

Antoni Rovira i Virgili

Cal remarcar que, en la seva al·locució, el Papa es plany especialment del monopoli de l’educació de la joventut, monopoli organitzat pel feixisme. Les causes de conflicte entre l’Estat i l’Església són agreujades i multiplicades per la política d’accentuat estatisme que el Govern italià segueix. I és evident que Pius XI ha cregut arribada l’hora d’oposar l’aturador de la seva protesta a la invasió creixent del camp eclesiàstic i espiritual per part del feixisme tentacular.

Alexandre Plana

Després de tants anys de vida ciutadana intensa, no ha sortit encara el poeta que digui l’esforç de les nostres lluites polítiques, ni la força creixent de la nostra vida material; ni tampoc tenim la novel·la de la ciutat. D’una banda, la novel·la s’ha reclòs en la vida rural, i no sempre amb un exacte verisme sinó més bé com una forma més planera del pastiche. D’altra banda, el corrent de la nostra poesia ha anat per dues canals diferents: la de la poesia lírica i la de la poesia bucòlica.

Joaquim Xirau

Ara es comprendrà perfectament perquè Catalunya no ha rebut cap influència de Kant com no ha rebut gairebé cap altra influència filosòfica, perquè ha prevalescut aquí la vaga divagació fantàstica i anecdòtica sobre el rigor d’una veritable filosofia, perquè els homes que per acàs parlen ací de coses més o menys filosòfiques donen sempre una lamentable impressió d’aficionats o de simples causeurs.

Joaquim Torres-García

Com ja vàrem dir en nostres «Notes sobre Art», el gran art de Catalunya està per néixer o neix ara, amb tots nosaltres, Catalunya té una bella tradició d’art popular (que deu continuar en els oficis) mes està mancada en absolut de tradició en el que respecta al gran art. Dins del passat, no posem ni un sol artista de gran talla, ni una sola obra d’aquestes que ja viu dins l’eternitat. No tenim el llevat del gran art! Amb tot, el llevat hi és.

Manuel de Montoliu

Ni a Goethe ni a Maragall no els excita a la creació qualsevol sentiment poètic com a tal, sinó solament una determinada i concreta realitat; i aquesta realitat és quelcom percebut immediatament per l’oïda o per la vista, quelcom percebut directament pels sentits.

Joan Estelrich

Comencem per editar i traduir els grans autors; aquí ja se’ns presentarà ocasió d’exercir les qualitats pròpies del geni català, el seny, la claredat, la contundència i la ironia. Qui sap si el nostre sentit de la realitat i la vida ―hereus directes com som de Grècia i de Roma, nostres colonitzadores― contribuirà a donar una interpretació més íntima dels clàssics, més verídica, potser insospitada. Anant al fons de l’obra, desbrossant l’espessa erudició que la volta, sense carregar-nos de ciència feixuga, segurs de la nostra lucidesa racial, podrem copsar tal volta la més profunda i autèntica humanitat de cada autor.