Joaquim Xirau

Ara es comprendrà perfectament perquè Catalunya no ha rebut cap influència de Kant com no ha rebut gairebé cap altra influència filosòfica, perquè ha prevalescut aquí la vaga divagació fantàstica i anecdòtica sobre el rigor d’una veritable filosofia, perquè els homes que per acàs parlen ací de coses més o menys filosòfiques donen sempre una lamentable impressió d’aficionats o de simples causeurs.

Joaquim Torres-García

Com ja vàrem dir en nostres «Notes sobre Art», el gran art de Catalunya està per néixer o neix ara, amb tots nosaltres, Catalunya té una bella tradició d’art popular (que deu continuar en els oficis) mes està mancada en absolut de tradició en el que respecta al gran art. Dins del passat, no posem ni un sol artista de gran talla, ni una sola obra d’aquestes que ja viu dins l’eternitat. No tenim el llevat del gran art! Amb tot, el llevat hi és.

Manuel de Montoliu

Ni a Goethe ni a Maragall no els excita a la creació qualsevol sentiment poètic com a tal, sinó solament una determinada i concreta realitat; i aquesta realitat és quelcom percebut immediatament per l’oïda o per la vista, quelcom percebut directament pels sentits.

Joan Estelrich

Comencem per editar i traduir els grans autors; aquí ja se’ns presentarà ocasió d’exercir les qualitats pròpies del geni català, el seny, la claredat, la contundència i la ironia. Qui sap si el nostre sentit de la realitat i la vida ―hereus directes com som de Grècia i de Roma, nostres colonitzadores― contribuirà a donar una interpretació més íntima dels clàssics, més verídica, potser insospitada. Anant al fons de l’obra, desbrossant l’espessa erudició que la volta, sense carregar-nos de ciència feixuga, segurs de la nostra lucidesa racial, podrem copsar tal volta la més profunda i autèntica humanitat de cada autor.