La passió de la veritat

És ben trist el que passa al comú dels homes respecte de la veritat. No ens referim a la veritat filosòfica, sinó a una de més abastable: a la veritat dels fets que s’esdevenen al nostre voltant. Generalment, no la coneixem sinó deformada pel nostre desig, sempre amatent a satisfer la nostra opinió o el nostre interès.

Són ben clars els homes que tinguin prou altura de visió espiritual per a sobreposar-se a tots els aspectes parcials, i, doncs, enganyadors, que els fets i les doctrines presenten a l’observador vulgar. La gran massa humana viu en una perpètua il·lusió d’objectivitat. Els esdeveniments, no menys que les doctrines, abans d’arribar al seu enteniment, passen per la zona tèrbola de l’interès, sigui personal, sigui de partit o de grup més extens encara, i reben aquella deformació que els deixi agradables a l’enteniment ensenderat per uns camins de rutina i tristament predeterminat pel desig a trobar la veritat de tal o tal manera. L’energia necessària per a desemperesir-se i fer l’estrebada que rompi actituds espirituals vicioses, contradigui interessos propis, sacrifiqui desigs arrelats al cor anys i anys, demana una ànima d’heroi que a poquíssims és donada.

Mireu al vostre voltant i repareu com reaccionen davant d’un mateix fet persones de conviccions distintes, i restareu esbalaïts de veure com una mateixa cosa pot servir d’argument al blanc i al negre. Si hi ha un fet que evidentment vagi contra el blanc sense rèplica possible, veureu que o no arriba a coneixement dels blancs, o hi arriba talment deformat que perd tota eficàcia.

D’una manera fatal, cada ciutadà només s’assabenta de les coses bones que fan els seus; les dolentes, és casual que no arribin mai a la seva notícia. I és clar que respecte dels altres li passa exactament l’invers: res de pensar que pugui assabentar-se d’un encert, ni que pugui deixar de saber en tots els seus detalls les errades. I així, la veritat es va deformant doblement i les passions van creixent i l’amor entre els homes esdevé cada dia més difícil.

Si en un moment donat es feia la llum sobre l’objectivitat dels fets, talment que tothom la veiés clara, ens trobaríem tots coincidents. Però la passió té interès a deformar la veritat i a enfondir les divisions i els odis.

No és, doncs, la veritat la que congria les conviccions i els sentiments dels homes, sinó les conviccions i els sentiments els qui afaiçonen artificialment la mentida que ha de passar per veritat.

Aquesta és la passió que ha de sofrir la veritat en aquest món. Els seus enamorats, els qui per ella estan disposats al sacrifici de totes les conviccions, de tots els interessos, han de prendre passió i mort amb ella. Perquè, en darrer terme, els apassionats de la veritat són els sants.