Modest Urgell

Encara’m sembla que veig aquell quarto, ahont me tancava de sol á sol per pintar, escriure, fumar, descansar a ratos y somniar á tota hora, sobre tot cap al vespre, quan el sol, ponentse darrera’ls arbres sechs de la Devesa, deixava a mitja llum las montanyas llunyanas, la planura serpentejada pel Ter.

Modest Urgell

Vetaqui que una vegada, de las moltas que per aqueixos mons de Deu he sortit en busca de impresions, trobantme camí del Hospitalet, ab la capsa á la má, l’album á la butxaca y’l cap ple de sebas, me va sorprendre un efecte de cel morat, mes no modernista, ab nuvolets grochs, tampoch modernistas, peró molt bellugadissos, que treyan el cap per darrera d’uns pallers, dibuixavan una silueta tan original com senzilla y atrevida.