Josep Pla

Antigament, el viatjar era un privilegi de gran senyor. Generalment, era la coronació normal dels estudis d’un home. Ara el viatjar s’ha generalitzat i democratitzat considerablement. Viatja molta gent. Però, potser, les persones que viatgen per arrodonir i afermar la seva visió del món i dels homes són més rares avui que fa cent anys. En el nostre país hi ha tres pretextos essencials per a passar la frontera: la peregrinació a Lourdes, la lluna de mel i els negocis.

17 maig, 2019

Josep Pla

En els països a base de cultura de divulgació, aquestes fórmules són la veritat insuperable. És lícit, però, d’adoptar davant d’aquestes fórmules una actitud destructiva, inquisitiva; és lícit de tractar de mirar què hi ha dins del rellotge o de la joguina. Ara bé, el que sostinc és que aquesta actitud destructiva es manifesta fatalment en forma de paradoxa. No és pas ben entès que l’home que diu una paradoxa tracti únicament i exclusivament de dir una paradoxa: el que vol aquest home és acostar-se a la veritat. La gent, però, es revolta contra tot intent encaminat a

16 maig, 2019

Joan Crexells

Avui el gust de la paradoxa domina també notablement. Tots els escriptors i mitjos escriptors la cultiven. La gent que té una constitució únicament sensible al lloc comú, creuen fugir-ne dient el contrari del lloc comú. Sense comptar que en el fons és la mateixa cosa, amb la diferència que això darrer mostra encara una més gran frivolitat.

15 maig, 2019

Josep Pla

Els llibres clàssics de la culinària i de la gastronomia francesa eren plens de fórmules i de plats catalans, els quals eren molt celebrats i estimats per totes les persones de gust. Ara es troba molt de tard en tard, sobre les cartes dels restaurants, l’ofrena d’un plat català, i això és una desgràcia. És una desgràcia per a nosaltres i sobretot una desgràcia per als estrangers que no saben ni podran saber mai el que s’han perdut.

14 maig, 2019

Joan Crexells

L’any 1920, l’ésser més odiat d’Alemanya era el «Schieber». El «Schieber» era el que havia fet diners. Amb la guerra o amb la revolució especialment el que els havia guanyat, fent passar a l’estranger productes necessaris pel poble alemany. Avui l’ésser més odiat a Alemanya és l’estranger.

12 maig, 2019

Prudenci Bertrana

No podeu imaginar-vos l’efecte que produïa una tal bellugadissa d’infants saltironant amb ritme frenètic i salvatge sobre el sòl fangós, dins la penombra d’aquella escletxa formada de cases brunes, en les parets de les quals hi havia molsa de caverna, esvorancs catastròfics i fantàstiques clapes d’humitat.

09 maig, 2019

Carles Soldevila

És molt essencial per a nosaltres, catalans, que els llibreters es consagrin de valent a la venda dels nostres llibres. Ningú no sap la influència que pot tenir en els nostres destins l’esforç d’una colla d’editors i de llibreters que siguin capaços de convertir el llibre català en un negoci.

08 maig, 2019

Francesc Pujols

Si sense moure els ulls i la mirada del present de Catalunya, reblert de virior nacionalista i xarbotant de modernitat, examinem els ideals catalans, els trobarem mancats d'aquella volada que té d'acompanyar sempre als ideals pròpiament dits, que és una volada que arriba fins al punt de dalt de les aspiracions humanes i seguint l'examen veurem que els pocs catalans que cerquen aital volada en comptes de mirar si la troben aquí mateix a Catalunya que és allí on tindrien obligació de buscar-la primer de tot, la busquen a les nacions que avui van al davant de la

05 abril, 2019

Josep Carner

Els trossos de jardí són per a mares i fills; perquè les criatures –ni que sigui una de sola– no caben en un pis, o per a vídues tan velles que encara fan “crochet”, i el fan allí perquè el pis solitari els cau a sobre. Les profunditats boscoses són per als enamorats, per a algun lector verament romàntic i sobretot per als moixons.

30 març, 2019

Josep Maria de Sagarra

Ara mateix acabo de veure una vitrina de novetats bibliogràfiques; llibres amb cobertes de paper de tots colors, amb jocs de lletres que tan aviat són severs i discretíssims, d'un aire notarial —l’adjectiu «notarial» és el més just per qualificar la severitat i la ponderació de les coses—, i amb altres jocs de lletres, excèntrics, irreverents, com si el llibre portés una careta de pallasso, o un maquillatge de «girl».

13 març, 2019

Josep Pla

El diumenge és un bon dia per perdre’s pels carrers deserts i per les places mortes. Es troba només un grumoll de gent a la porta de les esglésies o a la porta de les tavernes. També es pot trobar al centre algun músic ambulant, bufant, amb un harmònium minúscul i atrotinat, la música d’un himne místic. Tot és tancat i barrat i la poca gent que transita té, o cara de badoc recalcitrant, o cara d’avergonyit de veure-s’hi. Aquests darrers abunden. Si no fossis tan pocasolta –sembla que es diuen a si mateixos– t’hauries quedat a casa

10 març, 2019

Joan Puig i Ferreter

De vegades, repeteixo, he imaginat que sota el títol general de “Papers vells” hom en podria treure una sèrie d’articles prou curiosos per a cridar més l’atenció que moltes actualitats d’avui. Car sovint el passat ens dóna una idea del present tan viva almenys com els fets d’aquest matí i més intel·ligent, puix que els anys l’han filtrada amb la seva ironia.

08 març, 2019
Carregant més articles...
No more posts