El Govern i els homes

Després de la victòria del catalanisme a les eleccions, reinstal·lat a la Generalitat el Govern legítim de Catalunya, es tornen a agitar les qüestions de persones. Era inevitable que fos així. No cal que ningú se’n planyi No ens ha de fer por. Tot el contrari. Davant d’aquest problema, precisament, han de donar tota llur mesura, el Govern i el poble. El nostre Govern i el nostre poble.

Pesa damunt dels homes del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya una formidable responsabilitat. Tenen a les seves mans un dipòsit de confiança com el poble català no l’havia fet mai, com difícilment el tornarà a fer mai més cap partit polític. Disposen avui d’una força absoluta i d’una llibertat de moviments total. Poden fer i desfer. L’herència fabulosa de prestigi i d’autoritat entre les masses populars de Catalunya que va deixar el President Macià, ha passat íntegra, i amb interessos, al President Companys i als seus col·laboradors. És el premi magnífic que reben del poble de Catalunya els condemnats a 30 anys de presidi per delicte de catalanitat.

Ara que es tornen a agitar les qüestions de persones, el pitjor que podria passar és que els homes directors de l’Esquerra de Catalunya no es donessin compte exacte de quina és la seva força real. Seria, en tic la convicció profunda, una desgràcia immensa per a Catalunya que en aquests moments decisius el President Companys tingués dubtes quant a la naturalesa i a l’extensió de la força que l’empeny. L’ús que ell pugui fer d’aquesta força és tot l’esdevenidor de la nostra terra per a molts anys a venir. Però l’existència d’una força política que no està obligada a acceptar mediatitzacions de cap mena, és el signe dominant de l’hora present a Catalunya.

Dit amb una mica menys de literatura: ni el senyor Dencàs ni el senyor Badia no són res ni representen res. El senyor Dencàs —accepto a favor seu la més favorable de les hipòtesis—, és un ase integral. El senyor Badia sembla que té condicions per a fer una bona carrera de funcionari de policia a qualsevol país, i el Govern de Catalunya podrà jutjar, en fer-se el retraspàs de l’ordre públic, si convé reintegrar el senyor Badia en els serveis de la policia catalana i el lloc —secundari— on les seves qualitats i aptituds poden ésser més ben aprofitades. Però tolerar altra vegada una intervenció decisiva dels irresponsables i dels incapaços en el Govern de la nostra terra, seria un escàndol sense justificació ni excusa. Perquè l’Esquerra Republicana de Catalunya té força de sobres per a evitar-ho.

I seria també, per al poble català, un afront que no es mereix i que ningú no té dret a fer-li.

PEER GYNT