Gaziel

El senyor Lerroux, potser sense adonàrsen, ha passat del seu període de revolta, de crítica duríssima y implacable, a un període contemporisador, oportunista y condescendent. El senyor Lerroux vol sortir de la seva posició negativa; vol obrar, vol organisar, y, sense adonarsen, torna, poch a poch, a la casa dels pares. Els procediments condemnats ja li semblen més útils y segurs. L’ordre, la condescendencia, el silenci, l’esperit de sacrifici y el ferse càrrech de les miseries humanes, son aconsellats fervorosament pels seus llavis suavisadors.

Gaziel

L’aula número VIII del Col·legi de França, els jorns que M. Bergson s’hi manifesta, s’omple només de dames, en el sentit més lliberal de la paraula. El viatger curiós, arribat de nou, té la inesperada sensació de caure en ple music-hall, justament quan pensava refugiar-se en el claustre reclòs on s’escolta la veu del metafísic de la França contemporània.

Carregant més articles...
No more posts